Primers Premis
POESIA
Instint animal
Salvatge en llibertat o submís en una gàbia,
ens volen privar d'expressar la nostra ràbia.
Ens diuen agressius per trencar les normes,
però la manera com ens tracten...Això no són formes.
M'estan traient de la granja i em tracten malament;
que em cridin i m'empentin així, no m'entra a la ment.
El meu amo sempre m'havia tractat amb molta cura,
però aquests homes, tenen acumulada molta amargura.
M'han portat a una plaça molt gran,
hi ha un munt de gent cridant.
Amb un vestit estrany, un home acaba d'entrar
i m'estic estressant molt, no ho puc evitar.
A una mà, porta una espasa que em fa molta por,
a l'altre, una gran tela d'un color temptador.
Corro fins a on és ell; aquell color em crida massa l'atenció,
però us dic de veritat, que no ho he fet amb mala intenció.
Gaudeixen fent-me mal, pretenen que no utilitzi la violència,
són humans, jo només un toro, aquesta és la diferència.
M'estic dessagnant, això no és art ni és cultura,
morir així és una verdadera tortura.
Humils, instintius i passionals,
les persones o els animals?
Ambiciosos, retorçats, criatures obscenes,
encara creus que parlem sobre les hienes?
Em desmaio rendida pels cops que m'està donant,
però mentre em pega vaig recordant.
Visualitzo quan em va demanar matrimoni,
érem molt feliços, la nostra mascota en podria ser testimoni.
Al principi, tot anava fantàsticament,
ell era bona gent...
Però les coses li van començar a anar de pena
i podríem dir, que es va tornar una persona poc serena.
Quan torna de la feina ho paga amb mi,
jo no puc fer res, només esperar a què es calmi.
M'escup, m'empeny i em pega,
de vegades se sent malament, i un «perdó» hi agrega.
Sóc l'única amb qui s'atreveix,
però això sembla que el diverteix.
Miro a en Tobby, espantat, prenent consciència,
els seus ulls expressen una tendra innocència.
Estic estirada a terra, intentant respirar,
però m'està escanyant i amb prou feines el puc mirar.
Estic esgotada, crec que això és el final,
només espero, que a cap dona torni a fer mal.
No gaudeixen fent mal, només volen sobreviure.
Nosaltres, en canvi, només una estona volem riure.
Zoològics, experiments, abrics, estores...
utilitzem el seny, per fer accions destructores.
Ens neguem a veure més enllà, tenim barreres als ulls,
però no t'enganyis, ets tu qui esculls.
Sigues decent, tria la bondat;
a aquests pocs rebels, se'ls anomena humanitat.
Monstres atrapats en cossos de persones
i si intentes millorar, els desil·lusiones.
Humans atrapats en cos animal,
creu-me, ells no volen fer-te mal.
Mira-ho bé. Observa amb claredat,
de veritat que aquest és el teu món desitjat?
Tens ulls, però no hi veus,
desperta i explica tot el que creus.
Pseudònim: Incandescent
Autora: Júlia Mayral
4t ESO B
PROSA
Connexió
Mai us heu plantejat com ens veuen els animals des dels seus ulls? No? En blanc i negre, en color, allargats, aixafats...? El que és clar és que ens veuen diferent, i que, com nosaltres, alguns tenen una mirada especial.
Era un matí clar, la jerarquia de la granja seguia la rutina habitual. El gos, amo i senyor convoca la reunió matinal al cobert de les ovelles, ja que aquestes, al ser poc llestes, ben poc en sabien de fer res sense l'ajuda del propietari! Tothom hi era convidat, fins i tot el pobre Maurici, l'ànec que després d'aquella desafortunada caiguda feia dos anys, havia perdut el rumb i ara passava els dies o fent de gos d'atura o de gall.
-Bon dia estimats animals! -va dir el gos alçant la veu-. Avui tinc el plaer de presentar-vos un nou animal a la granja, un porc.
Tothom va mirar com aquella bestiola rosa amb taques marrons entrava al cobert mig coixejant.
Amb un to burleta el gos va preguntar-li:
- Hola, porc. Tens nom?
- No, però me'n podríeu posar un vosaltres, no?
- És clar que sí, què et sembla Potacoixa?
Com que no sabia què volia dir, ni els altres es van atrevir a oposar-se al gos, va acceptar dir-se així. Dia rere dia, era menyspreat per aquell gos negre repugnant. No hi havia dia on s'oblidés de recordar-li com de «inoportú» devia d'haver sigut aquell accident. Potser per això, es van fer amics ell i en Maurici.
De la mateixa manera que cada dia el gos menyspreava a tothom, com un rellotge, l'amo cada dia també feia la visita. Feia dies que no veia aquell porc feliç, no li calia esperar que no mengés, aquell qui no és feliç se li veu a la mirada. Sí, aquella mirada especial. Connexió.
Sobtadament, l'amo va girar el cap i va mirar el gos. Odi. Ho va veure clar, allà no hi feia res aquell gos. Qui sap què hagués sigut d'aquells pobres animals si el porc no hagués fet mai aquella mirada, i segurament no ho sabrem mai.
Pseudònim: Peehay
Autor: Pau Padrós
4t ESO C
Accèssits
POESIA
Són diferents les bèsties de les persones?
Les bèsties no tenen un pensament dolent,
no com les persones que ho usen en tot moment.
Un animal és més persona,
que un humà durant molta estona.
Certes persones són més animals,
que les bèsties més radicals.
Un dels valors que apliquem sense emprar la ment,
és l'egoisme que corromp a la gent.
Els éssers animals no tenen maldat,
per tant no l'apliquen en la seva identitat.
Només pensen en la nostra necessitat,
sense pensar en tenir solidaritat.
No ens adonem de la sort que tenim,
i ni la compartim amb els que convivim.
Els animals sempre estan al teu costat,
car que els importes més que una propietat.
Tant si ets un ric amb casa ben arreglat,
com un pobre del carrer malparat,
ells et donen tot el que tenen menys rancor,
sense rebre res a canvi més que el teu amor.
És el cas de l'actitud amb els altres,
en què són més respectuosos que nosaltres.
Les bèsties accepten a totes les persones,
de les diferents classes socials o zones.
No et critiquen per no tenir una vida estable,
sinó que et recolzen per fer-ho suportable.
No et miren malament per viure al carrer,
car que no et discriminen per ser almoiner.
Les bèsties no opinen abans de conèixer,
perquè l'aparença pot desmerèixer.
Per tant, ells t'ajuden tant si tens molt o poc,
tant si tens un aspecte o estàs en diferent lloc.
Pseudònim: Records
Autora: Mireia Bardají
4t ESO C
PROSA
Col·laborar per avançar
Era un dia com qualsevol altre, la llum s'escapolia entre les lianes i, reflectint-se a l'aigua, formava una silueta que recordava la immensitat d'aquesta bella i grandiosa selva. A mi m'encantava observar aquellaa escena cada matí, just quan sortia el sol. Anava volant des del meu niu fins a una branca d'un arbre que per a mi tenia un color especial, encara més brillant i preciós que els que el rodejaven. La meva intenció era l'endemà moure el niu a aquella branca per poder veure aquesta escena cada dia sense preocupar-me d'arribar tard.
Per poder mantenir el meu niu i la meva futura família necessitaria aliments i per això treballava de vigilant de la selva; em passava els dies volant amunt i avall observant aquestes terres. Mai havia passat res, fins aquesta tarda. Aquesta tarda ens hem adonat que una part de la nostra selva estava sent destruïda per unes criatures molt estranyes, semblants als pesats dels micos que sempre van saltant d'una branca a una altra. I a vegades provoquen un tremolor a casa meva que en fa perillar l’estructura que tant ens va costar perfeccionar. Això mateix feien aquells animals desconeguts, anaven destrossant els arbres, o més ben dit, robant-los, mentre provocaven un terratrèmol que feia bategar tot el bosc.
Ràpidament, vaig convocar als quatre grans savis, les tortugues representants de les quatre regions de la selva: nord, sud, est i oest. Ells van decidir que la millor opció era formar una aliança entre tots nosaltres per espantar aquelles criatures.
Aquell mateix dia, tots els animals de la selva ens vam reunir i vam observar que el que feien era el mateix que nosaltres, en certa manera, treballar per poder viure. Així que vam decidir arribar amb ells a un acord: Si paraven de destruir casa nostra, els ajudaríem a crear-ne una per a ells. Així doncs, tots nosaltres vam treballar junts per aconseguir els nostres objectius i per crear un món millor. Des d'aquell dia, ja vaig poder observar el paisatge des de la meva nova casa tranquil·lament.
Pseudònim: Dr.Ripoll
Autor: Dídac Guillem
4t ESO A