3r ESO

NARRATIVA

A vosaltres, a l'estiu

Feliçment recordo aquelles nits d'estiu ballant i cantant a la platja, rient i cridant com si no hi hagués demà. Recordo l'energia i les ganes de viure que transmetien els nostres ulls. Recordo aquella intensitat inexplicable que sentim a l'estiu, aquella sensació que no es repeteix en cap altra estació de l'any. Recordo la tendresa de les postes de sol des del far mentre fèiem sonar la nostra música amb les guitarres. Recordo com el temps volava i al mateix temps semblava que el podíem fer aturar. Recordo que em vàreu ensenyar centenars de coses sense ni tan sols pretendre-ho. Recordo l'escalfor de les abraçades d'enyorança després d'haver passat tot l'any sense veure'ns. Recordo les nits estrellades, i quan buscàvem aquella estrella que ens recordava a algú que ens havia deixat. Recordo les escapades als pobles dels voltants, i quan descobríem noves cales i platges que mai abans havíem vist. Recordo sentir la pell de gallina mentre cridàvem al buit, damunt unes roques, tot allò que amagàvem. Recordo la complicitat i la sinceritat que ens envoltava, aquella que feia que ens sentíssim com a casa, ens feia confiar i sentir-nos més segurs. Recordo com passaven els dies i mai no ens cansàvem d'estar tots plegats. Recordo la necessitat de voler volar, de ser encara més lliure. Recordo els últims dies d'estiu, quan en silenci, estirats escoltàvem el so de les ones, i d'alguna manera tots connectàvem, conscients que ens trobaríem a faltar. L'únic que ens consolava, i de fet, ens consola, és saber que cada any, quan l'estiu torni, tornarem a ser-hi, tornarem a tenir-nos.

Recordo i sempre recordaré que m'heu fet créixer, m'heu fet viure i m'heu fet molt, molt, molt feliç. Vosaltres i l'estiu.

Pseudònim: Mar

Autora: Maria López

NARRATIVA

Orgullosa de mi mateixa

Feliçment miro el mirall i em veig a mi. M’observo detalladament. M’ha sortit un nou gra al costat del nas, cada vegada en tinc més, però avui no me’ls taparé amb el corrector. Avui no. I demà, tampoc, No m’agraden les meves orelles , de fet, les odio. Són les típiques orelles grans, pitjors que les d’un elefant, i sempre m’han fet passar vergonya quan em recollia el cabell, però he decidit que a partir d’ara ja no en passaré més. Tampoc em sento orgullosa dels meus pits, són petits i separats. Per això intento anar el menys possible a la platja o a la piscina. Potser també ha influït que sóc molt peluda i l cicatriu que tinc al costat esquerre de la panxa.

I ara és quan recordo que des d'ahir no tinc el llit fet i m’he d’ordenar l’habitació, i que la meva mare no em parla per això. Perquè sí, sóc una desendreçada i una mica irresponsable. Reconec que vaig bastant a la meva, no m’agrada dependre dels altres i molt menys que em manin, ni els meus pares ni els meus amics, i això provoca que hi hagi tensió en certes ocasions. Ara que penso en les meves amigues, confesso que moltes vegades em comparo amb elles. Són més guapes, tenen o han tingut parella i totes tenen una caseta a la Costa Brava.

Però somric. Somric perquè m’adono que tinc els ulls color caramel més bonics que he vist mai. Que tinc unes dents ben col·locades i blanques, Que les ensenyo quan ric i quan transmeto alegria i felicitat allà per on passo. Perquè sóc generosa. Dedico el meu temps lliure en ajudar a casa i a les meves amigues.

Segueixo mirant-me al mirall, feliçment i orgullosa de qui sóc i com sóc.

Pseudònim: Girasol

Autora: Judith López