13. Em giro i veig la nit, miro endavant i veig la nit
Data de publicació: Apr 17, 2014 7:46:36 PM
(...)
Em giro i veig la nit, miro endavant
i veig la nit. (...)
Doneu-me vi.
Així passem les hores, ofegant-nos
al fosc d'un soterrani, mentre corren
els arbres cegament cap a la nit.
Poema “Castanyada amb lectura de poemes i un mort d'accident” (versos 33-34 i 38-41)
(del llibre REALITATS)
A l'estaticisme animat del narrador, s'hi contraposa el dinamisme inanimat d'uns arbres que corren. Al narrador la nit l'envolta. Els arbres... van a buscar-la. Com podria el poeta accentuar encara més la tensió d’aquesta idea? Afavorint que el lector copsi el seu assetjament..
Si la iteració –també dita geminació- és la repetició d'un mot, la repetició duplica tot un grup.