14. A prop, la farinera marxa sempre...
Data de publicació: Apr 27, 2014 7:5:14 PM
(...)
A prop, la farinera marxa sempre,
la farinera marxa sempre.
Més lluny el cementiri
crema de calç, i jo solc arribar
fins a la creu de ferro i penso,
callant, aquesta làpida:
(...)
Poema “Una làpida” (versos 20-25)
(del llibre DE VIDA I SOMNI)
El poeta és a casa “begut de temps”. Un vent “humit, gement i acanalat” se li fica per la finestra. A fora, mentrestant, un soroll industriós, mecànic, obsessiu, trenca el silenci del poema...
La redundància és una figura sinònima i molt propera a la repetició i a la iteració que hem vist en apunts anteriors. Un lleu matís les separa: repeteix un mot o grup de mots quan aparentment no caldria fer-ho. Això sí: fent-ho, la idea es torna més expressiva.
