Primers Premis
POESIA
La petita cala de Menorca
Res no m’agrada tant
com sentir l’aigua sobre la pell,
sentir com els corrents d’aigua freda
em recorren des dels peus fins al canell.
Em transmet sentiments de felicitat
quan em trobo allà estirat,
a la petita cala de Menorca,
on em sento en pau llibertat.
Cala de Menorca, lliure, feliç, lliure.
Les ones van i vénen pausadament,
i la lleugera escuma blanca
em desvetlla la ment.
I en aquell mateix instant,
on tot sembla no ser res,
aquell blanc color
em transporta fins a l’horitzó.
I tot això ho faig pensant en tu,
només en tu.
Perquè el que més m’hagués agradat
seria compartir-lo al teu costat.
Pseudònim: Firulais
Autora: Alba Sant
2n ESO A
PROSA
Carta a la Terra
Nosaltres, els sagitaris, us envegem molt. Portem anys observant-vos des de Sagitari IV, la nostra estrella, i ens sentim rebutjats. Per què l’Espai ha hagut d’atorgar un planeta tan pròsper com el vostre a uns primats que no se’ls acut més que contaminar-lo? Per què, en canvi, la nostra civilització ha germinat en un planeta tan erm l’estrella del qual pot esclatar en qualsevol moment?
Això no obstant, no enviem aquest missatge per lamentar-nos, sinó per obtenir la nostra revenja: aquest missatge conté un virus informàtic el qual es duplicarà fins a ocupar la memòria de tots els dispositius electrònics del vostre astre.
Podríeu pensar que no és res greu, però us equivocaríeu: els vostres missatges de text i correus electrònics seran impossibles de rebre, no podreu conversar els càlculs dels vostres matemàtics, els acceleradors de partícules quedaran inutilitzats i la vostra vida quotidiana quedarà inhabilitada.
Mentrestant, nosaltres seguirem dissenyant la nostra flota espacial. Passaran segles fins que arribi al vostre planeta, però exterminarà fins a l’últim habitant del vostre planeta.
Esborreu els virus, que es tornarà a duplicar; destruïu els vostres dispositius, que tornarem a enviar-lo. No podeu fer res contra nosaltres.
Tremoleu, Terra!
La nostra venjança ha començat!
Pseudònim: El poble de Sagitari IV
Autor: Ramon Bernades
2n ESO C
Accèssits
POESIA
L’estiu
Res no m’agrada tant com l’estiu,
veure aquell ocell en el niu,
i la mare com somriu
veient com flors colliu.
Res no m’agrada tant com el mar,
agafar la canya de per pescar,
portar a la taula un gran calamar
i amb la família fer un bon dinar.
Res no m’agrada tant com la sorra,
pel matí llevar-me per anar a córrer,
quan estreny el sol posar-me la gorra
i veure com el vent el nostre castell ensorra.
Res no m’agrada tant com l’Empordà,
fer excursions sense parar,
amb els amics anar a nedar
i al vespre poder descansar.
Res no m’agrada tant com llegir,
les paraules d’aquell llibre
que no em deixen ni dormir.
L’estiu ja arriba, l’estiu ja és aquí!
Pseudònim: Nobita
Autor: Pau Vila
2n ESO C
PROSA
Nosaltres, els amants de la música
Cada nota de cada cançó ens fa reviure un moment inoblidable i inigualable de la nostra vida, ens fa ser més forts i seguir endavant. Entendre cada paraula i saber el significat de les cançons ens fa sentir part d’ella, perquè sents el que el posseïdor sent quan la canta, i és una sensació molt bonica.
El que ens fa sentir la música és una de les millors sensacions que es poden tenir: les papallones a l’estómac, els cabells de punta, la pell de gallina...Tot això és part del que ens fa sentir la música i no ho canviaríem mai per res. No sabríem com viure sense la música, perquè ho és tot, és un estil de vida i alegria.
Sense música res no seria igual. Cada matí no seria un concert si no hi hagués música, cap festa seria divertida si no hi hagués música, cap viatge no seria un festival si no hi hagués música, cap tarda estudiant no seria el mateix si no hi hagués música.
La música dóna vida i nosaltres ho agraïm. Gràcies a la música som feliços, som alegres i somriem cada matí quan ens llevem.
Gràcies, música.
Pseudònim: Ànima de blues
Autora: Laia Polo
2n ESO A