10. Trasbalsa la bellesa com el vi d'una verema antiga...

Vinyoli fa ús de la figura de la comparació –també dita símil– amb uns versos bellíssims que ens indiquen fins a quin punt pot arribar a ser subtil l'ús d’aquesta figura estilística.Fixem-nos que Vinyoli, astorat davant la contemplació de la bellesa, no la compara ben bé amb el vi, sinó amb l’excés de beure'n (“pres a dolls”). Ens ve a dir que quan la bellesa se'ns ofereix a la vista, ja podem intentar ser prudents, ja, que no ens serà possible prendre-la amb mesura...