ENTITATS COL.LABORADORES 

La Causa General contra Viladecavalls no té cap dada a les 10 primeres pàgines, és el poble en quant a xifres  numèriques més tranquil de tot el Vallès Occidental;  aquí no hi  hagueren víctimes mortals generades per  accions republicanes a la rereguarda  ni per franquistes a la seva llarga postguerra.  Després, al document següent, full número 11,  comenten  que foren saquejades algunes masies els primers dies: Armengol, Sanahuja, Purull, Trullas, Mitjans , Boada, Marcet, Quinters i Buxeres (foto a baix). També es crema l'ermita del cementiri. Tot això fet per les partides de patrullers de Terrassa. Sabem que hi havia 695 habitants i a la postguerra 9 processos a republicans dels qual 7 hi aniran a presó i en poc més de dos anys tots en llibertat. Un oasi a una història extremadament cruel ben a prop del terme municipal viladecavallerenc. 18 nois de Viladecavalls perderen la vida al front. "L' alcalde Martí Purull era un home anticlerical, però al principi de la guerra, i gràcies a ell, el rector del poble mossèn Oriol va poder escapar amb tren cap a Barcelona cosa que el va lliurar d'una mort segura". (COMAS, 35)  

  Segons VARGAS p.89 L'activitat de l' Ajuntament va seguir a  ritme normal  aquell estiu del 1936. Al  Comitè Local col·laboraren amb  ERC ,UR, la UGT (controlada pel PSUC) i la CNT (representada  per Miquel Casanovas Picó, dit  “El Miquelet de la Marina”). Sense activitats repressives, van protegir el rector a l'arribada de patrullers terrassencs per la "gran popularitat entre els veïns" . 

De la història de Viladecavalls comptem amb un valuós llibre: Domènec Ferran i altres. Història de Viladecavalls. Ajuntament, 1991: "El records d'una altra mena corresponen a la gent que va morir en el front i que d'un recordatori de 1942 n'hem obtingut els següents noms: Jaime Turu Corbera José Ballester Margarit Enrique Soler Ubets Antonio Bartolomé Navarro Martín Mañosa Peramau Juan Torrents Costa Francisca y Pedra Coma Pujol José Mañosa Turu Pedra Catllà Flor Bernarda Casi Bosch Vicente Planas Villaró Pedra Colties Purull. Les coses del destí i de la vida fan que alguns d'aquells que van morir a la guerra havien representat, uns anys abans, una obra de teatre que portava per títol: •Maleïda sigui la guerra». L'autor era en Benet Puig Rusiñol i es va estrenar el 13 de març de 1932 al •Centre Cultural de Viladecaballs•. L'entrada amb seient costava 0'80 pts., i la mitja entrada 0'40 pts " p. 274.

Cal deixar constància  i agraïment de la bona gestió feta pels treballadors de l' Ajutament de Viladecavalls, Maria Martínez i Òscar Costa, quan hem investigat al seu Arxiu Municipal on mancaven  les llistes de lleves i la correspondència d'entrada i sortida del 1931 al 1940, però amb uns padrons municipals que han enriquit la present web: 725habitants al 1936 repartits entre 25 masies i 6 carrers: Alfons Sala, Mayor, Nueva, Rosario, San Martín i Viladecaballs (així a l'original).

Sobre el rector trobem el següent paràgraf: "La gent també recorda una figura joiosa i fraternal que desenvolupà la seva activitat durant la República i que li va tocar viure els fets d'octubre i l'esclat de la Guerra Civil. Era Mn. Josep Oriol Roig. Mn. Oriol fou un gran amant de la natura i afeccionat a la caça. Tenia costum de fer grans passejades i xerrar amb els pagesos i la gent del poble. Tothom l'apreciava i el respectava. Això ens explica la clara voluntat d'ajuda durant l'inici de la guerra i que no fos víctima de l'escamot d'incontrolats que pujaren de Terrassa per eliminar la gent de sotana i tot allò que els envoltava" a https://www.viladecavalls.cat/coneix-viladecavalls/publicacions/historia-de-viladecavalls-1/historia-de-viladecavalls.pdf p.289 . 17-8-2023

 i també: "El panorama polític no era molt més ampli que tot això, on les simpaties i afinitats no implicaven baralles ni enfrontaments d'envergadura. Hi havia consens i, potser, la rivalitat era més en el terreny de la festa i la tradició que en el propi de la política. No cal dir que degut al clima de tranquil·litat i bonhomia que es respirava, va resultar ben paradoxal que en acabar la guerra fossin denunciats i detinguts alguns homes del poble que destacaren durant la Guerra Civil, però que, en tot moment, havien demostrat un clima de respecte i comprensió. Faig referència a Martí Purull Duran, Jaume Puig, Cisquet Mañosa, en Félix Gorina, Cecilio Sarrate i Miguel Casanovas «el Miquelet de la Marina•. Precisament, el «Miquelet de la Marina» fou el que encapçalà el Comitè de la CNT en aquell juliol de 1936. Un temps després, els membres del Comitè passaren a l'Ajuntament. Els aldarulls i destrosses que es produïren en els primers dies de juliol i que afectaren a l'església i rectoria, varen ser provocats per gent que havia vingut de Terrassa i que formaven part de la colla del famós «Pedro•. Pedro Alcocer. Per part de la gent del poble no hi va haver-hi res i en tot cas,  els que tenien compromís polític i revolucionari van fer-se càrrec de la gestió municipal i com a molt van manllevar algun vehicle per a les seves activitats. La vida quotidiana de Viladecavalls fou la típica de molts altres indrets de reduït nombre d'habitants. Les notícies anaven i venien i és normal que alguns estiuejants d'aquella època optessin per restar en el poble i no moure's cap a la ciutat. Durant els anys de la Guerra Civil hi hagué un petit escamot de mossos d'esquadra que s'hostatjaven a Cal Marxant (c/ de Dalt, núm. l); el cap de l'esquadra es deia Jaume Ortonobes i Sort. Durant la Segona República ja hi havia representació uniformada al poble, però després dels Fets d'Octubre van ser retirats i a petició de l'Ajuntament varen tomar. L'any 1938 i amb en Miquel Casanova Picó, com alcalde del poble es van produir uns petits incidents entre el cap local dels mossos d'esquadra (Francesc Garcia Abad) i la representació municipal. Hi va haver insults dels que tampoc s'escapava el secretari de l'Ajuntament. En Miquel Casanova va fer arribar la seva protesta al Cap dels Mossos d' Esquadra de Catalunya. Una altra qüestió, prou important, fou l'arribada de refugiats al poble. Varen arribar l'any 1938 i, a finals d'agost, el seu nombre era d'una cinquantena. El Comissariat d'Assistència als Refugiats de Catalunya adjudicava a cada poble un nombre determinat de persones. En el cas de Viladecavalls en corresponien 140 . Amb molt poc temps, els refugiats de guerra es van integrar en la dinàmica d'aquella situació •normal» de rereguarda. Encara es recorda alguna d'aquelles famílies i on, la gent en edat i força per treballar, van realitzar diferents tasques dins el poble. Hi havia la família Arrastia procedent de Renteria, la família Díaz García que venia de Fraga, els Morera Purull d'Olesa, les famílies Masip i Tarragó Teixidor que eren de Flix o d'altres famílies que procedien de Madrid. Es van hostatjar en diferents cases del poble i, en les diferents entrevistes que hem realitzat per fer aquest treball, encara es tenen presents molts records i anècdotes de la seva estada a Viladecavalls. i del qual n'adjuntem el text en els annexos d'aquest llibre. El 25 de gener de 1939 entraven els -nacionals• a Viladecavalls.  Feia poc que encara s'havien vist soldats republicans en retirada. Entre les forces franquistes hi havia una columna d'italians, molts venien per la via i abans d'arribar a Terrassa sembla ser que es van parapetar en l'indret conegut com a «femer del fava». En una recopilació de dades, feta per Antoni Soler i Hospital, «Rogeli», llegim el següent: El dia 25 de gener del 1939; als vols de les onze quan un grup de persones van anar a mirar a la punta de cal Turu (la torre del carrer del Rosari) va sentir-se el sacseig d'un obús d'artilleria que va espetegar a la Plana de Can Turu. Cap a quarts de dues de la tarda, una patrulla de les avançadetes que havien pernoctat al "bosc dels espígols" comandada, sembla que per un oficial, va fer l'entrada de descoberta per l'esmentat carrer i va entrar a l'Ajuntament en quin balcó onejava la bandera republicana, Fou hissada al pal del balcó. No va passar gaire estona fins arribar tropes i més tropes, de pas cap a la via del ferrocarril, per tallar comunicacions i encerclar Terrassa. Així va ser ocupada Viladecavalls, entre la eufòria d'alguns, por de molts i l'aiguabarreig dels qui sempre es llencen en braços del vencedor ... Era un espectacle entre festiu, esfereïdor i estrany alhora, el veure desfilar els matins dels dies de festa a la jovenalla d'ambdós sexes uniformats amb robes i colors vinguts de fora, sota banderes, crits, cometes i tambors marcials, des de l'Ajuntament vers el temple parroquial. el regent del qual era membre important (censor) d'aquell organisme de complicades i poc conegudes sigles -FET y de las JONS- al pas de quina comitiva presidida per l'alcalde uniformat era obligatori per a tothom (i s'imposava certament) el plantar-se rígida i seriosament i saludar braç enlaire i mà oberta rígida la "bandera nacional". El primer alcalde, després de la guerra, fou Antoni Parera Margarit. Va ocupar l'alcaldia els anys 1939 i 1940. Arreu va haver-hi confusió en els primers dies i por i temor en els mesos posteriors. De manera immediata les forces vives i triomfants es posaven a la feina. Falange Frente de Juventudes, Ex Combatíentes, etc. " p. 275