Embedded Files
Primers Premis
POESIA
En aquest món hi ha llops
Deambulaven pels boscos en silenci sepulcral,
il·luminats tènuement per la llum de la lluna,
perseguint els més dèbils i infligint-los mal,
eliminant l’esperança fins que no en quedi engruna.
Sempre protegits pel vel de la nit,
per covardia sempre van en llopada,
fent joc brut i atacant el petit,
són els reis des de l’ocàs fins l’albada.
Molt freds, cruels i despietats,
a tot remordiment eludeixen.
Només per ells mateixos són governats,
la pietat o el perdó no coneixen.
Cada nit, junts, a la lluna udolen
demostrant el seu domini.
Cometen tants delictes com volen,
no hi ha ningú que els incrimini.
Criatura elegant i majestuosa,
d’ulls negres, profunds i temibles,
amb una sola mirada poderosa
fan tremolar els més impassibles.
Amb el seu pelatge pintat d’argent
i els seus ullals ben esmolats
provoquen malsons a molta gent
no s’hi enfronten ni els més encoratjats.
Tothom les seves normes sempre acata
ells són els qui dirigeixen la societat.
Vestits amb camisa, americana i corbata
són la vergonya de la humanitat.
Són un problema a solucionar,
però ara arreglar-ho no pots
i per això sempre has de recordar
que en aquest món hi ha llops.
Pseudònim: JINX
Autor: Joan Campo
3r ESO C
PROSA
Poca distància, molta diferència
Hi havia una vegada, un rusc d’abelles situat al bosc de Girona. A pocs metres d’aquell rusc, hi havia un formiguer.
Les abelles del rusc dansaven a mercè del vent mentre anaven pol·linitzant aquella immensa extensió de romaní. Una abella molt sàvia dirigia l’eixam, era anomenada l’Abella Reina.
Al formiguer, les obreres passaven gana, treballaven molt i en males condicions. Estaven sotmeses a les ordres de la Formiga Reina que es quedava tot el menjar que recol·lectaven les obreres.
Un dia, una formiga indignada va voler marxar del formiguer i anar a buscar respostes. Ella també volia ser feliç i que la resta de formigues també ho fossin.
Així ho va fer. A la nit, sense que ningú la veiés, va enfilar camí cap al rusc. Pel camí s’imaginava com seria aquell paradís en què havia somiat des que era petita. Per contra, tenia por de fracassar, però ho havia d’intentar.
Un cop va ser a la porta del rusc, va trucar i va preguntar per l’Abella Reina. La Reina, sorpresa per aquella visita, la va deixar passar:
- D....disculpi, Majestat -va pronunciar la formiga-. M’agradaria que m’aconsellés. Al formiguer ningú és feliç, tothom passa gana. En fi, tothom menys la Reina. Com pot ser que aquí tothom visqui en pau? Com pot ser que tots tingueu aliments? Com pot ser que les abelles obreres treballin amb aquesta passió?
- Petita formiga, penso que hauries de tornar a casa teva i donar una lliçó a aquesta Reina egoista i dir a tot el formiguer que la clau de la vida és compartir, estimar i respectar. Amb aquests tres fonaments sereu més feliços i viureu millor.
La formiga va fer cas a l’Abella Reina i va retornar al formiguer satisfeta. Va transmetre les seves idees a tot el formiguer i van acabar amb la Formiga Reina.
Van decidir que la nova Reina seria aquella petita formiga que havia estat tan valenta i tan intel·ligent, que va saber fer d’aquell formiguer tan pobre una família unida i justa que ja no passava gana.
Aquella formiga encara dóna gràcies a l’Abella Reina.
Pseudònim: 24 mil hores
Autora: Clàudia Vilatersana
3r ESO B
Accèssits
POESIA
Homo homini lupus
L’home és el llop per a l’home
com bé deia Thomas Hobbes.
La naturalesa humana
és egoista i arcana.
Constantment enfrontats
amb els del costat.
Atemptats van succeint
mentre innocents van morint.
Causes els atacants tenen
però per arguments donats
cap en serà justificat.
Molts nens van plorant a casa
a causa de l’assetjament.
Causants hi passen la tarda
i víctimes pateixen un turment.
L’avarícia en té esclaus
en un món mal estructurat.
Passant per sobre de tothom
per estar ben elevat.
Nenes pateixen mutilacions
per culpa d’algunes religions.
D’altres són violades
per ments pertorbades.
La desigualtat de sexe és alta,
els homes són més respectats.
A l’hora de trobar feina
el sector femení es veu afectat.
No acceptem les diferències
siguin dels tipus que siguin.
Despertem-nos i siguem humans,
no animals compulsius.
Pseudònim: IUI
Autora: Maria Monistrol
3r ESO B
PROSA
Trenquem amb la tradició
Punt de reunió abans de la cacera
- Ja en tinc prou! Jo passo! No rebem res a canvi, ni un simple gràcies, però tot i així, ho seguim fent! Ja sé que la tradició diu que som nosaltres qui hem d’anar a caçar, però això no pot continuar així. Lleones, feu-me cas! Marxem ben lluny d’aquí! Anem a viure a algun lloc on se’ns respecti i se’ns valori! Ja veureu com ens trobaran a faltar!
- Fàtima, ja saps que si fos per mi ho faria, però pensa que sóc la reina de la sabana. Haig de cuidar del meu rei lleó, que per això estem fetes. Deixa’t ja de ximpleries!
- Tant de bo un dia siguis conscient del que estàs dient. I vosaltres?
- Jo m’hi apunto, ja en tinc prou de tanta ximpleria. Jo, quan arribo a casa, el primer que em diu el meu lleó és: «Què hi ha per sopar?». Ja ni em saluda...
- Moltes gràcies, Joana. Ja veuràs com ens en sortirem. Deslliureu-vos d’aquestes cadenes mentals que us han inculcat. Deixeu de ser esclaves d’aquesta societat on no tenim més funció que fer la feina als lleons.
Després que l’Àngela, l’Imma, la Rita, la Perla i la Joana s’animessin a marxar amb mi, vam començar a idear un pla. Marxaríem aquella nit i ens enduríem les criatures perquè visquessin ja, des de ben petites, en la nova societat. Ja es començava a fer de nit, de tal manera que el rei lleó ja feia el crit per reunir-nos.
- Lleones, per fi ha arribat el moment de deixar de ser esclaves. Ha arribat el moment de trencar amb tot, de començar de nou. Marxem! Ja que ells són els «reis», ja se les arreglaran.
- Un moment -va dir la Perla-. Vaig a deixar-li un escrit a l’Enric perquè així aprengui a valorar el que té.
Casa la Fàtima
- Enric, la teva lleona és a casa? És que fa estona que espero el sopar i la Fàtima no apareix... Ja em sentirà quan arribi. Que no sap que a un lleó no se’l pot fer esperar?
- Em temo, Jaume, que les lleones s’han cansat de nosaltres. Mira això que m’he trobat davant de casa....
Pseudònim: Motxilla platejada
Autora: Laia Aiguaviva
3r ESO B
Page updated
Report abuse