2. Que la bellesa no mor mai...

Vinyoli ens comunica en aquest poema la meravella que sent en veure despuntar el dia, amb la lenta aparició de “colors i formes en l’espai”. Una forta impressió visual que acaba deixant pas a una reflexió filosòfica... 

Dèiem en l’apunt anterior que la prosopopeia era una personificació completa. Amb aquest recurs, fem que les coses no solament presentin qualitats humanes, sinó que parlin amb un discurs concret. Aquí en tenim un exemple.