Quin vol em pren que volo desmaiat (II)

(…)

Quin vol em pren que volo desmaiat,

de quin m’escapo dèdal, arbre tosc 

florint quan tot el bosc fuma cremat?

(...)

Poema “Ariel-Calíban”, versos 9-11.

(del llibre REALITATS)

No deixem encara l'estrofa de l'apunt anterior perquè ens convé centrar-nos ara en un estrany arbre que floreix ple de vida enmig d'un paisatge existencial recremat. Tot sembla devastació i solitud. I vet aquí la meravella de l'acte creatiu i regenerador del poeta!

Amb la figura de la paradoxa enllacem dues idees aparentment antagòniques que ens provoca un desconcert inicial. Desconcert que és el punt de partida de la reconciliació que li acabarem trobant. En aquest cas, la força del contrast es reforça amb l'al·literació de les dues paraules clau (florint / fuma).