Embedded Files
Primers Premis
POESIA
El colom criminal
El colom, gens formós,
tot ell, ben fastigós.
És com una rata amb ales
i, si no t’hi fixes, no el cales.
Sempre es posa a les teulades,
on no hi ha espai quan bades.
T’observa com un malalt,
és un psicòpata des d’allà dalt.
Per menjar res no el frena,
a part d’una cadena
a la que hauria d’estar lligat
pels crims que ha causat.
Tirant merdes tot el dia
perquè del seu instint es fia.
El colom criminal
sempre intenta fer mal.
A tot el que bada
no perdona ni una vegada.
De ser un símbol de la pau,
ha acabat sent tot un frau.
Pseudònim: Hola
Autor: Marc Sans
2n ESO C
PROSA
El defecte
La pantera era molt admirada i respectada per tots els animals perquè era la més elegant, la més ràpida, la més ferotge,... Era, simplement, la millor. Per aquesta raó sempre es dedicava a buscar tots els defectes dels altres animals.
Ja era tard i, sense saber què fer, va decidir anar a donar un volt mentre feia una de les coses que més dominava: criticar.
Però aquell dia va passar una cosa diferent. Quan anava passejant, va xocar contra un dels animals més savis de la selva. Va xocar amb un vell elefant. L’elefant, amb cara de sorprès, se la va mirar de dalt a baix i, aleshores, li preguntà: «Tu no deus ser aquella pantera que no té cap defecte, oi?». La pantera, amb un to orgullós, li va contestar: «Sí, jo mateixa». L’elefant, sàviament, li va dir que això que no tingués cap defecte era impossible perquè la perfecció no existeix. La pantera, estranyada, li va dir que no entenia el perquè no podia ser perfecta si ella no tenia cap defecte. Aleshores va ser quan el savi elefant li digué unes paraules que van ser molt difícils d’oblidar per la pantera, paraules que van fer que deixés de criticar durant molt temps: «Si et creus perfecte, aquest és el teu primer defecte».
Pseudònim: Lila Abril
Autora: Berta Guxens
2n ESO C
Accèssits
POESIA
De tots els animals
De tots els animals que jo sé,
avui jo us en parlaré.
El que em fa més gràcia és la foca,
sobretot els sorolls que fa amb la boca.
Per sota el gel sap nedar,
i mira que de fred en fa.
L’animal més espavilat,
és, sens dubte, el gat.
Jo penso que tenir un gat mola,
encara que tot el dia va a la seva bola.
També és maco el gos,
encara que quan et descuides et clava un mos.
Però en general són amistosos,
sobretot si els dones ossos.
I si parlem del lleó,
a molta gent, el seu rugit els fa por.
Té una cabellera peluda,
més d’una persona en deu estar convençuda.
El cavall és un animal que serveix,
ell, tot sol, els cotxes suprimeix.
Fa temps el feien servir de transport,
potser per això la revista es diu «Cavall Fort».
Si pensem en un animal petit,
el ratolí és el preferit.
Es pot esmunyir a qualsevol racó,
però hi ha gent que li té temor.
L’animal que més m’agrada és la guineu,
i d’aquestes en trobes a tot arreu.
Tenen un pèl molt suau,
segur que no sóc l’únic que hi cau.
També m’agrada l’ós,
és un animal ben formós.
És molt graciós quan es posa de peu,
mireu-lo i admireu.
Dels animals us he parlat,
em sembla que ja he acabat.
Pseudònim: Potato Man
Autor: Enric Armengol
2n ESO A
PROSA
Trompa curta, cames llargues
Hi havia una vegada un elefant que tenia una trompa molt curteta, això feia que els seus companys es burlessin d’ell. L’elefant es preguntava:
- Però per què tinc tanta mala sort? Per què he nascut així? Per què no puc ser com tothom?
Aquestes preguntes se les feia cada dia a la mateixa hora i lloc i mai trobava respostes.
Un dia, un lleó amb molta gana va aparèixer per la zona on es trobaven els elefants. Morts de por, tots van començar a córrer desesperats. Llavors, tots van quedar sorpresos de com corria l’elefant! Era el primer de tots amb diferència. Un cop despistat el lleó, tots els elefants de la rajada el van envoltar i molt sorpresos li van començar a fer tota mena de preguntes:
- Com ho has fet per córrer tant? És impossible pels elefants córrer tan ràpid!
L’elefant sense dir res a ningú va marxar alegre i alhora pensatiu. Ell també es feia les mateixes preguntes... Va estar dos dies pensatiu i els va reunir a tots per explicar-los què havia passat.
Ell va dir:
- He nascut amb una mancança i he acabat triomfant.
Tots naixem diferents i acabem descobrint allò que ens fa triomfar.
Pseudònim: Joan Antoni Serrat
Autor: Jordi Bertrolí
2n ESO A
Page updated
Report abuse