8. En il·lusori somnieig d’abril...

Vinyoli ens parla en aquesta estrofa del nostre pas fugisser per la vida (“flotem per la vida un temps”); de la innocència i manca de culpa del destí (“dorm el destí”) i de la vida temporalment plàcida (“corre en silenci transparent la vida”). Com podria acostar aquestes impressions al lector? Doncs comparant-les amb elements més tangibles i quotidians: el color delicat d'una planta; l'acció coneguda d'un nadó; la calma de l'aigua després de la torrentada... 

Amb la figura de la comparació (també dita símil) acostem un element a un altre que li és comú en algun aspecte i que es visualitza millor. D'aquesta manera, es fa més comprensible la idea. I sovint també  l'enriqueix.