ENTITATS COL.LABORADORES 

La investigació sobre la guerra civil a Sant Quirze del Vallès és força complicada perquè quasi no han quedat testimonis coneguts  escrits dels supervivents, no s'han fet investigacions locals publicades   mai i ha quedat com una immensa buidor sobre el tema. Des de l'Ajuntament la seva arxivera, Joana Aguilar (a la qual agraïm les diligències) a més, ens va  assenyalar  la manca quasi absoluta de documentació (queden padrons, alguns registre de Lleves i  llibres d' actes), tota la resta en algun moment de la molta història posterior va desaparèixer.

El quasi que plentegem inicial és perquè sí és pot consultar el llibre MARTIN I BERBOIS, Josep Lluís. "Pa amb vi i sucre". Història oral de Sant Quirze del Vallès. Barcelona. Rafael Dalmau editor, 2017 i per ell podem saber que a la 2ª Republica les eleccions foren guanyades de manera absoluta per ERC on al 1931 tingué un 90.7% del vots mentre la Lliga Catalana en feia un 7,9%. L' alcalde sepre fou Magí Via, excepte al periode dels fets del 6 d' octubre que entrà el lligaire Josep Puig Jaumejoan, fins al febrer de 1936 que torna Via i a la guerra fou el president del Comitè Antifeixista local. Al 1937 l' alcaldia passa a un altre epresentant d' ERC: Jaume Saló i al 1938 fou el torn del PSUC amb Antoni López Clemente, fins que el 27-7-1938 l' alcaldia tornà a ERC amb la figura de Josep Raspall. Quan entren els feixistes tornà l' alcaldia a Josep Puig (3-4-1939) , després Ramon Bonet i al 1942 l' alcalde era José Sala Vila (MARTIN I BERBOIS p. 30)

 Des del Grup d'Investigació de la Història de Sant Quirze (del GIHSQ agraïm també  les informacions passades per l'historiador Roger Marcet Barbé) han intentat fer la recerca d'alguns elements de l'època com el descobriment de la fossa comuna de 6 soldats republicans  de la Serra de Galliners on van instal·lar un monòlit, dins de la finca de Can Ferran i han acabat fent un reconeixement amb  un acte institucional (foto). Però, al marge d'aquest fet, a més, el 5  de setembre del 1936 trobaren a Can Viver quatre cossos de gent represaliada per les patrulles amb motiu de la conquesta d' Irún per part dels nacionals (havien assaltat la presó de Sabadell i s'els havien endut a Sant Quirze). L' Ajuntament va fer les gestions per ser enterrats al cementiri (suposem  que en fossa comuna) i la tragèdia va esdevenir en una nova tragèdia quan després de la guerra  dos ciutadans  del poble de Sant Quirze  foren immolats al Camp de la Bota, un, Eduard Puig,  per enterrar-los (és l únic cas dels 130 afusellats analitzats pormenoritzadament del  Camp de la Bota acusat d' "enterrar" ) i l' altre, Narcís Rosell,  per la  mai demostrada  (al contrari) participació. Aquestes fosses comunes als cementiris per conseqüències de la guerra es troben a molts municipis (Polinyà, Vacarisses, Santa Perpètua, etc,) ,  corren el risc de llur oblit i que les ampliacions als cementiris les acabin d'enterrar, mai millor dit,  en la desaparició  més trista. 

"Menció especial mereixen els esdeveniments de la nit del 4 al 5 de setembre. Com a represàlia per la presa d’Irún per les tropes franquistes, una manifestació popular assaltà la presó de Sabadell i foren assassinats sis capellans missioners i cinc requetès que havien participat en la insurrecció de la caserna de Sant Andreu." a https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/primers-compassos-guerra-civil-1936/ 22-10-2023 De Sabadell eren els requetès: Josep A. Saló Virgili (a https://web.sabadell.cat/images/Memoriahistorica/Informe_V%C3%ADctimas.pdf 22-10-2023) , Mariano Vilalta Marquillas  de 40 anys,  Josep Moga Pascuet, 28 anys, assassinat a la carretera de Polinyà (Causa General de Sabadell ). Els altres dos foren els terrassencs Lluís Moncal Casanovas de 19 anys  i Llorenç Siscart Casanovas que perderen la vida a Sant Quirze.

"A las cinco y media de la madrugada, la Cruz Roja recibe aviso de trasladarse al cruce de la carretera de Sabadell a "Can Viver" a recoger los cadáveres de cinco personas muertas. Pero los documentos que se han hallado, dichos cadáveres son los del Padre Ignacio Gorina Pau, terrassense, escolapio, de 40 años de edad; Guillermo Boada Costa, obrero del género de punto, de 21 años de edad, habitante en la calle Colón nº64 y Mariano Armengol Durán, de 32 años de edad, habitante en la calle Vallparadís nº12. Los restantes cadáveres no pudieron ser identificados. Se dice que han sido asesinados los obreros Luis Moncal Casanovas, de 19 años de edad, lampista, habitante en la calle Bartrina nº10 y Lorenzo Siscart Casanovas de 32 años, habitante en la calle Prim nº121".  A https://terrassacat.blogspot.com/2008/08/del-1-al-9-de-septiembre-de-1936.html 22-10-2023 

. Vargas Puga a la seva tesi doctoral esmentada va fer un seguiment de les actes municipals de les qual assenyala que  l'activitat del consistori va quedar prou coordinada amb el Comitè  i els acords als plens foren sobre establiment d'horaris comercials,  incautacions de boscos i de la masia de Can Viver de la Serra, per a destinar-la a sanatori municipal. També realitzaren una llista del nombre de veïns que havien de fer un nou impost per la "defensa nacional i l'atur forçós" . Les incautacions  foren l' església, la rectoria,  19 finques rústiques i 4 urbanes:"(destinadas dos de ellas a actividades administrativas del propio Ayuntamiento – en la calle Mayor, números 35 y 37 -, una a sede social de la CNT y la última a sede de ERC, en el Paseo Primero de Mayo)146 . No hay constancia de muerte alguna por motivos políticos a lo largo de esta etapa de la guerra".  VARGAS P.97

"En las elecciones legislativas del 16 de febrero de 1936, el censo electoral del pueblo tiene sólo 120 electores, de los que votan el 60,9 % y a favor de la coalición de izquierdas únicamente el 16,5 %89. Será el día 19 de febrero cuando se reponga el Ayuntamiento existente con anterioridad a los hechos del 6 de octubre de 1934. Magí Via Ferrer (ERC) será el nuevo Alcalde a partir de entonces, acompañándole en el Consistorio Antoni Farré Saumell (ERC), Pere 89 Mercè VILANOVA RIBAS, op. cit., p. 318. Consta como Sant Quirze de Terrassa. Tras la ocupación del ejército franquista, pasó a llamarse Sant Quirico de Tarrassa, después de – como veremos – llamarse Quirze de la Serra desde 1937. 68 Miró Torrella (ERC), Lluís Grau Virgili (ERC), Francisco Francisco Vila (ERC), Josep Puig Jaumejoan (Lliga Catalana) y Josep Altimira Illa (independiente, lista electoral de la Lliga Catalana). Consecuencia del Decreto de 22 de julio será que en el pleno del día 3 de agosto se proceda a la destitución de los dos representantes de la derecha y que entren en su lugar otros dos nuevos representantes de ERC: Domènech Fité Guitart y Josep Cuirans Planas". 

Florenci Subirana Florenza

Dades personals

Renom o motiu

Estat civil Casat/da

Data de naixement 1889

Nom del pare Jaume Subirana

Sexe Home

Nom de la mare Rita Florenza

Condició Civil

Lloc de naixement

Últim veïnatge

Municipi Castellbell i el Vilar

Municipi Sant Quirze del Vallès

Comarca / illa / parròquia Bages

Comarca / illa / parròquia Vallès Occidental

Província Barcelona

Província Barcelona

Estat Espanya

Estat Espanya

Nucli / entitat menor Castellbell i el Vilar

Nucli / entitat menor Sant Quirze del Vallès

Comunitat / regió Castellbell i el Vilar

Comunitat / regió Sant Quirze del Vallès

Dades de la mort o desaparició

Circumstància Mort

Data 11-12-1940

Àmbit Repressió franquista

Front

Nucli Barcelona

Municipi Barcelona

Comunitat Catalunya

Estat Espanya

Data d'actualització d'aquest registre 29-07-2006

Font Cost Humà de la Guerra Civil. Memorial Democràtic, Departament de Justícia

 PERÒ DE FLORENZI SUBIRANA FLORENZA POSA L' ANC QUE TINGUÉ UNA PENA DE 12 ANYS.

Antonio Aguilar Sánchez

Dades personals

Renom o motiu

Estat civil Casat/da

Data de naixement 27-04-1908

Nom del pare Antonio Aguilar

Sexe Home

Nom de la mare Francisca Sánchez

Condició Civil

Lloc de naixement

Últim veïnatge

Municipi Algérie

Municipi Sant Quirze del Vallès

Comarca / illa / parròquia

Comarca / illa / parròquia Vallès Occidental

Província

Província Barcelona

Estat

Estat Espanya

Nucli / entitat menor Algérie

Nucli / entitat menor Sant Quirze del Vallès

Comunitat / regió

Comunitat / regió Sant Quirze del Vallès

Dades de la mort o desaparició

Circumstància Mort

Data12-09-1941

Àmbit Exili (civils i militars)

Front

Nucli Mauthausen

Municipi Mauthausen

Comunitat

Estat

Data d'actualització d'aquest registre15-11-2013

Font Cost Humà de la Guerra Civil. Memorial Democràtic, Departament de Justícia

Antoni Farré Saumell

Dades personals

Renom o motiu

Estat civil Casat/da

Data de naixement 1906

Nom del pare Antoni Farré

Sexe Home

Nom de la mare Teresa Saumell

Condició Civil

Lloc de naixement

Últim veïnatge

Municipi Sant Quirze del Vallès

Municipi Sant Quirze del Vallès

Comarca / illa / parròquia Vallès Occidental

Comarca / illa / parròquia Vallès Occidental

Província Barcelona

Província Barcelona

Estat Espanya

Estat Espanya

Nucli / entitat menor Sant Quirze del Vallès

Nucli / entitat menor Sant Quirze del Vallès

Comunitat / regió Sant Quirze del Vallès

Comunitat / regió Sant Quirze del Vallès

Dades de la mort o desaparició

Circumstància Mort

Data 03-11-1941

Àmbit Repressió franquista

Front

Nucli Sabadell

Municipi Sabadell

Comunitat Catalunya

Estat Espanya

Data d'actualització d'aquest registre29-07-2006

Font Cost Humà de la Guerra Civil. Memorial Democràtic, Departament de Justícia

Guillem Boada Costa

Dades personals

Renom o motiu

Estat civil Solter/a

Data de naixement t07-02-1914

Nom del pare Salvador

Sexe Home

Nom de la mare Francesca

Condició Civil

Lloc de naixement

Últim veïnatge

Municipi Terrassa

Municipi Terrassa

Comarca / illa / parròquia Vallès Occidental

Comarca / illa / parròquia Vallès Occidental

Província Barcelona

Província Barcelona

Estat Espanya

Estat Espanya

Nucli / entitat menor Terrassa

Nucli / entitat menor Terrassa

Comunitat / regió Terrassa

Comunitat / regió Terrassa

Dades de la mort o desaparició

Circumstància Mort

Data 05-09-1936

Àmbit Violència revolucionària i repressió rereguarda

Front

Nucli Sant Quirze del Vallès

Municipi Sant Quirze del Vallès

Comunitat Catalunya

Estat Espanya

Data d'actualització d'aquest registre30-06-2010

Font Cost Humà de la Guerra Civil. Memorial Democràtic, Departament de Justícia