19. Ara ja té un pes inefable sobre l’aire daurat el cel...

Ara ja té un pes inefable

sobre l’aire daurat el cel,

també, com la fruita, comença

de fer-se dens cada capvespre.

(...)

Poema “Primavera” (versos 1-2)

(del llibre PRIMER DESENLLAÇ)

Ah, la mètrica! Ens obliga a enquibir les idees dins d’un ritme o un nombre determinat de síl·labes. Això fa que algunes paraules es vegin desplaçades en benefici del conjunt. No hi fa res. Escriure poesia, al capdavall, és transgredir les lleis de la raó gramatical.

L'hipèrbaton és una figura retòrica que consisteix en invertir l’ordre natural dels mots i alterar la seva posició dins de la frase. A l’exemple d’avui, i en el primer predicat, el subjecte es veu desplaçat al final de l’oració. Però gràcies a això, senyoreja el segon i esdevé el centre gravitatori del poema.