EMS que no t'atrapi el vehicle

Entrevista a en Xavier Reixach

En Xavier Reixach, mestre de l'Escola Juncadella de la Cellera de Ter, coordinador d'EMS del centre, i responsable del projecte Que no t'atrapi el vehicle!

QÜESTIONS D´EDUCACIÓ PER A LA MOBILITAT SEGURA1. Sobre què va tractar el teu projecte d´educació per a la mobilitat segura?

El meu projecte d´educació per a la mobilitat segura es titulava “que no t'atrapi el vehicle”. Anava dirigit als alumnes de cicle superior i consistia en desactivar un joc clàssic que es diu a atrapar, la pesta, parar... Aquest s´iniciava a baix al poble i acabava a l'entrada de l'escola. Els alumnes sabien que només tenien 5 minuts per entrar perquè així ho estableix la normativa de l'escola. A partir d´aquí es generaven moltes situacions de risc, ja que el joc era més important que la seguretat.

2. L´has dut a terme amb els teus alumnes? I el tornaràs a aplicar?

No. Aquest no el tornaré a aplicar perquè aquesta realitat ja no existeix. Segurament en una sessió de tutoria realitzaré una sessió dirigida a altres alumnes. La realitat és diferent.

3. Has resolt part o la totalitat del problema que havies detectat?

He resolt completament el problema. Actualment no es juga a aquest joc.

4. Vas detectar una problemàtica concreta o més d´una?

Vaig observar més problemàtiques (imitació, percepció del risc, manca d’anàlisi...).

5. Creus que la formació rebuda et servirà per desenvolupar projectes?

La formació és com una maleta que viatja amb tu i et dóna més possibilitats per resoldre dubtes i eixamplar horitzons.

6. T´has plantejat un nou projecte o ja en rumies algun?

Com he dit més amunt a tutoria, m’agradaria tractar algun tema de mobilitat segura, per exemple un que tractés d´accions correctes o incorrectes, o bé un per abordar la percepció del risc.

7. Faràs servir el contacte dels formadors per resoldre els problemes de mobilitat al teu centre?

Sí!

8. Creus útil disposar dels recursos del Servei Català al CRP?

Sí. Tot el que sigui complementar la teva proposta, benvinguda sigui.                                                                                   

Gràcies.

Xavier Reixach i Pagès