INS Sant Elm - 2017

La mort és potser l’única cosa que pot donar valor a la vida; així doncs, per què l’evitem?

El tabú de la mort està molt present en la nostra societat, i més en el moment de superar una pèrdua durant l’adolescència. Per això he volgut entrar dins el tema i comprendre la ment adolescent, el procés de dol i el perquè d’aquest tabú en el món occidental. Per això en la meva part teòrica és el que he recercat.

En canvi, a la part pràctica he fet un pas més, he realitzat un curtmetratge acompanyat d’un blog amb tot el coneixement que he adquirit de la recerca, d’entrevistes, enquestes i relats d’adolescents.

Ara estic massa implicada en aquest món com per deixar que s’acabi aquí. Vull seguir endavant amb el que he començat i aportar el màxim que pugui, a persones com jo que estan patint o patiran pèrdues intentant que no els costi deixar-se ajudar.

Death maybe is the only thing which can give value to life, then why do we avoid it?

Death’s taboo is always present in our society, and specially in the moment of overcoming a loss during the adolescence. That is why I have analized the topic to understand the teenager’s mind, the mourning process and the reasons for being a taboo. That is why I have researched these aspects in my theoretical part.

However, in the practical part I have reached another level, I made a short film and a blog involving all the knowledge I had acquired during the project, interviews, polls and short stories written by teenagers.

Now I’m too involved in this world to leave it here. I really want to continue with my project and give as much as I can to those people who are suffering or who will suffer a loss and try to help them.