VI Mostra de Treballs de Recerca 2018-19

PONENT: CLAUDI MANS

Claudi Mans Teixidó  (Badalona, 1948), Catedràtic emèrit del Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona.  

Antic degà de la Facultat de Química, President de la Divisió de Ciències, Director Acadèmic del centre de formació continuada Les Heures (actualment IL3-UB), i exdelegat del rector per a la coordinació del Campus de l'Alimentació de Torribera-UB. 

Té publicats llibres de text i de divulgació, entre ells "La truita cremada" (2005), "Els secrets de les etiquetes" (2007), "La vaca esfèrica" (2008), "Sferificaciones y macarrones" (2010) i "La Química de cada dia" (2016), més de 150 articles científics i de divulgació, i més de 350 conferències i comunicacions a congressos. Assessor i col·laborador de CosmoCaixa  i de la unitat UB-Bullipèdia. 

Diversos premis, el més recent el Premio Nacional de Química ANQUE 2011.  

Director científic del Comité Español de la Detergencia (CED).Vocal de les juntes de l'Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA) i Col·legi de Químics de Catalunya.  

Dos blogs de ciència (català i castellà) i un blog sobre l'Alícia de Lewis Carroll i temes afins. 

Blog de ciència en català: http://cmans.wordpress.com  

Blog sobre Alícies de Lewis Carroll: http://alicies.wordpress.com

Blog de ciencia en español: http://www.investigacionyciencia.es/blogs/fisica-y-quimica/24/posts

La recerca és el que fa sapiens l'homo.

L'actitud de cercar allò que no tenim és comuna a tots els animals. Busquem aliment i aixopluc: per satisfer necessitats primàries, instintives, gairebé automàtiques. No cal pensar excessivament per cercar-les.  En canvi, l'actitud de recerca pressuposa que per aconseguir alguna cosa hem d'elaborar una estratègia no automàtica per assolir-la. Tots els animals fugen del foc, però algun avantpassat remot nostre va atrevir-se a no fugir-ni a dominar-lo, perquè l'experiència li havia demostrat que només fa mal si hi ets massa a prop. I va veure que certs aliments posats al foc eren més gustosos, i més fàcils de digerir. I aquest coneixement, que devia començar per casualitat, es va convertir en cultura que es podia transmetre d'uns a altres i dels grans als petits.

I això que va passar fa  centenars de milers d'anys, ens passa ara a cadascun de nosaltres cada vegada que ens plantegem algun repte intel·lectual, del tipus que sigui: quina estratègia hem de seguir per omplir al màxim una caixa amb llibres de diferents mides? Com ens ho farem per preparar els plats d'un menú multitudinari per tal que estiguin al punt tots a l'hora? Per quin ordre haig d'explicar els temes de química, per fer-ho de la forma més coherent , harmoniosa i comprensible? Com hauria de ser la molècula d'un fàrmac que ataqués només cèl·lules danyades per una malaltia específica però no les cèl·lules sanes?

Abordar qualsevol problema requereix d'una recerca sistemàtica, amb plantejament d'hipòtesis, assajos per validar-les i finalment, aconseguir el clic mental que és la comprensió que ens dona la solució. Així haurem pogut pujar un graó en el llarg camí de la comprensió del  nostre entorn. Cal estar entrenat per fer aquest procés amb eficàcia. Els treballs de recerca del batxillerat no són més que l'entrenament per posar en marxa i tenir ben greixada la nostra màquina de pensar. Així anirem creixent i serem cada cop més sapiens.