Descobertes geomètriques

Presentació Elvira Figueras

La conferència

Un parell de contes i un seguit de preguntes i de propostes de realització ens introduiran a la sessió:Què creiem que ha de treballar la geometria a l’escola ?

En què creiem que s’ha de centrar el currículum de geometria?

Quines didàctiques són les més utilitzades?

Quines creiem que aconsegueixen aprenentatges reals?

Quines creiem que no produeixen vertaders aprenentatges i per això hem de deixar d’aplicar?

Pedagogs com Puig Adam i d’altres defensen la idea de que per trobar les maneres més adequades per aconseguir veritables aprenentatges cal conèixer les diferents manera com els nens construeixen el coneixement i que observant-los i escoltant-los trobarem les didàctiques més adequades.

La reflexió sobre la nostra pròpia practica educativa és el millor camí per fer-nos diferenciar entre les practiques eficients i les que únicament produeixin falsos aprenentatges.

Els mestres hem de conèixer el desenvolupament de la capacitat de raonament geomètric dels nens i nenes per això farem referència als estudis dels professors holandesos Dina i Van Hiele que ens donaran base teòrica.

El model tradicional de transmissió de coneixements no ens porta al coneixement de l’espai; s’aconsegueix la memorització temporal d’alguns dels continguts que s’han transmès i el domini també temporal d’algun procediment.

La nostra proposta consisteix en acompanyar als nens i nenes en el descobriment de l’espai, de les relacions de posició en l’espai, del reconeixement de les formes i de l’estudi dels canvis de forma o de posició. El camí que proposem s’inicia en els desplaçaments i la manipulació, segueix amb les representacions personals i creatives dels nens i nenes i acaba amb la simbolització , la imaginació que els portarà a l’inici de l’abstracció. Aquest tipus de pràctica no pot ser en cap cas improvisada tot al contrari requereix de rigor pel que fa al disseny seqüenciat dels objectius procedimentals-conceptuals a aconseguir i les seves corresponents eines d’avaluació. Donar llibertat als nens i nenes per a poder escollir o proposar les seves activitats, aprofitar les seves aportacions, comporta tenir molt clar cap a on se l’ha d’acompanyar i tenir a l’abast les eines i materials que poden ser útils en cada ocasió.

Estar amb un nen o una nena quan experimenta, tempteja , pren decisions i finalment descobreix i verbalitza una descoberta que acaba de fer és una vivència fortament emotiva que viuen plegats els alumnes, els mestres i posteriorment els companys de classe. La neurociència ens constata que no hi ha aprenentatge sense emoció i nosaltres n’estem plenament convençuts.

Per això defensarem aquest tipus de pràctica docent, la analitzarem i aportarem recursos i experiències que animin a la seva aplicació.