Barcelona 1894-1968. El 8è Marquès de Sentmenat, malgrat viure a Sarrià, tingué una enorme vinculació amb Sentmenat durant tots aquells anys. En primer lloc amb la República vindrà el problema de la canalització de les aigües per les terres del Marquès. La seva negativa provocà la demanda per a que perdi el títol de Marquès amb signatura col·lectiva de 1800 sentmenatencs al 1931. Concedit pel govern republicà de Madrid i demanades les seves terres per a què passessin per la Llei de Bases de la Reforma Agrària a us públic, el Marquès de Sentmenat mentrestant és un dels 100 nobles implicats des de Madrid amb l'intent de cop d'estat del General Sanjurjo a l'agost del 1932. Fracassant és deportat a l' Àfrica colonial, a Villacisneros on romandrà empresonat com a colpista fins al 1934 i les seves terres expropiades. Decidit defensor de la causa franquista a la memòria sentmenatenc ha quedat l'escena d'aquell 28 de gener del 1939 on entraren les tropes feixistes al poble i en primer terme a sobre d'un imponent cavall blanc el Marquès de Sentmenat com a "liberador de la Villa"; era oficial d'infanteria. Un cop al poble preguntà per possibles profanacions de tombes al castell de la família i quedà satisfet de que s'hagués respectat i organitzà un consistori sense saber l' origen ideològic dels membres, els quals després haurà de defensar als judicis per un doble motiu, en primer lloc, perquè hagués significat posar en dubte la seva competència aquell 28 de gener i, en segon lloc, qui els acusava de no franquistes era un secretari, A. Miquel, que precisament estava al consistori republicà quan l'expropiaren les terres. El Marquès a partir del 1939 es presentarà cada any a la vila el 28 de gener per a celebrar la "Fiesta de la Liberación" (foto) organitzada per afalagar la seva persona i ell sempre s'emocionava molt i el van saber utilitzar a la Vila per buscar ajudes per alleugerir la repressió franquista. Quan Fermí Vallbé arriba com a alcalde al consistori el 1952 s' acabaren les festes perque l'objectiu s'havia complert i no hi havia pressupost en èpoques de postguerra per a festes. Quan s' assabentà el Marquès que ja no es faria la festa trucà i digué "donde no llega el pueblo llega su Marqués, ya la pago yo" el problema va ser que un cop realitzada aquesta darrera festa el 1953 el Marquès no va portar els diners, quan sortia de la Societat Coral, un cop acabat el fastuós dinar del "Día de la Liberación" i anava a entrar al taxi el secretari Francesc Carbonell li parà i li digué "señor ilustrísimo marqués nos comentó que se haria cargo del festejo", en silenci el Marquès entrà al taxi i obrint la finestra ensenyà un bitllet de 100 pessetes i al crit desesperat d' "arrambla'l" de l' alcalde Vallvé , en Cisco Pesto l'agafà amb la ma quan ja s'engegava el cotxe (records FVF). Mai més es va fer la festa i mai més es va veure en vida al Marquès. Al 1968 fou enterrat al mausoleu del Castell.