18. I crit d'ocell, i vol d'ocell de branca a branca...
Data de publicació: May 18, 2014 5:19:38 PM
--I crit d’ocell, i vol d’ocell de branca
a branca, i tarda sense fi esvaint-se,
i el gris perfum de la humitat més gerd.
(...)
Tot és pregon i més pregon, quiet
i més quiet, i no distant negreja
la por i et torba els somiar dels ulls.
Poema “Capvespre al jardí” (versos 1-3 i 6-8)
(del llibre PRIMER DESENLLAÇ)
No hi ha alguna cosa d’astorament en la formulació d’aquests versos? Sembla com si Vinyoli quedés superat per l’excés de vida trobada en un recinte que, en principi, hauria de ser tot quietud. Fixem-nos que és la conjunció “i” l’element que fa que tot es bellugui...
Amb la figura del polisíndeton emfatitzem l’acumulació de sensacions que ens provoca una visió o un pensament. “Syndéo” en grec vol dir “unir”. Un poli-síndeton, doncs, uneix diverses frases tot repetint al començament de cadascuna la mateixa conjunció. D’aquesta manera s’envigoreix el conjunt.
