2n ESO

PROSA

LA INDUSTRIALITZACIÓ

Poble de Sant Pere, 22 d’abril de 1889

En aquell moment jo tenia quatre anys acabats de fer. Em dic Jordi, aquesta és la meva història i la del poble veí on vaig acabar vivint durant aquells anys frenètics de construcció de fàbriques i telers a Sabadell.

En aquell temps sant Pere era un petit poble amb Quatre cases, les antigues Esglésies de Sant Pere i el seu voltant tot era ple de camps i horts. El meu pare i la meva mare eren pagesos que treballaven al camp recollint fruites i verdures. Els pares cobraven molt poc, just per anar passant. Cada dissabte amb l’ajuda d’un carro i una mula anàvem a mercats propers a vendre la collita. Recordo Terrassa i Sabadell quan encara eren ciutats petites sense fàbriques ni fum.

Poble de Sant Pere, 12 de juny de 1895

En aquella època ja havia fet deu anys. Aquell pare que m’havia fet passar tants bons moments ja no hi era. Havia mort a causa d’una estranya malaltia. Ara sí que havíem quedat definitivament arruïnats, el que guanyava la meva mare era tan poc que casi no ens podíem pagar el menjar.

Sabadell, 15 de desembre de 1895

No ens va quedar més remei que marxar a ciutat. Malgrat ser un nen, la mare i jo vam entrar a treballar en una de les tantes fàbriques tèxtils que anaven apareixent els últims anys a Sabadell. Jo feia tasques que no m’agradaven, especialment netejar aquelles llargues xemeneies per les quals m’havia d’enfilar. Les recordo molt altes, fosques i plenes de pols negra i fum.

Per a mi la vida a la fàbrica va ser molt dura i tot per culpa d’aquell burgès de panxa grassa, el senyor Manel que era l’amo de la fàbrica. Recordo els cops de fuet, com fotia canya de valent. Els nens érem els que rebíem més garrotades.

Treballar a la xemeneia era feina de molt risc, no anaves subjectat i de tant pujar i baixar et sortien durícies i llagues als palmells de les mans.

El pitjor eren els caps de setmana, com trobava a faltar pujar al carro i la mula per anar al mercat.

Sabadell, 20 de setembre de 1919

En aquell temps ja era adult i vaig tenir la sort de fer-me autònom i obrir un negoci personal.

Em vaig convertir en un petit burgès. Vaig obrir una botiga de teles i roba al centre de Sabadell.

Vaig millorar les condicions de treball.

Sabadell continuava creixent imparable, els vapors i el fum omplien l’aire i jo seguia recordant l’olor del camp de quan era petit.

Pseudònim: Via Ferrada

Autor: Pau Martínez

2n ESO A

PROSA

LES RIUADES DE 1962

- Tanit! Lleva’t! – Em crida el pare – Avui hem d’ajudar a fer el trasllat de casa l’àvia.

Em vesteixo ràpid i mentre esmorzo els cereals més de pressa que de costum, el pare treu el cotxe del garatge.

A les deu en punt del matí arribem a casa l’àvia i els treballadors de les mudances ja han començat a carregar els primers mobles al camió. Uf, a casa hi ha molta moguda! Gent amunt i avall ... i jo, per no molestar, decideixo pujar a les golfes, on hi trobo tranquil·litat. Remeno per aquí i per allà i entre dues caixes molt ben posades, hi veig un llibre que em crida l’atenció.

L’obro i, de seguida reconec la lletra de l’àvia. El vaig fullejant i me n’adono que és el seu diari. M’aturo i llegeixo:

26 de setembre de 1962

La tempesta durant la nit ha estat molt forta. El soroll de la pluja era intensa i no em deixava dormir. L’aigua ha entrat per la teulada i he vist com queia per la paret de la meva habitació. He tingut por.

A mitja nit les campanes de les esglésies han tocat amb insistència. En sentir-les el par ha dit: “ha passat alguna desgràcia, m’arribo fins a l’església de Sant Félix per si puc ajudar”.

A l’obrir la porta d’entrada una gran quantitat d’aigua ha entrat i ha inundat el passadís. Pels carrers baixava molta aigua, les clavegueres no engoleixen prou ... La mare ha cridat al pare: “Vigila no se t’emporti l’aigua!”.

La mare i jo, ens hem assegut al menjador, sense dormir, esperant notícies. A les set del matí ha arribat el pare i per la pal·lidesa de la seva cara, ens hem adonat que hi havia hagut una tragèdia i ens ha explicat amb veu trista: “El riu Ripoll s’ha desbordat, ha estat terrible, arrossegava tota mena de coses, animals, arbres, trossos i peces de les fàbriques... Estic esgotat però, per sort, molts érem els sabadellencs que ens hem arribat fins el riu per ajudar.

Per la ràdio ens hem assabentat que Sabadell no ha estat l’única població que ha patit les riuades, també poblacions com Rubí, Terrassa i Sant Quirze s’han vist afectades. L’ajuntament de Sabadell ho ha confirmat. A més a més de destrosses materials incalculables, malauradament, hi ha hagut 32 víctimes mortals, la majoria treballadors del torn de nit de les fàbriques i persones que vivien al marges del riu...

No puc continuar llegint, tinc els ulls plens de llàgrimes. Alço la vista i torno a llegir, 26 de setembre de 1962 ... i me n’adono. El proper setembre farà cinquanta anys d’aquella tragèdia.

Pseudònim: Flower Power

Autora: Èlia Carbonell

2n ESO A