EMS La bicicleta, un mitjà de transport

Entrevista a la Cristina Simó

La Cristina Simó, mestra mestra especialista d’Educació Física, durant cinc anys directora de l’Escola Josep Boada de Riudarenes. Actualment està a l’Institut Escola Lloret de Mar, coordinadora d'EMS del centre, i responsable del projecte La bicicleta, un mitjà de transport

1.    Sobre què vas tractar el teu projecte d’educació per a la mobilitat segura?

En aquell moment a l’escola estava exercint de directora i em va semblar adient participar a la formació que s’oferia des del CRP, degut a que havíem detectat alguns problemes derivats del mitjà de transport usual de gran part de l’alumnat. 

A partir de la formació varem dur a terme el projecte de mobilitat segura a nivell de tot el centre: “La bicicleta un mitjà de transport”. Vam elaborar materials pedagògics adaptats als diferents cicles, amb activitats  que pretenien motivar, ser participatives i el més vivencials possibles.

• Sortides escolars amb desplaçament a peu i amb bicicleta

• Activitats en el marc del curs de mobilitat segura del CRP de la Selva

• Una setmana específica sobre la mobilitat segura.

 El punt de partida varen ser les pròpies experiències de l’alumnat per tal de promoure la reflexió i el diàleg.

2.    L’has dut a terme amb els teus alumnes? I el tornaràs a aplicar? 

Si, el projecte es va adreçar a tot l’alumnat de l’escola amb activitats adequades a les diverses edats i nivells.

Si, crec que hauria de continuar en tota la vida escolar  de l’alumnat, integrada al projecte educatiu de centre, de manera interdisciplinar.

Crec que educar en la mobilitat segura és treballar per construir una societat futura de persones responsables, amb elles mateixes i amb les altres. Per tant implica millorar la ciutadania i la convivència amb respecte.

3.    Ha resolt part o la totalitat del problema que havies detectat? 

Els problemes que teníem dins del recinte escolar es varen solucionar. Però els de fora, al carrer, perquè hagin canvis significatius, crec que com he dit abans, cal continuïtat. No es pot deixar en una sola jornada, ni amb una setmana monotemàtica, inclús penso que hauria d’anar acompanyat també d’un programa  educatiu adreçat a  les famílies de l’alumnat.

4.    Vas detectar una problemàtica concreta o més d’una? 

Si, més d’una. De fet el projecte es va donar per una necessitat, perquè l’escola  s’ubica en un poble on no hi ha referents per l’educació de la mobilitat segura. És un municipi sense cos de guàrdia municipal.

Des del centre ens varem adonar que l’alumnat circulava com a vianant o amb bicicleta, però sense respectar les normes y les senyals de tràfic, de manera imprudent i insegura.

El mateix passava a l’entrada de l’escola, on l’alumnat que duia la bicicleta no respectava les normes acordades al centre. Com per exemple, obstaculitzaven el pas als que entraven a peu o circulaven amb bicicleta dins del recinte escolar.

5.    Creus que la formació rebuda et servirà per desenvolupar nous projectes? 

Si, però no rebutjaria la idea de poder aprofundir més. Crec que caldria una segona part de la formació, per consolidar i desenvolupar el que hem aprés i  ajudar a ampliar la nostra tasca educativa  en aquest sentit.

6.    T’has plantejat un nou projecte o ja en rumies algun? 

La veritat és que al centre ens varem plantejar donar continuïtat al que havíem iniciat, i de fet així ho varem deixar palès a la memòria. Però malgrat aquest curs no hi  sóc a la mateixa escola, espero que es continuï el treball iniciat. 

7.    Faràs servir el contacte dels formadors per resoldre els problemes de mobilitat al teu centre? 

I tant, allà on sigui, ho tinc molt clar. La formació val la pena i l’objectiu encara més.

8.    Creus útil disposar dels recursos del Servei Català al CRP? 

Molt, i espero hi puguem comptar per molt de temps. Tenir a l’abast els seus coneixements complementa i enriqueix  la nostra tasca pedagògica.