16. Tot és pregon i més pregon...

(…)

Tot és pregon i més pregon, quiet

i més quiet (...) 

Poema “Capvespre al jardí” (versos  6-8)

(del llibre PRIMER DESENLLAÇ)

Vinyoli sent la presència del silenci d'un capvespre que s'ha ficat al jardí.  La forta impressió que rep el porta a escriure insistint en la intensitat del moment. Com ho aconsegueix? Ja ho sabem... 

El paral·lelisme repeteix la mateixa estructura sintàctica en dues o més frases per reforçar la seva equivalència. D'aquesta manera s'arriba a una unitat d'efecte..