ENTITATS COL.LABORADORES 

Cal començar agraint l' enorme ajuda i generositat rebuda pels historiadors terrassencs Manel Márquez i Juan Antonio Oivares, a la historiadora Mariona Vigués per tota l' ajuda sobre el complexe Padró del 1936 i a la predisposició, diligència i suport dels treballadors de l' AHT: Xavier Gallán, Adrià i Josep.

La guerra civil començà a Terrassa amb una duríssima repressió de rereguarda (226 morts és la xifra més considerada a la bibliografia i restant no residents a present web en són 196) concentrada sobretot als primers mesos. Passada la primera etapa de dualisme de poder, amb un ajuntament molt vinculat a un Comitè d’Enllaç Antifeixista, dominat per la CNT-FAI i el POUM, es va anar variant la correlació de forces a mesura que el PSUC va incrementar el seu poder. Els fets de maig de 1937 van suposar una dura pugna entre el PSUC i el POUM pel control de la UGT local. A partir d’aquest període, i exceptuant un temps d’alcaldia en mans d’ERC, el govern de la ciutat estigué format per la CNT i la UGT, amb diversos alcaldes anarquistes .

Terrassa va ser la localitat del Vallès Occidental amb més víctimes mortals de la repressió franquista(45), però en relació a la població no va arribar representar l’1% . Les 45 víctimes van ser afusellades entre 1939 i 1943, totes foren  al Camp de la Bota, menys dues, una a Lleida i l’altra a Tarragona, en un cas força estrany i qüestionable. 

 El franquisme comença a Terrassa  quan el 26 de gener del 1939 entraren  els soldats,  anomenats  nacionals,  a les tres de la tarda per les carreteres de Rubí, Matadepera i Rellinars i quan estigueren concentrats al Raval van fer sentir el nou himne i una proclama : “liberada la dominación rojo-marxista la ciudad de Tarrasa el día veintiséis del corriente mes de Enero, con la triunfal entrada de las fuerzas del glorioso Ejercito Nacional...”.  Ara manava un  militar, el Capità Honorari del Cuerpo Jurídico Miliar, Pedro Bañón Pascual,  qui va triar   la composició de la Comisión Gestora Provisional. La màxima autoritat local va ser José Alonso de la Riba, Comandant Militar de la Plaça –assessorat per Pere Matalonga Feliu, antic dirigent de Renovación Española a Terrassa– i l’Alcalde Gestor va ser Josep Homs i Bages (27/01/1939 - 06/09/1940), que ja havia estat alcalde  després dels Fets del 6 d’Octubre, La comissió gestora d'Homs tenia com a membres a  Mateu Turu Selva, Josep Carreras Vivó, Rossend Font Marcet  i Joan Forrellat Bricfeus. Els comandants militars de la plaça de Terrassa foren: el tinent coronel José Alonso de la Riba, el coronel Eloy Soto i l’oficial Manuel García. De seguida  es realitza, com a tot l'Estat,  l’ocupació  dels locals de les organitzacions polítiques anteriorment republicanes, la recerca i detenció de possibles ciutadans amb connotacions progressistes per part de la Falange i el seu  Servei d’Informació; "la depuració de treballadors, la imposició de sancions orientada a evitar els preus abusius (mesures fictícies de caràcter populista, només cal recordar l’estraperlo i qui van ser els que s’enriquiren); la sanció als comerciants que mantinguessin els rètols en català o als ciutadans que no saludaven els himnes i la bandera d’Espanya; l’inici d’una “fervorosa” campanya de recollida d’or, l’autorització dels salconduits necessaris per a qualsevol desplaçament i la gestió dels avals dels detinguts a Terrassa o fora de la ciutat; la depuració de tots els funcionaris públics municipals i el canvi del nomenclàtor urbà (La Rambla va ser anomenada Avinguda del Caudillo; La Rasa, General Mola; el Raval de Montserrat, Raval de José Antonio i la Plaça Vella, Plaza de España)"                                                                        https://ddd.uab.cat/pub/caplli/2017/187271/Marquez.articles_guerra_civil_237.pdf 25-6-2023

Tot allò significava una repressió extrema dels vencedors franquistes sobre els vençuts de la mà de la Delegación de Información e Investigación de FET y de las JONS, controlada per l'home bàsic als milers de processos judicials generats:  Emili Matalonga "que va crear un cos de trenta persones uniformades amb una estètica mussoliniana que foren els responsable de gairebé totes les vulneracions del drets humans que es produïren a la nostra ciutat" amb la col·laboració  de les forces d’ordre públic , Guàrdia Civil i Policia Municipal i un nombre considerable de delators (persones de dretes, familiars de víctimes de la repressió republicana, oportunistes del trepisme social i gent coaccionada) ,  passant carrer per carrer generant un paisatge terrassenc qüotidià de terror constant amb la tortura com a procediment bàsic "incloent maltractaments, abusos i vexacions i no només als encausats, sinó també als seus familiars o als possibles sospitosos, accions que van tenyir de sang i por l’ambient de la postguerra terrassenca". https://www.diarideterrassa.com/diari-de-terrassa/2015/10/25/la-comision-gestora-els-primers-franquistes-terrassencs/ 25-6-2023. Com digué un desesperat Antoni Serra Fillet, sabadellenc detingut a Terrassa i inclòs al seu sumaríssim "las declaracions las hice por las palizas que me daban los señores policías". Cal assenyalar que al centenar de processos judicials investigats a Terrassa sempre surten els informes d'Emilio Matalonga. La seva signatura, cas únic a tot el Vallès, està en tots els casos.

A Terrassa, cal destacar les patrulles de control republicanes que van provocar 226  morts a la localitat. La patrulla era coneguda com “Pedro y sus Chiquillos” i el nom ve del líder de la patrulla, Pedro Alcocer Gil.

Pedro Alcocer va néixer a Alhabia, província d’Almeria, un  6 d’abril de 1906, orfe de pare de ben petit. Va arribar a Terrassa, després d' una breu estada a Barcelona on comença a conèixer i tenir contacte amb l'anarco-sindicalisme al voltant d' un 1920 on entrà a treballar a la filatura d’estam de cal Niquet de Saphil  a la carretera de Montcada i, per una altra banda, de seguida és un afiliat del  Sindicat Únic. Al 1927 es casà a Terrassa amb la Carmen Romera Martínez, (Gador Almeria, 1908 – València, 2004), que la conegué a  cal Niquet,  i acabarà fent  una botiga de retalls a Ca N’Aurell. El matrimoni Alcocer Romera, residia en el número 165 del carrer de Watt, i va tenir tres fills: Margarita (21–4–1930), Progreso, (16–8–1934) i Azucena (2–4–1936) .  Pedro s'endinsa dins  els grups activistes de la FAI a partir de la 2ª República i , de seguida, és un dirigent  a nivell local que  dugué a terme atemptats i sabotatges que,  fins i tot, reconegué, s’escapaven al control de la mateixa FAI. De fet, comenen a sorgir els inicis del "chiquillos de Pedro". A més, el 15 de febrer de 1932 Pedro Alcocer participà en l’assalt dels anarquistes a l’Ajuntament i quan entraren les forces d'ordre és dels que s'escapolí, pel carreró del darrera.  Això li provocà un exili francès, però  torna a aparèixer el dia vuit de gener de 1933, quan  un grup d’anarquistes inicien una revolta i tirotegen la guàrdia civil a Terrassa amb un mort, Rufí Alcalde i Domínguez, un aturat que residia a Terrassa i un ferit Josep Ribera i Mercader, d’Almeria, nuador de la Terrassa Industrial, que morí catorze dies després a l’Hospital, el seu germà Lluís també serà "Chiquillo" i acabarà al Camp de la Bota. En aquest cas sí fou detingut en Pedro, però alliberat de seguida i  el 6-10-1934 s'apodera dels fusells de l'Ajuntament que tindran els seus "chiquillos" a la guerra. A la guerra és anomenat a Terrassa  cap del Comitè de Defensa i després de la Junta de Seguretat en els primers mesos en què es van cometre nombrosos assassinats. Un lletraferit del bàndol republicà, Josep Puig Arnaus, redactor en cap de l’Acció, portaveu d’Esquerra Republicana que a la postguerra marxà a l’exili, és autor d’un manuscrit inèdit en què adjudica la responsabilitat del Pedro en aquests fets. «Era el botxí que féu assassinar a la nostra ciutat una quantitat molt important i lamentable de ciutadans en el curs dels mesos darrers de 1936, i primers de 1937, fins a començaments de maig. Persones d’abast insignificant, mig acabalades, conservadores del poc predi que tenien  les tradicions de la família de la llar pseudo-catòlica. Caps de casa que havien votat les dretes, obrers sense voluntat de classe, acusats de vel·leïtats feixistes i relacions amb burgesos. Beats recalcitrants, que en l’Església trobaven la pau que no trobaven en la ciutadania, per raó de llur intolerància, i potser sí que,  entre les múltiples víctimes del celebèrrim “Pedro” hi hagué també algun afiliat al Círcol Tradicionalista i a la C.E.D.A. I àdhuc alguna afiliada a les “Margarides”». Però tot això tan tènue, tan imprecís, no justifica, ni justificava aleshores, ni justificarà mai, la desproporcionada massacre que hagueren de sofrir els terrassencs. He cregut sempre, àdhuc en plena perpetració d’aquells inaudits atemptats a la vida humana, que la punició era molt desproporcionada al delicte de desafecció al règim republicà que hom podia imputar només als dissortats que anaven a caure a les urpes del “Pedro”. I aital acusació, en tot cas, havia de depurar-la i dirimir-la el tribunal i no pas uns ciutadans, inadaptats al sentiment català i a l’esperit terrassenc «“el Pedro” és un andalús de Sierra Morena que imposava l’aplicació d’una llei sanguinolenta, dictada pel caprici, per la vesània, i sovint per l’avarícia». Alcocer al 1937 decideix marxar de la ciutat cap a València on el Comitè Nacional de la CNT el proposa per a comissari de Guerra de la 126 Brigada de la 28 Divisió destacada en el front d’Osca. El Diario Oficial del Ministerio de Defensa Nacional de València de 26 de juny de 1937 i la Gazeta de la República del mateix dia publiquen el seu nomenament amb el grau militar de tinent coronel. A l'exili hi anirà amb documentació falsa d'un soldat mort al front, Mariano Rossell Morato i, així, va  suplantar la seva personalitat  tant a França, fins 1947,  com a Veneçuela on muntarà una botiga amb la dona, Més tard, Alcocer es va separar de la seva muller Carme Romera i retornà a França on es desvinculà de la política i visqué amb una nova companya. Va morir a la ciutat francesa de Lagardelle-sur-Lèze (Alt Garona) el 3 d’abril de 1992 quan faltaven tres dies per complir vuitanta-sis anys. Una part important dels revolucionaris més actius de Terrassa (Alcocer, Romera, els dos germans Marín, Blanes, López Fornieles, Orta, pare i fill, Gil, Giménez i d’altres) eren oriünds d’aquesta zona de l’interior d’Almeria; (Alhabia, Canjáyar, Instinción, Rágol, Santa Cruz i Albodoluy) l’any 1992, però els anys 80 va estar uns dies a Catalunya (Lloret) i un historiador va poder contactar amb ell i parlar dels seus crims de guerra. https://colleccionistesgrupterrassa.wordpress.com/wp-content/uploads/2012/01/papers-de-guerra-web.pdf 8-6-2024. En tot cas, caldria matisar que Pedro Alcocer no era de Sierra Morena, a centenars de quilòmetres d'on nasqué i sobre l'origen a les Alpujarres almeriencs d' "una part important" dels "chiquillos" queda reduït a deu de quaranta-quatre. Tot i així tres canjayarencs acabaran al Camp de la Bota: Marin, Gil i Sánchez, Atribuir al "murcianisme" o més aviat a l' almerisme" la repressió incontrolada a Terrassa és falsificar la realitat històrica. La patrulla estava formada per 44 homes, alguns d’ells són víctimes de la repressió franquista esmentada abans, i els seus noms són per ordre  (segons la llista de la CG) i inspirada en el llistat del jutge Josep Maria Bertran de Quintana. Cal tenir present que ens orientem a partir de les dades investigades per l' AHT sobre tots els terrassencs.

 1.-Laureano Navarro Bertrán, exiliat a Argentina, (sorprenent foto amunt , també extreta de la CG). 

"NAVARRO BELTRÁN, Laureano.  nació en Oria – Almería, 16/09/1918, hijo de Josefa y Marcos, vecino de Terrassa desde 1922. En 1936 estaba soltero viviendo con su madre Josefa (1889, Vera – Almería) en c/ Montserrat. Trabajaba de peón tintorero en la empresa de J. Guardiola. Por su participación en el fets d'octubre de 1934, estuvo detenido en el vapor Uruguay, procesado y condenado a 6 meses y 1 día. En la circular no 3 del 30/08/1945, la Comisión celebra su retorno del “infiern o nazi”, aunque no hemos encontrado referencia en los listados de deportados. Sin duda formó parte de los miles de trabajadores forzados en la Alemania nazi. Señalado como miembro de la Junta de Seguridad (Patrullas de Control), figura en la lista de sospechosos de la Causa General de Terrassa, fue despedido/represaliado de la empresa". OLIVARES p. 357.

2.-Antoni Marín Fornielles (esmentat més amunt), executat, Veieu biografia.

3.-Joaquín Regalés Montull. Aquí trobem una nova aportació d'Olivares p. 450 on indica que era natural de Sena – Osca, nat  el 01/08/1904, fill  de Joaquín i Marcelina, solter, jornaler, vivia a  en Ptge. A, distrito, 3. Actiu militant de la CNT local. Estigué a l'assalt de l'Ajuntament de Terrassa al febrer del 1932 , condemnat a 12 anys. S'exilià a França amb la seva parella  María Peropadre Soldevilla a Bourg de Thizy, militando en la Federación Local de Roanne. Morí a Thizy el 10/10/1978. 

4.-Martí Perich Carreras, no se’n sap res, tot i que, però, hi ha un germà mort com a soldat a la guerra. Confongueren Miquel per Martí?

5 i 6.- Miquel i Joaquín Hernández Las. Foren de la CNT , sense represàlies, al 1939, passaren pel camp de concentració d'Horta, Miquel i fou alliberat  a Ceuta Joaquín; tot fou durant el 1939. Foren considerats "adictos al GAN". Podria ser que confonguessin cognoms amb els germans Hernández Sánchez. 

7.- Antoni Navarro Solans. Només és esmentat a la CG com implicat a la mort d' Angel Crespo CG p. 331,  

8.- Ramon Castro Roda. Només és esmentat a la CG com implicat a la mort de Miquel Julia p. 380, tampoc se’n sap res més. Segons Olivares ha de ser Custodio Castro Roda. Nat el 12/04/1908 a Albalate de Cinca, resident a  Terrassa des de 1921. Al  1936 és filador a Fontanals, casat amb Presentación Ibáñez Gracía (21/11/1909, Cariñena), vivien a  c/ Doctor Torras i Bages amb una filla:  Carmen, ( Terrassa , 1933). Militant d'Estat Català, el 24/08/1936 allistat a  la columna organitzada por ERC, Macià-Companys. S' exilià a França. 

9.- Josep Horta Salvador, executat (segon). Veieu biografia.

10.- Francesc Navarro Sánchez. Olivares a la p. 55 ens informa que  era nascut a Navarra un 06/01/1908, resident a Terrassa des del 1921. Al 1936 viu a c/Ramón Llull amb la dona  Aurora Torras (10/08/1911, Terrassa) i una filla  Carme (1934, Terrassa). Treballen tots dos al tèxtil de l'Anónima. Morí a l'exili a Niza, el 02/07/1995. 

11.- Lluis Ribera Mercader executat (tercer). Veieu biografia.

12.-  Gabriel Sabaté Rius. Olivares a la p. 488 ens indica que nat a  Gelida, 18/04/1904, casat amb  Rosa Martí García (25/12/1907, Ulldecona), residents a  Terrassa des del 1921, tingueren una filla Rosa al  1924. Al 1925 residien a França on nasqué un nou fill Gabriel  a Laroque d'Olmes aquell mateix any. Al  1931 vivien altre cop a  a Terrassa, a la Rambla de Jaume Compte. Era teixidor a  Fontanals. Torna a França al 1939. Rosa morí  el 01/12/1993 a Générac, prop de  Nimes, on morí  Gabriel el 14/05/1999. 

13.- Julián Abat Guitart, Anomenat el "Poca Roba", Només és esmentat a la CG com implicat a la mort de José i Jesús Badirlla 14-9-36. mort a França: "ABAD GUITART, Julià. Poca Roba.  Nacido en Terrassa, 07/04/1885, hijo de Joaquim y Josepa, obrero textil, casado con Baltasara Urben Gracia (1885, Los Arguiles – Huesca). En 1936 residien en la c/ Sant Valentí con sus hijos nacidos en Terrassa: Celia, 1910; Oscar, 1918; Helios, 1922 y Floreal, 1923. Histórico militante de la CNT y de la FAI, fue condenado en julio de 1933 por el asalto al Ayuntamiento a 20 años y 1 día de prisión. En enero de 1939, gravemente enfermo, fue detenido en su casa por las tropas franquistas que acababan de ocupar la ciudad, siendo liberado por su estado de salud crítico, circunstancia que aprovechó para pasar con  a familia a Francia. Murió poco tiempo después, el 30/03/1939, en Agen, donde fue enterrado. Sin embargo, dos meses después de su muerte, el impulso de autobombo de la represora Delegación de Información e Investigación falangista, en su boletín Hoja Oficial de Tarrasa, del 09/06/1939, afirma lo siguiente: “Detenido el criminal Julián Abad (a) Pocaroba, rogamos a todas las personas que puedan aportar detalles sobre la actuación del citado individuo se sirvan pasar por la Delegación...” Se ignora si alguien acudió al reclamo" OLIVARES p. 46,14,.  

14.- Bartolomé Pérez Serrano. Olivares p. 405-406:  Nat a Alhama de Murcia el 11/09/1915. Resident a Terrassa, c/ Galileo, teixidor, “Afiliat  a la CNT des del  1930,: “Que encontrándose en el campo de concentración de Septfonds, Pabellón nº 7 (Tarn et Gnne) y viéndonos en la imposibilidad de volver a España por temor a las represalias del régimen actual, debido a nuestra actuación pasada, solicitan de su E. la emigración al país que tan dignamente representa”. Durant la guerra fou  voluntari  a Madrid, posteriorment fou caporal  de la 153 Brigada Mixta. "No pudo marchar a México, pero pudo salir del campo integrado en la 67 CTE (Compañía de Trabajadores Extranjeros) donde coincidió con Ramón Altimira y fueron enviados el 19/09/1939 a Vincelles, departamento de Yonne. Después, captado para trabajos forzados por la Organización Todt (OT), fue uno de los 500 trabajadores españoles (nº de matrícula 16- 5231) que se fugaron en 1944 de la “caserne Niel” de las obras en la base de submarinos de La Pallice, La Rochelle, cerca de Bordeaux. Después de la liberación de Francia, permaneció en el exilio hasta su muerte con 96 años, ocurrida el 11/04/2002 en Limoges  

15.- Juan Comas, A de ser Joan Comas Pujol.  Li va agafar la fi de la guerra a Alacant, fou d'ERC, CNT-FAI, Treballava a Sala Badrina. Tingué sumaríssim i condemnat a mort fou commutada per reclusió perpètua. Tenia 30 anys.

16.- Enrique Gabaldá Solá, Olivares p. 228. Nat  el 13/02/1910 a Vilanova i la Geltrú, fill  de Josep i Rosa que al  1920 el matrimoni  es traslladà  a Terrassa, amb tres fills Josep (1901), Enric (1910), Ricard (1912) i, una fill, Ramona (1915). Al  1936, viu  a la Rambla, casat amb  Dolors Fondevila Solé, (1906, Puig-reig), i un fill,  Josep (1936) . Membre del Comitè Nacional de la CNT, Durant la guerra fou xofer per Manuel Sabat i després  del Departament d'Investigación (patrullas de control). Enric marxà a la fi de la guerra a  Toulouse, on morí  Dolors el 04/07/1950, també Enric el 24/11/1980. Al Padró del 1936 viu a c. Gailei 177.

17.- Josep Gabaldá Solá, executat (quart). Veieu biografia.

18.- Ricard Gabaldá Solá, Sabem que era nascut al 1912 , fou caporal de l'EPR i afiliat a la UGT. La resta de la seva vida desconeguda: mai fou detingut, però no s'ha localitzat a l'exili.

19.-Ángel Carné Vilaseca,  Olivares p.128  indica que nat a  Marganell (08/06/1905), xofer a  Font Batallé, casat amb  Mercè Mascaró Olivella (21/06/1912, Font-rubí), filadora a Amadeu Vilà, són pares  de Montserrat y Antònia, nascudes a  Terrassa (1930 i  1934), viuen a  c/ Ramón Llull. Refugiat a França, a  St. Cyprien, No se sap res més. 

20.- José Sebastiá Allepua. Ha de ser José Sebastià Allepuz , castellonec d'Herberts , condemnat a tres anys amb el sumaríssim 35.836 del 1947. Residia a Barcelona.

21.-Josep Oriol Vidal Bellot, executat (cinquè), veieu biografia.

22.- Joanot Puig Pascual (Terrassa 1909, ajudant per J. Vidal) ,  Imaginem que es refereix a Ivanoff Puig Pascual d'un notable activisme a les patrulles que fou talp fins a la mort el 1954. Segons el Padró el 1936 vivia al c. Primer de Maig 70 amb la mare Adela Pascual Luengo (1889, modista ), la seva germana Francisca (1912, resselladora per J. Vidal) i el seu germà Jordi (1926)

23.- José Coll Cardísvol. Totalment desconegut, sí que hi ha un ugetista a la base de dades de l' AHT de nom Francesc Coll Escardivol del qual demanaren informe sense represàlies.

24.- Josep Coll Tomás, executat(sisè), vieu biografia.

25.- Fermín Rius Alavedra. 34 anys, nat a Terrassa, tingué el sumaríssim 7402 condemnat a sis anys i al 1940 en llibertat. 

26.- Francisco Milan Sánchez, Jornaler, de la CNT. Amb els informes va aconseguir la llibertat el mateix 1939. No tingué procés judicial. AHT.

27.- Juan Fenoy Rueda. Tenia 40 anys, nat a Terrassa, CNT FAI, sumaríssim consell de guerra 26.283, "va col·laborar estretament amb Alcocer". Fou condemnat a reclusió perpètua, però  al 1943 en llibertat

28.- Matias Fray Miralles, Olivares pp.198-199: Matías Fenoy Miralles. Jornaler, casat amb  Josefa Garrido Uroz, (Bacares – Almería 1891 i 1896). A principis de la decada dels vint es traslladaren  amb els seus fills   Antonio (1914, Bacares) i Carmelo (1917, Bayarque) a Monistrol de Montserrat on nasqué al  1923 l'Adela. A Barcelona nasqueren  dos fills més, Matías el 1925 i Ana el 1927. A més, a Terrassa, nasqué Francisca (1932). El padró del 1936 ens diu que la nombrosa família Fenoy Garrido viu a  c/ Baix Plaça. El pare i fill Maties s'exiliaren al 1939 a França. El 16/02/1939, estigueren al camp de Bram, (Quartier: I, Baraque: 159),després al Refugi de Lavacon, en Pavie, departament de Gers. Mentre la dona Josefa i les filles romanien a Argelers.

29.- Luís Bertrán Puig, segons un document de la Causa General es trobava amagat als boscos. Treballava a Guardiola i Puig. Afiliat a la UGT. Fou voluntari a l’exèrcit roig a la banda de música. A les dades no consten  represàlies. 

30.-  Gabins Serrano Amina. No consta enlloc més que a la llista de "Chiquillos", ni al rigorós registre de dades de l'AHT , ni als sumaríssims.

31.- José Rusiñol Petit. No consta enlloc més que a la llista de "Chiquillos", ni al rigorós registre de dades de l'AHT , ni als sumaríssims.

32.- José Padella Balix. De fet, és Padilla Boloix, 47 anys, empresonat a Sant Llàtzer, però ja localitzat als anys cinquanta, aconseguí la llibertat al 1953. Josep Padilla Boloix nasqué a Terrassa (06/06/1909). Al 1936 està domiciliat a c/ Sant Jordi amb la mare  Eulalia (1878, St. Vicenç dels Horts), la germana Francesca (1901, St. Vicenç dels Horts) i els fills de Francesca:  Antònia (1925) y Josep (1926), Se'l considera:  Los tres adultos son tejedores de oficio. De formación autodidacta y gran aficionado al ajedrez, es uno de los históricos del movimiento libertario. Fue condenado en 1933 por los – 381 – Juan Antonio Olivares Abad “sucesos de Terrassa” (asalto al Ayuntamiento). Al inicio de la guerra era Secretario de la Federación Local y de la Comarcal. Fue consejero municipal (concejal) durante una breve etapa, desde el 09/07/1937 al 05/08/1937 en que dimitió del cargo, incorporándose poco después al frente, enrolado en la columna Durruti. Al finalizar la guerra, se exilió en Francia, participando en la resistencia, y después de la derrota nazi fue uno de los impulsores de la Comisión terrassense. Volvió clandestinamente a España para colaborar con la organización del interior, lo que le valió ser detenido, procesado en dos ocasiones (causa 35950 de 1947 y la 306/IV56 de 1956) y años de prisión. Durante su última estancia en la cárcel, la Comisión organizó una colecta para lograr su libertad a base de sobornar a funcionarios del régimen “En cierto momento se ofrecía una situación propicia para lograr su libertad que había que resolverse con PESETAS, ya que el poder de Don Dinero es la norma en la corrupta era franquista... El llamamiento fue generalmente secundado por los afiliados y la cantidad estimada se dobló con creces. En las circulares 44 y 45 se dan las listas de los contribuyentes, que fueron un centenar, con una sustanciosa aportación de 22 residentes en Venezuela. Alcanzando totalizar la suma de 111.310 francos”. (Sàbat p. 50). En la Circular de junio de 1952 se comunica “la grata noticia de la libertad de compañero José Padilla”. Siguió vinculado a la CNT hasta su muerte en Terrassa en 1980. 

33.- Salvador Forns Matamala, executat (setè), veieu biografia.

34.- un tal “Ferrán el fuster”, no se’n sap res.

35.- un tal “Mas”, que estava a França, 

36.- José Cortiella Gasull, Josep Cortiella Gasull nació en Horta de Sant Joan (19/09/1901), casado con Manuela Gasulla (1904, Castellfort-Castelló) desde 1920 residen en Terrassa. Padres de María, 1927, Joan, 1928, Josep,1930 y Jordi, 1931. Chófer de profesión, en 1936 estaba sin trabajo y vivían en c/ Concili Egarenc. Señalado como sospechoso en la Causa General de Terrassa, se exilió en Francia. En la circular nº 3 de 30/08/1945, la Comisión celebra su retorno del “infierno nazi”. No consta en ninguna referencia que fuese deportado, pero sería destinado durante la ocupación alemana al – 165 – Juan Antonio Olivares Abad Servicio de Trabajo Obligatorio (STO), fórmula para proveer de mano de obra forzosa a la Alemania nazi. Sin duda así fue, pues el 25/06/1945 queda registrado en una ficha con el membrete de A.E.F. (Allied Expeditionary Force). No informa de dónde estuvo y sí de sus circunstancias personales como que estaba divorciado, que residía en Terrassa antes de 1938, de profesión “motor-dryver”, que no había sido prisionero de guerra y que su destino fue Pamiers, Francia 

37.- Eugeni Miracles Gibert (vuitè), executat, veieu biografia.

38.- Emilio Royo Vilagora, "nació el 15/02/1903 en Bujaraloz – Zaragoza y llegó a Terrassa en 1914, jornalero. En 1936 está domiciliado en c/ Riba con su mujer Roser Casas Claret (1904, Terrassa), su hija Rosa (1929, Terrassa) y su padre Gregorio (1862, Bujaraloz). Trabaja de hilador en Hilaturas Aurell. En Terrassa fue señalado como sospechoso en la Causa General. Activo militante cenetista, al finalizar la guerra se exilió en Francia. – 481 – Juan Antonio Olivares Abad Estuvo internado en el campo de Bram, compartiendo estancia (Quartier: C, Baraque nº 47), con Pere Sanmiquel, entre otros. Establecido en Francia, murió en 1948, después de una corta estancia en el Hospital de Lyon". 

39.- Tomás Sola Labar,"narural de Alcañiz, 01/08/1904, residente en Terrassa. Militante de la CNT, fue condenado (aparece como Solanes) por el asalto al Ayuntamiento de febrero de 1932, a 6 años y 1 día. Liberado por la amnistía de febrero de 1936, se casó con Celia Abad Urben, (1910 Terrassa), hija del histórico dirigente anarquista, Julià Abad Guitart. Durante la guerra ingresó en la 133 Brigada Mixta del Ejército del Este, con la que pasaría la frontera, durante la Retirada. Una vez en Francia (volver era imposible, estaba en el listado de sospechosos) consiguió un contrato de trabajo en una finca agrícola de Gavandun (departamento de Lot-et-Garonne) y la familia refugio en Fumel, localidad próxima. (Archives du Gers. 4M327-AD 47) Allí se establecieron. Celia falleció el 03/02/199; Tomás el 06/01/1996. los dos en Fumel" 

40.- un tal “Nortes”, tampoc se’n sap res, 

41.- Enrique Aldvne Rebullia, es trobava a França . De fet, s'estan referint a l'alcalde Enrique Alcalde Rebullida, nat a a Alcanyís un 23-8-1907, a Terrassa des del 1932, vivia al c/Marquès de Comillas 91, casat amb Carme Cantón Camacho (1908, Almeria).  

"Nacido 23/08/1907 en Alcañiz – Teruel. Residente en Terrassa desde 1932 en c/ Marqués de Comillas, trabaja de agente a comisión, casado con Carmen Cantón Camacho, (05/11/1908 Santa Cruz – Almería), residente en Terrassa desde 1926. Militante cenetista, fue el primer alcalde anarquista de Terrassa, siendo elegido en el pleno del 04/12/1937. Ocupó el cargo hasta el 18/04/1938 en que, ante la inminente llamada a filas de su quinta, se incorporó voluntario al EPR (Ejército Popular de la República), donde fue nombrado Sargento del X Cuerpo de Ejército (DOMD 1938 24414), donde coincidió con Ramón Navés y Antoni Cardona Cardona, este último muerto en el frente. Exiliado en Francia escapando de una segura represión, su hermano mayor, Manuel (1900, Alcañiz) fue procesado (causa 6996/39) y condenado a 12 años y 1 día. Eludió la represión franquista, fue despedido/represaliado de la empresa Manufactura Auxiliar, pero no pudo esquivar la del gobierno de Vichy, “pour menees anti-nationales”, siendo enviado a los campos del Norte de Africa, el 19/08/1942, “L i s t e d e s i n t e r n é s a u c a m p d e D j e l f a ” (http://rotspanier.net/), siendo liberado con el desembarco aliado. Continuó su exilio en Francia y formó parte de la Comisión. En 1948 es receptor de subsidios pues “sufre una penosa enfermedad de estómago, que le imposibilita trabajar normalmente”. Murió en Toulouse, en abril de 1981. Su mujer, Carmen Cantón, le sobrevivió hasta el 12/09/1994 en que falleció en Mazamet, cerca de Toulouse".OLIVARES p. 57. Ref.: SAB; PHT; MVP; ANC; CLL; ROT; PHP; GEN; CDM.

42.-  Miquel Sabé Ill (novè), executat, veieu biografia. 

43.- José Chanbell Barriesas, es trobava a la presó Model però no va ser executat, ES CHAUBEL BARRIERAS TAXISTA  33 ANYS TERRASSENC VOLUNTARI 1937 A CASP , LLEI RESPONSABILITATS POLITIQUES SUMARISSIM SURT AL 1941, denunciat a Ullastrell com el cap dels terrassencs que acaba amb la vida de Joan Amat Turu.

44.- Gustau Espartacus Puig Alegre, executat (desè). Veieu biografia.  Excepte a la Causa General enlloc més situen a Espartacus com un patruller.

La llista del jutge Josep Maria Bertran de Quintana assenyala: Pablo Carreras Salellas, Antonio Nasarre Solano, Julián Abad Guitart, Jose Cortiella Gasull, Laureano Navarro, Antonio Marin, José Regales, Marin Perich, Miguel Hernández, José Hernández, Antonio Nasarre, Ramon Castro, José Horta, Francisco Navarro, Luis Ribera, Gabriel Sabaté, Julio Abad (repeteix), Bartolomé Pérez, Juaan Comellas, Enrique Gabaldá, Angel Carner, José Sebastià, José Vidal, Ibanof (sic) Puig, José Coll. Fermin Rius, Francisco Milans, Juan Fencis, Matias Fenoy, José Horta Salvador, Luis Beltran, Adelino Serrano, Pedro Alcocer, Jaime Figueras Salellas, un tal Forns, los hermanos Chirimbolos, y un tal Ferran, un tal Mas, Risiñol, petit (no junta els noms) i José Padilla. Veiem, doncs, que són extremadament similars; podem afirmar que la llista de la Causa General copia bona part de la investigació del jutge republicà i afegeix a Espartacus que no tenia res a a veure amb els "chiquillos".

És a dir, el franquisme va afusellar a 10 dels homes de la patrulla de “Pedro y sus chiquillos”, de la resta la majoria foren exiliats, alguns tingueren condemnes mínimes i d'alguns ben poca cosa es pot dir:  Terrassa ignora la sort: se’ls va empassar la terra? Tot i que es va responsabilitzar a la patrulla de “Pedro y sus Chiquillos” de tots els assassinats de Terrassa, en alguns dels casos no tenien proves contra ells ni la certesa de que algú de la patrulla hagués comès el crim. Per una altra banda, si dels 45 afusellats al Camp de la Bota només 10 o 9 o 8 foren realment "chiquillos oficials" els altres 35 o 36 o 37 afusellats al Camp de la Bota  s'afegiran a les represàlies sense formar part d'aquests patrullers.

BIBLIOGRAFIA:

https://www.terrassa.cat/documents/12006/48095947/Fosses_Guerra_Civil_Terrassa.pdf/a64af8ce-8a22-44de-9a09-a00b9ceeb426

Fernández Álvarez, Ana: El Jardí de la memòria. Terrassa, Funerària Municipal de Terrassa, 2006. 

Marcet i Gisbert, Xavier. “La Guerra Civil a Terrassa”. Dins Terme, 1986, Núm. 1. 

• Màrquez, M. (coord.): Una història de Terrassa. Terrassa, Ajuntament de Terrassa, 2018. 

• Màrquez, M.: “La repressió franquista al Vallés: 1939-1945”. Dins El Vallés: Segons República, Guerra Civil i Postguerra. Sabadell, Fundació Bosch i Cardellach, 2017. 

• Navarro, Xavier. “La Repressió. Juliol-Desembre 1936”. Dins Terme, [en línia], 1986, Núm. 1. • Palà Figueras, Josep: Els primers cent anys de la Schola Cantorum de Terrassa: 1905-2005. Fundació Torre del Palau, Terrassa, 2014.

Pi de la Serra i Mata de la Barata, Frnaces. «Els fets de la Barats (24 de juliol de 1936). Narració d’un testimoni directe». Terme, [en línia], 2013, Núm. 28, 

• Puy Joanico, Josep: Samuel Morera: alcalde republicà de Terrassa. Fundació IRLA, Barcelona, 2019. 

• Ragón, Baltasar: 1936-1939. Fundació Soler Palet, Terrassa, 1972. • 

Torrella Niubó, Francesc: Calvari d’una ciutat, 1936-1939. Hispania Martyr, Terrassa, 1996. • 

Ventalló Vergés, Luis G.:

 Evocación histórica de la escuela Pia en Tarrasa. Terrassa, 1952. • Villar Ferrero, Josep Lluís: Justicia y revolución en 1936: las oficinas jurídicas de Cataluña. Tesis doctoral, UAB, 2012. • Zepeda Iturrieta, Joan Roberto; Pérez Mo

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/pedro-y-sus-chiquillos/

http://terrassacat.blogspot.com/search/label/Terrassa%20durante%20la%20guerra%20civil

http://debildistraidoydespeinado.blogspot.com/2011/07/assaltar-lajuntament-2011.html

https://recordsdeterrassa.wordpress.com/tag/pedro-y-sus-chiquillos/

Marcet i Gisbert, Xavier. “La Guerra Civil a Terrassa”. Dins Terme, 1986, Núm. 1. • Màrquez, M. (coord.): Una història de Terrassa. Terrassa, Ajuntament de Terrassa, 2018. • Màrquez, M.: “La repressió franquista al Vallés: 1939-1945”. Dins El Vallés: Segons República, Guerra Civil i Postguerra. Sabadell, Fundació Bosch i Cardellach, 2017. • Navarro, Xavier. “La Repressió. Juliol-Desembre 1936”. Dins Terme, [en línia], 1986, Núm. 1. • Palà Figueras, Josep: Els primers cent anys de la Schola Cantorum de Terrassa: 1905-2005. Fundació Torre del Palau, Terrassa, 2014

https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/45229/46-egarencs-van-ser-executats-ordre-tribunal-militar-entre-1936-1975?rlc=an