15. Burgesament ens hem reunit a celebrar la castanyada...

Burgesament ens hem reunit a celebrar la castanyada,

però no panellets, no moniatos, no

fruita gebrada avui. Hom servirà poemes.

(...)

Poema “Castanyada amb lectura de poemes i un mort d’accident”  (versos 1-3)

(del llibre REALITATS)

Ja veurem més endavant l’efectivitat del recurs de l’el·lipsi (que aquí apareix en el fet d’ometre el verb). El que ens interessa copsar avui és com s’ho fa Vinyoli per emfatitzar no pas els conceptes gairebé reduplicats (panellets, moniatos, fruita), sinó el que se’ls oposa: la poesia.

Fixem-nos com repeteix en tres frases seguides una mateixa estructura sintàctica. Fa, doncs, un paral·lelisme (figura que alguns equiparen a l’isòcolon). L’adverbi negatiu i el tòpic gastronòmic –tothom coneix què es menja en una castanyada-- ajuden a desviar l’atenció cap on vol el poeta.