ENTITATS COL.LABORADORES
"Avui són a ca n'Alzamora. No hi són tots, és clar que no. [...] Un record pels que no hi són. Per tots aquells que no tornaren a trepitjar la plaça del Domènec i pels qui, havent tornat, ja no despertaran del darrer son. [...] Bromes i ganes de xerrar com si, per una estona, tornéssim a tenir vint anys. Grup de vellets que s'han rejovenit. Que quan parlen de guerra, peten de dents i els tremola el pols. Poden ensenyar nafres i cicatrius al seu cos endurit. Reclamen una joventut que no els fou permès de viure. I pensen en el milió de morts. I en la bogeria dels qui portaren tanta gent a matar. [...]" A https://www.ara.cat/opinio/nafrats-guerra-amics-pau_1_2946773.html 28-4-2024 Reflexions de Joan Sapés , un dels que sí es va recordar tota la vida dels seus veïns rubinencs que esmentem a sota.
La guerra civil al front va suposar la mort de 116 residents a Rubí el 1936 dels quals n'eren nascuts a Rubí 61, 7 eren emigrants de Barcelona, 2 de Mazarrón, Cartagena i Castilléjar i 44 de molts diversos municipis catalans, murcians i almeriencs. Sobre el lloc on perderen la vida destaca amb 21 dissortats la Batalla de l'Ebre, 16 a la retirada, 13 a la Batalla de Terol, 12 al Front del Segre , 8 a Osca, 3 a Madrid, 2 a Belchite i la resta a hospitals, camps de concentració, etc. Sobre l'any de naixement de les víctimes cal dir que el més freqüent és el 1910 amb 12 víctimes, després venen els nascuts al 1912 amb 10 víctimes, el més jove era del 1923 i els més grans foren dos del 1888. Els rubinencs que moriren als fronts de la guerra civil eren de més de 14 carrers diferents, destacant els 4 que vivien al carrer Blasco Ibáñez i al carrer Joaquin Costa.