Embedded Files
Primers Premis
POESIA
Camins
I dins meu una veu em diu,
segueix endavant el teu camí.
I si algun dia vols mirar enrere,
que sigui per inspirar-te i tirar fort cap endavant.
A vegades el camí serà recte,
a vegades faràs corbes grans.
I podràs veure la foscor de la nit,
o la llum que et fa la lluna.
Però sigues conscient que sempre
el camí d’algú se’t pot creuar.
I tu tries si passar-ne.
o amb ell continuar.
I una veu em diu que pengi fanals al marge del meu camí,
per il·luminar-ne d’altres que s’han trobat un mur al mig.
I em diu que a l’hora d’escombrar les pedres que em barren el camí
no les aparti, i en la sorra d’una bonica platja les converteixi.
I dins meu una veu em diu,
segueix el camí de la teva vida.
Que a vegades pot semblar horripilant,
però al final l’àlbum dels records es van fent gran.
Pseudònim: Ona
Autora: Carla Bonsfills
NARRATIVA
Gràcies, iaia...
Feliçment, t’admiro. T’admiro perquè aquella persona que em va ajudar quan jo no era capaç de resoldre els meus problemes, eres tu.
T’admiro amb records inoblidables, passejant per la costa amb la brillantor de la posta de sol il·luminant-nos la nostra cara, i explicant-me històries de quan eres jove.
T’admiro, perquè em vas ensenyar a créixer, i créixer al teu costat, és una experiència que mai oblidaré. Mai, mai, mai.
Em vas ensenyar a viure la vida, a gaudir d’ella com si fos l’últim dia.
Feliçment, recordo tots aquells moments a la vora de la llar de foc, observant el reflex del sol en les últimes onades del dia, i la brisa, que suaument ens acariciava la pell de la nostra cara.
Feliçment et recordo com aquelles abraçades tendres i caloroses, com aquells petons suaus en arribar a casa.
Feliçment, et recordo amb amor, però amb nostàlgia…
Feliçment, t’estimo, i t’estimo amb tot el meu cor.
Ens vas deixar enamorats amb el teu amor, de la teva felicitat, del teu entusiasme i, sobretot, de la teva força. Però malgrat que vas lluitar i lluitar fins al final, les teves forces vas decaure i, encara que ja no siguis aquí, sempre et recordaré i et portaré al cor amb amor.
Gràcies, iaia.
Pseudònim: Homer
Autor: Marc Soley
Accèssits
POESIA
Com fer una poesia
I dins meu una veu em diu:
com puc fer una poesia?
No sé ni per on començar,
cervell, ajuda’m a pensar!
El cap em dóna voltes,
no em para de girar,
un gran embolic de lletres
que de mi es vol amagar.
A poc a poc i pacientment,
l’escrit agafa forma,
queda molt per endavant.
De mica en mica vaig pensant.
Punts, comes, signes estranys…
Versos per aquí, estrofes per allà
la veu torna i em diu:
les paraules han de rimar!
Ja estic a punt d’acabar,
quins nervis, ho hauré d’entregar!
Vint versos ha de tenir.
Tinc son, me’n vull anar a dormir!
Teclejant ràpidament,
ho passo a l’ordinador.
La poesia està acabada
i que guanyi la millor!
Pseudònim: Mel
Autora: Mariona Armengol
PROSA
Feliçment
Feliçment sóc qui sempre he volgut ser. No cal que sigui perfecte, l’únic que he de ser és ser jo mateix.
Jo, un noi feliç de viure i aprofitar el temps rient, plorant, passant bons moments amb la família...això és aprofitar el temps. La vida és una, i no és per sempre. Els amics i la família sempre estan allà quan els necessites i quan no els vols veure; sempre estan allà.
El futur no l’esperis, viu el present, el futur ja arribarà, perquè si no gaudeixes del que tens ara, més endavant et penediràs.
Envejo les persones serenes, perquè la millor manera de solucionar els problemes, ja que t’ho prens amb calma i sense esverar-se. Parlo dels problemes perquè avui en dia són molt freqüents des de la ximpleria més petita a la pitjor cosa que et pot passar.
L’empatia, el sentiment més bonic, i l’acció més meravellosa. Posar-se al cos d’un altre no és gens fàcil, però, si ho intentes, la persona ho agrairà.
La vida és plena de sentiments i emocions, i en aquests casos has de ser feliç, sigui el moment que sigui, tu sigues feliç.
Pseudònim: MLP
Autor: Tiago García
Page updated
Report abuse