Embedded Files
Primers Premis
POESIA
LA MEVA TERRA
La meva terra és molt bonica,
a les alçades, pics i camins,
i a la costa el mar repica,
platges i colorins.
L’estiu, la millor estació.
A la tardor, un bon bolet.
Primavera d’excursió,
i a l’hivern hi fa molt fred.
Per Festa Major, castellers,
per ballar, una sardana.
Al pessebre, caganers
i botifarra per passar la gana.
Quatre barres i una estrella,
Catalunya és el seu nom.
És una terra bella
i ho sap tothom.
.
Pseudònim: CITO
Autor: Adrià Borrell
1r ESO B
PROSA
HEM MIRAT AQUESTA TERRA
Romania asseguda, mirant el mar, com feia cada matí d'ençà que el seu pare va marxar. El seu pare. Cada cop que hi pensava era com una descàrrega elèctrica que li penetrava directament al cor. A què aferrar-se? Valia realment la pena seguir tenint esperança? La poca confiança que li quedava s'anava esvaint a poc a poc, deixant-la mig sola al mig d'una estranya foscor que semblava que cada dia l'extingia una mica més.
Va partir d'aquell petit port, endinsant-se en l'immens món d'aigua que tenia a davant. Va partir deixant-la sola. Completament sola. I tot això pel maleït treball de pescador que va heretar.
Aquella sensació de tristesa, culpabilitat i d'un buit al seu cor la consumia lentament. Aquella sensació de debilitat, depressió i mal al cor se li feia insuportable. El seu cor li pregava esperança però el seu cervell la rebutjava. No ho podia aguantar més.
I, pensat això, es va aixecar, va pujar a la barqueta en què sortien a pescar el seu pare i ella quan era petita, la va desenrotllar del norai on estava agafada i va començar a remar mar endins. Va remar i remar, sense pensar en el seu rumb. Sense pensar en res. Quan no va poder més, ja era fosc. Es va estirar sobre la freda fusta que formava la barca i va deixar que les suaus ones del mar decidissin el seu rumb, el seu destí.
Pseudònim: Hooligan
Autor: Sira López
1r ESO C
Segons Premis
POESIA
LA MEVA TERRA ESTIMADA
Hem mirat aquesta terra
ferma i austera.
Hem mirat aquesta terra
plena de lluita i molt sincera.
Indrets de bellesa amagada,
paratges de vida salvatge,
camps de conreu, arades
i fruits per portar de viatge.
Agricultors amb vida dura,
camps daurats de blat.
Dones amb feines dures
terra, fruit i ramat.
Hem mirat aquesta terra
plena d’art I sentiments.
Molts estan sota terra,
d’altres estan a les ments.
Pseudònim: El vent del Nord
Autora: Carlos Germán
1r ESO A
PROSA
LA LLUNA
L’últim cop que vaig veure aquesta terra només hi havia unes quantes cases de pescadors envoltades per la verdor de les muntanyes. Es respirava una tranquil·litat molt gran, se sentia el soroll de les onades del mar trencant a la sorra i el riure de les gavines que volaven damunt la costa.
Les cases del poble eren petites i blanques. Els seus porticons sempre estaven oberts, mostrant el que hi havia a l’interior de la casa. Al mig del poble hi havia el campanar amb una gran campana de ferro que tocava les hores, més avall hi havia el seu gran rellotge amb els números romans pintats de color negre.
Quan el rellotge marcava les sis de la tarda, se sentia els pescadors que tornaven de la mar. Llavors la tranquil·litat es desfeia i es començava a sentir les dones i nens que anaven cap a la platja a rebre els seus pares o marits.
Les dones cosien les xarxes de pesca per al dia següent i els nens jugaven amb la sorra o inventant aventures de mariners.
Ara, només se sent la remor del mar i de la tramuntana. Aquells bons moments de quan tornaven els pescadors… s’han quedat en el record.
Pseudònim: Tom Cruise
Autor: Pau Pujol
1r ESO C
Page updated
Report abuse