La trementinaire 2016-17

Les Trementinaires eren dones amb una saviesa pròpia, que vivien en les zones de muntanya de la vall de La Vansa i Tuixent, comarca de l'Alt Urgell, que durant els segles XIX i XX <<anaven pel món>>, segons les seves pròpies paraules, per guarir els malalts i els animals d'altres poblacions. Eren dones que vivien a les cases més pobres de les valls i que per necessitat de tenir liquiditat de diners per a la família i el mas, durant l'estiu recollien herbes remeieres i durant l'hivern marxaven de casa i recorrien diverses zones de Catalunya per vendre les herbes remeieres, la trementina i els seus coneixements guaridors, a més d'altres productes de muntanya. 

Solien fer dos viatges cada any, durant els mesos de menys feina al mas, un a la tardor del qual retornaven per Nadal, i un altre tan bon punt havien matat el porc, i que durava fins a la Pasqua. 

No anaven dones soles; anaven acompanyades per un altre component de la família, normalment la filla, néta, neboda o germana més petita, la <<que menys falta feia>> en les seves paraules, que acompanyava la trementinaire i aprenia l'ofici. Normalment eren de la mateixa família, però a vegades hi havia nenes que acompanyaven a una trementinaire per aprendre l'ofici i a canvi d'uns diners. En alguns casos l'acompanyant solia ser el fill, si no hi havia una filla en la família. La més gran transmetia a l'aprenenta no només els coneixements sobre plantes i trementina sinó també les arts medicinals, els circuits de venda i els clients potencials. 

Durant el trajecte s'hostatjaven en cases particulars on se les acollia a canvi d'herbes i remeis. D'aquesta manera, a més d'aportar un diners per a la família i el mas, durant el mesos que marxaven no feien despesa al mas ja que s'allotjaven en les cases particulars que les requerien.

La trementina era el producte principal usat en el seu ofici i donà nom a les dones que el realitzaven. Es tracta d'una substància que s'extreu de la resina dels pins, i l'ungüent es fabrica afegint-hi pega grega i oli d'oliva. 

Les trementinaires aprofitaven els seus viatges per comprar part dels ingredients a les drogueries durant els seus itineraris, i preparaven la trementina quan la necessitaven. Anaven carregades amb farcells plens de les herbes i unes llaunes on guardaven la trementina i els olis, d'avet i de gengibre, a més d'un podallet per tallar herbes, i una petita romana de ferro per pesar els productes. Aprofitaven els viatges per comprar materials i objectes que els hi feien falta i no trobaven a la muntanya.