Embedded Files
Data de publicació: Apr 09, 2014 5:15:13 PM
Adéu, adéu , t'esperaré sempre,
vaixell inconegut de qualsevol cos.
Em trobaràs darrere la mort,
adormida entremig de boires desfent-se.
Poema “Quan moria sola en una cambra, digué:”
(del llibre PRIMER DESENLLAÇ)
En aquest poema Vinyoli vol emfatitzar el sentit de comiat, i ho fa col·locant la interjecció “adéu” en un lloc preferencial. Però, a més a més, la reduplica per tal que l’expressió ens ressoni a la ment quan ja estiguem llegint els versos que segueixen.
Hi ha unes quantes figures d’estil que tenen aquest objectiu de reforç del sentit i funció discursiva d’un mot. La geminació al començament de l’oració és de les més bàsiques. En veurem d’altres en els apunts que vindran.
Page updated
Google Sites
Report abuse