1r ESO
Primers Premis
POESIA
Mai et deixaria
Fa poc vaig observar
una escena horripilant:
un home maltractant
el seu pobre animal.
Això em va fer pensar
qui és més animal,
si la bestia perquè ho és
o el seu amo per la manera de ser.
Mai podem acceptar
el maltracte animal.
Ells mai et farien mal,
sempre estan al teu costat.
Quan els dies van passar
aquell gos em vaig trobar
a la porta de l'hospital.
La sortida del seu amo estava esperant.
Fidel fins al final
al seu amo feia costat.
Ell mai el deixaria,
al seu costat seguiria.
Pseudònim: El gat a la teulada
Autora: Ilènia Fructuoso
1r ESO A
PROSA
Un panda diferent
Aquesta és la història del Brownie, un ós panda diferent de la resta. No vol dir que en Brownie no sigui normal: en Brownie és senzillament diferent, les seves taques són marrones i no negres.
El pobre Brownie, cada dia ho passava fatal. La resta de pandes se'n reien d'ell i el deixaven sol. Ell volia ser com la resta, tenir amics, que el respectessin i desitjava ensenyar-los que, a part de les tasques, era igual que tots. Però es mirava al mirall i es preguntava per què ell havia de ser diferent, per què havia nascut així. A les nits, abans de dormir, plorava i plorava en silenci. No volia que els seus pares se n'adonessin, no volia fer-los patir. Després somiava que tenia taques negres; somiava ser igual que els seus companys. Quan arribava el seu aniversari i bufava les espelmes sempre desitjava el mateix: tenir les taques de color negre.
Un dia, però, tot va canviar. Estava tan tranquil caminant pel carrer quan, de sobte, un panda fotògraf li va demanar si li podia fer unes fotos. Aquelles fotos van canviar-ho tot. Va convertir-se en un top model i, des d'aleshores, tots els pandes volen ser com ell i tenir les taques marrones.
Pseudònim: Panda
Autora: Lola Armengol
1r ESO B
Accèssits
POESIA
Reunió al migdia
- Ja n’estic tip- digué el pardal.
- Aquells bípedes ens han fet molt mal,
m’agradaria que els eliminéssim
i fora bo que el mètode ens penséssim.
El tigre va dir: - Ataquem tots junts!
Era arriscat, de peròs n’hi havia munts.
Per contra, l’astuta guineu digué:
- I una distracció? - Els va semblar bé.
Mentre l’elefant, ell sempre imponent,
entrava a la vila amb un so potent,
un grup d’animals va anar a un gratacels
i no el va ensorrar, però va ser pels pèls.
Un segon grup entrà al laboratori
i va provocar un immens desori,
i un últim conjunt va anar al teatre
i aquest edifici el van abatre.
Però la guineu sempre és una traïdora,
havia advertit la vila a l’aurora
i els humans van fer una carnisseria
que cap animal mai oblidaria.
Pseudònim: Pere Cinquè
Autor: Ramon Bernadas
1r ESO C
PROSA
Els animals enganyen amb el seu aspecte... i les persones?
Hi havia una vegada una família de ratolins que vivien en un cau al traster d'una casa de pagès.
Un dia es va reunir tota la família de ratolins, el Pol era el més petit de tots. Ja feia uns dies que li passava pel cap la idea de sortir a l'exterior, al món real i no limitar-se a conèixer només la seva casa. Va pensar que era l'ocasió perfecte per demanar-ho.
Va sortir de casa. De cop, va xocar amb alguna cosa i, en aixecar el cap, es va endur un ensurt, era més gran que ell, tenia dues grans urpes, un bec punxegut i una mirada desafiadora. Era un gall enorme, que en adonar-se de la presència del Pol va fer un fort quicquiriquic. El Pol va arrencar a córrer cames ajudeu-me. Va tornar a xocar contra un altre animal que tenia el pèl suau i una mirada afamada, el Pol va quedar-se glaçat: el gat el tenia a punt de caramel! Va aconseguir escapar-ne entrant a casa esverat i en explicar-ho a la família, la mare, amb una carícia suau, va posar el braç sobre l'espatlla del Pol i, a cau d'orella, li va dir : «Estimat fill, no et confiïs mai de les aparences, et poden enganyar: el gall no et farà mal, el gat és el nostre depredador».
Pseudònim: Muesli 69
Autora: Vinyet Subirats
1r ESO B