1. -I la natura em crida-

Data de publicació: Mar 05, 2014 9:3:48 PM

—I la natura em crida—

(...)

Poema “D'una terra” (vers 1)

(del Llibre PRIMER DESENLLAÇ)

Comencem aquests apunts amb el primer i més conegut vers de Vinyoli. Un vers que sintetitza bona part de la seva obra. En efecte, la natura crida i interpel·la sovint el poeta Vinyoli i es converteix en una companya del seu viatge vital.Si entenem aquesta crida com una interpel·lació, podem concloure que Vinyoli se serveix en aquest vers del recurs de la personificació o ficció de persones. Amb aquesta figura atribuïm trets humans a una idea o ésser no humà, tot fent que es comporti  o presenti qualitats pròpiament humanes. Si, a més,  la fem parlar, tindrem una prosopopeia.

És una figura molt útil en la poesia i en la literatura en general perquè ens acosta a un món que, altrament, no podria interactuar amb qui escriu i amb qui llegeix.