4. L'hora matinal és un gris tou que a poc a poc es torna...

Data de publicació: Mar 14, 2014 4:11:44 PM

(...)

L’hora matinal

és un gris tou que a poc a poc es torna

blau pàl·lid, fred, centrat per una taca

d’igni vermell.

Poema “Febrer” (versos finals)

(Del llibre ENCARA LES PARAULES)

Una de les constants de la poesia vinyoliana és el seu esplèndid cromatisme. No podem deixar d’imaginar-nos el poeta observant cada matís de color, cada tonalitat, de la realitat que l’envoltava.Si en l’apunt anterior vèiem com descrivia una sensació sonora amb el color de la posta de sol (sensació visual), en aquest poema veiem com és el color el definit amb dues sensacions del tacte. Se serveix, doncs, d’una altra sinestèsia. La metàfora final del sol (en part també sinestèsica) reforça l’opció d’estil triada.