2n ESO

POESIA

EL RETORN

Quan el vaig veure,

ens vam retrobar,

aquell retorn,

em va traspassar

Ell, no havia canviat,

seguia igual després de tot.

Els seus ulls brillaven amb el sol,

com si s'anessin a fondre amb l'escalfor

El seu rostre era morè,

com la terra, el cafè.

Em feia pensar en un indret estrany,

on no havia estat mai.

La seva mirada penetrant

em feia saber que m'havia estat buscant.

El vaig mirar,

i...ho vaig notar.

Ell seria el que em faria tirar endavant,

i el que em portaria on volgués anar.

Em va agafar la mà i em va mirar amb tendresa,

i em vaig sentir com una princesa.

Jo li digué: -Com és que te'n vas anar i em vas deixar?

I ell em contestà: -Calla i deixa't portar!

Ma mare em va cridar,

em vaig despertar,

havia deixat que es desfés

no volia que marxés.

M'estava enganyant, no tornaria.

Aquell instant no es repetiria.

Pseudònim: La daga de plata

Autora: Judith Palomo

2n ESO B

PROSA

UNA NOVA DROGA?

Assegut a l'escriptori intentava escriure. Al carrer, tot i ser hora punta, la circulació era fluïda i a l'atmosfera de la meva habitació es respirava una certa pau...Volia innovar, però no anava sobrat d'idees. Frustrat, vaig fer una pausa per anar a sopar al restaurant de sota casa. No tenia energia per preparar-me un àpat decent.

Mentre menjava amb delit, se'm va ocórrer que em podia inspirar en altres autors. A partir d'aquell dia em vaig posar a llegir llibres. El conte però es negava a prendre forma.

Vaig limitar les meves hores de son , vaig reduir els àpats, vaig anul·lar les sortides, els meus amics es van començar a preocupar per mi...Quelcom no relacionat amb el meu llibre no tenia importància per mi, però jo seguia intentant escriure frenèticament.

Un dia, en aixecar-me per iniciar la meva sessió de treball, vaig notar un fregament al pit, com si una ploma rasqués la pell per escriure-hi alguna cosa; em va produir coïssor, però no mal. Vaig mirar el meu tòrax i vaig veure unes lletres que el recobrien. Deien: “Capítol 1” Vaig anar-ho a consultar al doctor i em va dir que m'havia obsessionat amb la meva composició. Havia de parar d'escriure.

Així ho vaig fer. Va ser difícil, vaig haver de recórrer a moltes persones però la meva voluntat va ser ferma.

És per això que he redactat aquest text, perquè a ningú li passi com a mi, que sigui dependent d'un llibre. Per cert, noto un fregament al pit, com si una ploma rasqués la pell per escriure-hi alguna cosa, em va produir coïssor, però no mal...

Pseudònim: The Pol·lice

Autor: Joan Bernadas

2n ESO C

POESIA

RETORNA PRIMAVERA

Retorna primavera,

que t'espero amb il·lusió,

sempre verda i sincera,

tendra i dolça amb un petó.

Els teus colors són la vida,

ple d'alegria i d'amor,

tu em faràs companyia,

en les nits de serenor.

La lluna tota plena,

cantarà una cançó,

volant com una fada,

amb melodia de so.

El mar serà de maragda,

en el rogent del capvespre.

Primavera enamorada,

retorna per sempre, sempre.

Pseudònim: Doraemon

Autora: Ona Mercadé

2n ESO B

PROSA

PRIMERA VISIÓ DEL MÓN

Llum, ombra, color. Era tot nou per a mi. Per fi hi podia veure . Després d'una vida formada per olors, sons, textures i gustos, podia veure el món on vivia. Tot era tan magnífic, que semblava irreal. , era capaç d'admirar la bellesa i la nitidesa del meu planeta. Podia contemplar sempre que volgués la majestuositat d'una posta de sol o la fina línia que separava el mar del cel. Totes les sensacions, llums i colors eren tan fascinants que no les hauria pogut descriure amb paraules. El meu cor estava ple de joia i felicitat i els meus ulls no podien parar de mirar-ho tot, com si en algun moment pogués desaparèixer . El millor de tot, va ser quan vaig arribar a casa. Mentre observava estranyat el lloc on havia viscut mitja vida com si mai l'hagués trepitjat, una figura menuda i alegre, va aparèixer pel passadís i el meu cor es va fondre quan se'm va llençar als braços i em va dir que era el dia més feliç de la seva vida perquè, per fi, el seu pare la podia veure . Li vaig respondre que jo sempre l'havia vist dins del meu cor, i que sempre havia sabut que era la nena més preciosa del món. Mentre ens abraçàvem , algú va aparèixer, i aquell moments va convertir en el més feliç de la meva vida en adonar-me de que, per primera vegada, podia contemplar la persona que més estimava i admirava en aquest món. Tots tres ens vam fondre en una abraçada, mentre donava gràcies a Déu pel do de la visió. El do que em permetia contemplar, per primera vegada, la meva família i el món on vivia.

Pseudònim: Ethel Williams

Autora: Carla Badia

2n ESO C