1r ESO

POESIA

Cant de la Senyera

Creada sobre un escut d'or

amb la sang d'un cavaller,

fou gravada abans de la mort

i tot just llavors caigué.

Alcem-la de tot cor

Sempre amb tu pensaré!

Cap altra significa tant

cap altra és tan bella,

seguim endavant

tots junts amb ella.

I així triomfant

alcem la Senyera!

Pseudònim: Natural no plàstic

Nom: Joan Farrerons

Curs: 1 d'ESO B

NARRATIVA

Molta roba i poc sabó

Durant la vida coneixem persones increïbles que t’estimen i t’ajuden, sempre tens algú amb qui comptar quan et passa algo, importants per la nostra vida.

N’hi ha que se'n van, n’hi ha que vénen, n’hi ha que t’abandonen i n’hi ha que et donen un amor incondicional.

Llavors vénen les amistats que et prometen moltes coses, que diuen que t’estimen, que tu fas el que sigui per ells i tu creus que també ho faran per tu.

I quan arriba l’hora de la veritat descobreixes que no és així. Et prometen moltes coses i et diuen que sempre seran allà per tu, però com ja pots veure parlen molt però no prenen accions. Es pot dir amb una expressió com ara 'molta roba i poc sabó', perquè representa molt bé el que fan. No perdis el temps amb persones que no et valoren i vés amb qui sí que ho fa.

Quan menys diguis i més facis demostraràs millor l’amor que li tens a algú, perquè l’amor no es demostra amb paraules.

Vés i agafa el timó, no tingui por, no deixis que ningú prengui el control del teu barco anomenat vida.

Pseudònim: Win

Nom: Cristina Sánchez

Curs: 1 d'ESO B

POESIA

El Cant de la Senyera

Al damunt dels nostres cants

aixequem una Senyera

que ens farà més triomfants.

Groga amb quatre ratlles més

més amunt dels nostres aires

lliurement tu brillaràs

volant amb les dolces flaires.

Llibertat, a prop estàs

anem junts a reclamar-la

amb les mans per sobre el cap

cridem: 'anem a trobar-la".

Al damunt dels nostres cants

aixequem una Senyera

que ens farà més triomfants

Per Catalunya lluitarem

fins que obtinguem victòria

per això no ens rendirem

per tornar a sentir glòria.

Llaços grocs penjarem

per reivindicar els presos

i al final tots guanyarem

un país amb ciutadans compromesos.

Pseudònim: Mestral

Nom: Dàlia Moreno

Curs: 1 d'ESO A

NARRATIVA

Molta roba i poc sabó

En el pou de l’ànima hi reposa una estranya, però, lluent figura. Sembla un cor de vidre, és preciós, brilla com un raig d’esperança. Ara que el veig bé, està buit!!

Aquest cor està buit, no té ni la més mínima espurna d’alegria. Per fora, sembla un diamant, però per dins està buit i podrit. Aquest cor no fa més que, poc a poc, matar el pou. Atrevir-te a mirar el buit et dona una sensació de ceguesa.

Sembla que el pou de l’ànima no pugui lluitar contra aquesta infecció tan i tan greu.

Com es pot combatre aquest cor de vidre?

Un cor de vidre és fràgil i delicat per enfortir-lo, l’hem d’omplir amb alegria i emoció.

Tothom té un cor preciós de vidre, fràgil i brillant, tots som magnífics. La gent que té un cor com el que està descrit, l’únic que els cal són unes emocions, fortes, perquè el cor no sigui tan fràgil.

Una mica d’emoció i sentiment fa que qualsevol persona tingui un cor extraordinari, només cal saber tenir voluntat. D’això se’n diu viure: Anar omplint el magnífic cor de vidre que tots tenim amb petites emocions i sentiments que ens va atorgant la vida.

No deixem que les aparences del nostre cor enganyin el pou de l’ànima.

Pseudònim: Pètal de llum

Nom: Gisela Pomés

Curs: 1d'ESO B