SANT JORDI: EL NOSTRE DIA
Tots i cadascun des que son avui aquí, estem adaptats a una rutina i a una quotidianitat: A vegades, anem “gastant” un dia darrera de l’altre amb el màxim al·licient de procurar que ens agradi el que fem; i ja en tenim prou!
Avui, però, és una diada que malgrat aquest confinament tan arrugat i estripat, podem girar les tornes, és a dir, podem trencar amb l’avorrit l’anar fent” i “fer allò que ens agrada”.
Així son els meus agradables records i les meves inoblidables vivències de Sant Jordi a la Pia. Em llevava amb més il·lusió que mai per anar a “cole”. L’Escola s’havia mudat i el decorat era diferent dels altres dies. A primera hora, fèiem uns tallers de fotografia, vídeo, dibuix, pintura i periodisme.... tot això ho prepararem a les classes per després sortir al carrer “A caçar imatges i anècdotes”. Desprès d’això, arribava el gran moment màgic i amb més sensació de llibertat: “La fugida dels alumnes al carrer”. Tots escampàveu la boira com si fos el darrer instant d’estada a l’Escola. Més d’un profe comentava irònicament: - Vols dir que tornaran?
Era tota una matinal d’alegria, bon humor, treball productiu, de passeig, també, d’escaqueix (deixeu-m’ho dir-així, ara que ja no soc profe de català!)
Vosaltres els “essitos” (denominació afectuosa d’una alumne de l’ESO) immortalitzàveu l’esperit del Sant Jordi sabadellenc en fotos i vídeos, que després concursarien en els diferents certàmens convocats per l’Etapa. Un diploma acreditatiu reconeixia la vostra gran producció feta durant aquelles dues hores de safari cultural.
Seguidament, tornaveu a l’Escola a passar llista. Comentàvem la jugada i mes d’una anava tota, cofoia lluint la rosa que li havia regalat un col·lega que n’estava més penjat que un pernil. Ella l’havia correspost amb el darrer llibre del “Crack Messi”.
I potser ja era l’hora de plegar i d’anar cap a casa. Però... si em concediu uns instants més de la vostra paciència, us diré que amb tota la intenció, m’he deixat per al final el record més viral: L’entrega de premis dels jocs florals. Tots havíeu fet l’esforç incalculable d’omplir un full en blanc, per escriure en prosa o poesia (alguns varen passar per Secundària sense saber que dimonis era això). Tots aquests treballs expressaven un trosset de la nostra sensibilitat, dels vostres sentiments i dels vostres valors.
Tant debò, que l’esperit dels nostre gran Sant Jordi us faci créixer en l’amistat, en l’amor en la cultura i en l’estima al País.
Que aquest gran SANT que mata el drac ens ajudi a foragitar el mal bitxo de la COVID. I, siusplau, tu no t’oblidis mai de ser més feliç que un anís.
MOLTES GRÀCIES, un like i una gran encaixada de colze.
Agustí Preixats
23 d'abril de 2021