SENTMENAT

ENTITATS COL.LABORADORES 

La història de la Guerra Civil a Sentmenat resulta de les més extremadament interessants de tot el Vallès Occidental; des del fet que el carismàtic alcalde republicà Joan Déu és mort als primers mesos del conflicte oficialment per caiguda accidental al tren i a la memòria sentmenatenca,  entre silencis i clams,   com a víctima dels sectors més extremistes del faisme,  al fet que el segon alcalde franquista (el primer dura una setmana), Sebastià Ramoneda,  acaba a presó amb sumaríssim per allò que anomenaven el delicte d' "ocultarojos" o què el primer alcalde franquista, Fidel Vilanova i el secretari republicà i,  després secretari  de l'Ajuntament  franquista durant quaranta anys, Francesc Carbonell,  cremaren 7 saques a dalt de la muntanya de Guanta  una nit de febrer del 1939  amb tota la documentació de la Guerra Civil sentmenatenca evitant (segons contà al seu fill, records JCM) una possible i considerable  desfilada cap a el Camp de la Bota. De fet, malgrat la repressió republicana que suposà  un alcalde de dretes, un cedista i el dissortat capellà Mossèn Enric Torremorell, Sentmenat és dels pocs municipis als quals  els franquistes no afusellaren a  ningú.

La foto que posem de capçalera és de l'escola al voltant de 1930  on podem veure la imatge d'alguns nois de la lleva del biberó que moriren a l'Ebre o al Segre, vuit anys després , ben lluny d' imaginar el seu futur, alguns exiliats del 1939 que mai més tornaren a la vila i  una majoria de supervivents  alguns de llarga vida que als anys noranta i als inicis del segle XXI explicaren a les noves generacions sentmenatenques a l'Institut de Sentmenat una enorme quantitat de vivències . El més longeu fou el quart de la tercera filera des de l'esquerra:  Vicenç Mira Vendrell (1920-2019) el "Jepó"  amb molts nets a l'IES que a la fi realitzà un llibre colpidor dels seus records: Memòries d' un de la lleva del biberó. Volem agrair tots els testimonis orals: Maria Anglès Dalmau, Albert Antonell Ribatallada, Joan Armengol Germà, Teresa Badia Sabarter, Carme Baygual Cruells, Jaume Bigas Rovira, Josep Camp Casoliva, Pere Canyameres Petit, Dolors Carbobell Gregori, Jaume Carbonell Margenat, Pere Casanovas Humbert, Jaume Casoliva Bigas, Josep Castell Riera, Gabriel Castellet Armengol, Pere Castellet Vila, Maria Dolors Catafau Coch, Marcè Caubó Salvador, Marcel Cruells Corderas, Fermí Coma Vila, Joan Corominas Margenat, Joan Corominas Pons, Pere Corominas Castellet, Carme Corominas Castellví, Miquel Corominas Castellví, Valentí Corominas Castellví, Rosa Cruells capella, Jaume Curtiellas, Mañosa, Joan Cuscó Aymerich, Josep Cuspinera Cuscó, Pere Domènech Artigas, Joan Escuer Gomis, Núria Farriols Oliveras, Maria Fruitòs Morral, Pilar Gaja Guixa, Salvador Gaja Guixa, Felisa Garcia, Francisca Giralt Julve, Antònia Llonch, Maria Llonch Rovira, Maria Margenat Pascual, Joan Mas Comasòlivas, Júlia Mira Margenat, Vicenç Mira Vendrell, Teresa Monistrol, Esteve Obiols, Formatger, Rosa Obiols Miralles, Teresa Obiols Rocabert, Pere Padró Castellet, Ramon Paré Batlle, Pere Pascual Cruells, Maria Pascual Grau, Joan Pascual Mas, Pere Pascual Sabé, Maria Permanyer Argelaguet, Josep Permanyer Batlle, Pere Pujadas Baigual, Carme Ramoneda Curtiellas, Maria Ramoneda Fruitòs, Jaume Riera Fruitòs, Francisco Riera Graell, Pere Roca Badia, Rosa Rocabruna Baigual, Dolors Solé Carner, Isidre Tantinyà Prat, Fermí Vallvé Francolí, Antònia Vendrell Castells, Josefa Verdaguer, Valentí Verdaguer Camprubí, Jaume Verdaguer Famades, Tomàs Verneda Camprubí, Manuela Vila Blasco, Ramon Vila Pareta, Rosa Vilaró Capella, Josep Vilardell Miró, Andreu Vinardell González, Francesc Vilarrubí Guitart i Francesc Vilarrubí Sabater.

 Paga la pena com a introducció transcriure el tractament que fan de la història de Sentmenat al següent text:

"La Corporación Municipal funcionará normalmente a lo largo del verano, realizando su tarea el nuevo Secretario Municipal, Antonio Calsina Davi, (que ha sustituido al anterior, Amadeu Miguel Martorell, quien fue destituido por el Ayuntamiento en base a los Decretos del Gobierno central republicano de fecha 21 de julio y del Gobierno autonómico catalán del día siguiente) sin ningún tipo de complicaciones. Uno de los temas que abordará el Ayuntamiento conjuntamente con el Comité Local de Milicias será el de proceder a la confección de los presupuestos para la reparación inmediata de los locales que se han incautado para ser destinados a escuelas, cumpliendo así lo ordenado por el Delegado Comarcal del CENU, Sarrà Serravinyals, de que los niños puedan utilizarlos en el momento de la apertura del nuevo curso académico. Representantes del Ayuntamiento acudirán en esta etapa a diversos actos públicos de carácter político-institucional que se llevarán a cabo en Barcelona y Sabadell150 . El Alcalde puede pasar a la historia por ser el primero que falleció en plena guerra no por acción del enemigo situado en el interior del territorio catalán – la denominada popularmente “Quinta Columna” -, sino por haber sido atropellado por un tren de la línea de los Ferrocarriles del Norte de España (actual RENFE) en la ciudad de Sabadell. Su cadáver sería expuesto en la sede del Ayuntamiento y se enterraría el 5 de septiembre, invitándose al efecto “ a 148 AASPM, acta del pleno del Ayuntamiento del día 19-8-36. Entre las incautaciones habidas, el Ayuntamiento se reservó la casa de la Avenida Galán y García Hernández, núm. 34, (antes c/ Antonio López),destinada a la consejería de abastos.Véase ANC, fondo citado, caja 215, expte. 2, núms. 72 y 75. 149 VV. AA., El que sabem..., pp. 132-133. 100 todos los Ayuntamientos de los alrededores, Cercle Republicà Federal de Sabadell y todas las entidades y organizaciones obreras de la localidad”. Le sustituiría en el cargo el Primer Teniente de Alcalde, Salvador Pujol Sabé151 . Se incautaron 29 fincas urbanas, de las que el Ayuntamiento utilizó la situada en la calle Pi i Margall núm. 15. La escuela de párvulos se ubicó en la de la calle Passeig de Clavé, núm. 14; la escuela que dependía del CENU en la de la calle Joaquím Costa, núm. 2 y la mayor parte del resto se destinarían a residencias de refugiados de guerra152 . Los asesinados a causa de la represión política a lo largo de estos primeros meses fueron tres: un albañil, un miembro de la CEDA y del Institut Agrícola Català de Sant Isidre (es decir, propietario agrícola) y el sacerdote de 63 años de edad, Enric Torramorell Rabella153 ."   VARGAS P. 100

A més existeix un document a internet de l'historiador local sentmenatenc Jaume Vedaguer (https://docplayer.es/119283438-La-guerra-civil-a-sentmenat.html 4-2-2024), ànima mater de la investigació a la Vila, que passem a transcriure en part:

"L’anticlericalisme d’alguns sectors populars de Catalunya es va manifestar amb l’incendi d’esglésies i l’assassinat de capellans. La notícia  que a Barcelona estaven cremant les esglésies va arribar a Sentmenat en una reunió celebrada el dia 23 de juliol en el local de la Unió de Rabassaires, que aleshores hi havia en la casa que li correspon avui el núm. 41 del carrer de Caldes del nostre poble. Segons expliquen, aquell mateix dia, fent alçaprem amb la rella d’una arada varen obrir la porta de l’església i van procedir a cremar totes les cadires, altars i imatges fora i dintre mateix del seu recinte." Això no va quedar així i al dia següent intentaren  calar foc a la capella de Sta. Caterina, al carrer de Climent Humet, però el veí de la capella, Salvador Pujol Sabé amb pes la poble al ser regidor de l' Ajuntament ho va impedir; tot i així arreplegaren tots els seus objectes i juntament amb els de la capella de St. Jaume del Castell i amb els de la la capella del col·legi de les monges franciscanes del carrer Joaquín Costa el cremaren ben a prop del Castell de Sentmenat. També anaren  casa per casa (Valentí Castellet ens ho va contar com a testimoni perquè  utilitzaren el seu carro) tot recollint  imatges, quadres, llibres religiosos,  crucifixos i rosaris. Hi ha l' anècdota que els patrullers perguntaren per qui era el d' un quadre i quan una filla digué "és el papa" un respongué "bé , si el seu pare no el cremaren, però té pinta de cura"; es tractava del Papa Pius XI "La gent del poble amagaren molt, però per no ser mal vistos pels que aleshores manaven, també es desprengueren i donaren força objectes religiosos que, en conjunt, ompliren una carretada" i va anar a reure a  en una gran foguera que varen encendre en l’aleshores camp de la Colamina, "just en el lloc on és avui la casa marcada amb el núm. 10 del carrer Nou; n’estic tan segur perquè, quan jo era un infant, amb els companys de jocs hi anàvem i removent les cendres hi recollíem denes, medalles i creuetes de rosaris que no es varen fondre amb el foc".

 Mossèn Enric Torremonell Rabella, preocupat pels esdeveniments  s' amaga a Cal Pigem (C/Sant Josep), però delatat (mai s'ha sabut qui) "el dia 29 d’aquell mateix mes de juliol va ser detingut i carregat de males maneres a una camioneta. Aquells anarquistes vinguts de fora del poble se l’emportaren i abans d’arribar a Sabadell el dispararen i el deixaren malferit i abandonat a la cuneta. Després de dos dies d’agonia va morir. Dos sentmenatencs de dretes, en Vicenç Vilardell Cerdà i Josep Burnau Formatger, que s’havien anat a amagar a Barcelona, a casa del germà del primer, varen ser delatats per dos joves sentmenatencs que voltaven per Barcelona  i detinguts i assassinats pels anarquistes de Barcelona. "També, per aquells turbulents dies, va morir assassinat el capellà de la Torre de Marimon, a Caldes de Montbui. Posteriorment es va saber que els que el varen matar eren dos coneguts anarquistes de Sentmenat". 

 Aquests fets afectaren la convivència sentmenatenca i " foren enèrgicament censurats en públic per l’alcalde Joan Deu; i si no se’n produïren més, va ser gràcies a ell que s’hi va oposar amb totes les seves energies i autoritat" i provocà animadversió per part del sectors més exacerbats a la vila. "Per salvar la seva vida, el capellà de l’hospital de Caldes de Montbui, mossèn Joan Cabús i Puig, va fugir camps a través vers el costat de ponent de la vila de Caldes. Va anar a raure al mas d’en Cisa, on els seus masovers, la família Vilaró-Padrós, el varen acollir al llarg d’unes tres setmanes; durant aquests dies, també passava llargues estones i dormia algunes nits a la barraca de la vinya de cal Llop, que és allà prop. Malgrat que el Joan de cal Llop, el Joan Turell Santpere, era de la CNT i ho sabia, no el va delatar, sinó que també el va protegir. Aquest capellà va poder passar posteriorment a amagar-se a un altre lloc, salvant la seva vida".Cal dir que Joan Turell pogué evitar processos judicials al franquisme pels avals de mossèn Cabús i quan amb els alumnes preguntaren per aquesta història algun vell soldat republicà ens contestà: "Mai s' han de posar tots els ous al mateix cistell".

 "Una altra tràgica notícia va sorprendre també a la població de Sentmenat: Martí Anglés i Oliveras, en religió pare 158 7. 1936 – 1939: la Guerra Civil a Sentmenat Victorio, germà de La Salle, era fill de Sentmenat. Ja feia anys que es dedicava a l’ensenyament i formació dels joves en el poble de Manlleu, on era molt estimat; allà l’anomenaven “el pare dels pobres” pel seu accentuat sentit de la caritat. Va ser assassinat el dia 2 d’agost del 1936 en el lloc anomenat “la font del Corb”, en la carretera de Vic a Olot, víctima de les patrulles anarquistes osonenques. Encara recordo que acabada la guerra, un dia vingueren a Sentmenat un nombrós contingent d’exalumnes seus i en el seu record, posaren una placa de marbre a la casa on va néixer; encara hi és i es pot llegir en la façana d’aquella casa que dóna a la plaça de Dalt. Va ser beatificat a Roma el dia 28 d’octubre del 2007 juntament amb 498 religiosos i religioses més".

 Cap a la vesprada del dia 23 de setembre de 1936, es va conèixer un altre luctuós succés, que en la reunió extraordinària de l’Ajuntament del dia 24 consta escrit així: “....sota la presidència del primer tinent d’alcalde en Salvador Pujol i Sabé, es reuneixen en Sessió Extraordinària a l’objecte d’adoptar acords relacionats amb la sensible des gràcia ocorreguda a Sabadell en la persona del digne batlle Joan Deu i Oller, el qual, segons confirmació oficial, ha estat atropellat i mort per un tren....”. Com una llossa quedarà per la història sentmenatenca la mort de l'alcalde estimat (veieu biografia) .

"El dia 19 d’octubre següent es va procedir a la constitució d’un nou ajuntament que va resultar ser presidit, com a alcalde, per en Jaume Giralt Monistrol, conegut popularment com “el gravat Pantano”, afiliat a la CNT i fill de cal Pantano, casa situada justament davant mateix del Centre Republicà del carrer de Caldes. Aquest nou consistori va participar en l’organització de la Col·lectivitat Agrària i de les patrulles de control". 

El desenvolupament de la guerra va generar els primers soldats voluntaris sentmenatencs cap la conquesta de Saragossa  i la col·lectivització de terres, per exemple el mas de can Fruitós on  els propietaris del qual havien fugit i allà s'instal·là el centre de la Col·lectivitat Agrària de Sentmenat. També algunes terres del Marquès i la major part del gran hort de can Capella. passaren a la Col.lectivitat , mentre la residència dels propietaris de can Fruitós, una espaiosa casa amb un gran jardí al darrere, situada en el passeig d’Anselm Clavé, també fou confiscada i utilitzada  com escola d’infants. De la mateixa manera, el desallotjat i confiscat col·legi de les monges, fou utilitzat com “Escola Ferrer i Guàrdia”. A nivell de fàbriques , les quatre grans tèxtils de la Vila  varen adoptar alguna de les modalitats de socialització del Decret de Col·lectivitzacions del Consell d’Economia Nacional de la Generalitat, aprovat el dia 24 d’octubre de 1936. També cal destacar que amb la mancança de moneda l' ’Ajuntament va acordar fer imprimir vals de valor una pesseta i de cinquanta cèntims, per un valor total de 6.200 pessetes. Pel mes d’agost d’aquest mateix any, altre cop  es va fer imprimir paper moneda amb valors d’una pesseta, 25 cèntims i 10 cèntims. "En aquesta edició del mes d’agost, el dibuix d’un pagès brandant una eina treballant la terra que hi ha en els vals d’una pesseta i de 25 cèntims, el va fer el Sr. Teodoro Molina Gomis, nascut a Carcaixent i que aleshores exercia de mestre – per cert, molt estimat – a l’escola pública de Sentmenat a la que jo hi vaig anar i vaig ser alumne seu".

A partir de la batalla de Terol, les notícies que arribaven sobre soldats sentmenatencs caiguts al front, ferits o morts, sovintejaren més i, després, especialment, a l'Ebre : "en aquesta batalla és on moriren o foren ferits més fills de Sentmenat. Segons el llibre “Els sentmenatencs de la guerra civil”, es calcula que en total hi hagueren 24 soldats sentmenatencs morts al llarg d’aquesta maleïda guerra; per un poble com el nostre fou una xifra esgarrifosa. Algunes famílies perderen dos fills, com és el cas dels Argemí, masovers del mas de can Bigues, o els Fruitós de cal Nassos del carrer Nou. Crec que no caldria dir que tot el poble s’omplí de dol".  A més anava apareixent cada cop més el fenomen dels emboscats als boscos i a les barraques de vinya. Al gener del 1939 per la carretera de Sabadell cap a Sentmenat i Caldes de Montbui van començar a desfilar carros tirats per animals plens de gent i fileres de persones a peu amb maletes i mantes  a ells s'afegiren  uns 90 sentmenatencs passaren la frontera francesa el gener del 1939, dels quals 60 tornaren i uns 30, els més compromesos en la defensa de la República, arrelaren com pogueren a les noves terres. Cal dir que no consta cap sentmenatenc que patís els camps d'extermini nazi, però d'alguns va quedar durant molts anys a les converses del poble que se salvaren per ben poc com en Jaume Vendrell (de Cal Cofi) que pogué escapolint-se corrent quan els ficaven a un tren cap a Mauthausen els alemanys a França.  

"També van passar tropes republicanes que es retiraven del front i s’aturaren unes hores al nostre poble per descansar. Aquells soldats, molts d’ells joves de 18 o 19 anys, feien llàstima de mirar, perquè anaven bruts i esparracats i alguns amb ferides embenades. N’hi havia que anaven sense calçat i amb draps embolicats als peus perquè els duien nafrats de tant caminar. Demanaven menjar per les cases i la gent del poble els preguntava si els podien donar notícies d’algun marit, fill o germà que també havia marxat al front i des d’aleshores no en sabien res. A l’hora de reprendre la marxa, aquella tropa s’endugué amb ells el ramat d’ovelles de cal Vivet, el cavall i el carro de la Colamina i el de can Castellet de Plaça". Cal afegir que un més més tard l' Artur Vivet va passar per Figueres per recolir el que li quedava del ramat.

La magnífica torre dels propietaris del mas de can Baigual, construïda l’any 1906 al costat mateix de l’antiga masia, també havia estat confiscada. Estava situada a uns 500 metres del poble i el seu gran soterrani i celler s’havia convertit en un polvorí on es guardava munició de guerra i explosius. La nit del 26 de gener del 1939 varen fer detonar aquell polvorí: l’enorme explosió va llençar grans pedres i trossos de paret fins a uns cent cinquanta metres lluny i l’ona expansiva va provocar esquerdes en parets i terrats de les cases del poble; a més, una gran quantitat de munició de guerra sense explotar va quedar escampada per aquell entorn. De la masia i de la torre dels amos no en va quedar res. La nit del dia 27 també varen volar el pont de la carretera de Castellar". De Can Baigual queden algunes restes de pedres i alguns encara pensen que romanen materials als soterranis.

 "Cap al migdia del dia 28, una nombrosa tropa de cavalleria mora arribava al poble provinent de Castellar del Vallès. Muntat també sobre un cavall, capitanejava aquella tropa el “Sr. D. Joaquin de Sentmenat i de Sarriera, Marqués de Sentmenat i de Ciutadilla, Duque de Santángelo i Grande de España”. Ho escric en castellà, perquè aquest senyor no parlava mai en català. El Marquès de Sentmenat havia fet tota la guerra com a capità de complement de cavalleria en l’exèrcit del general Franco. El primer que va preguntar en entrar al poble va ser si els republicans havien profanat les tombes dels seus avantpassats, que hi havia a la cripta de la capella de St. Jaume del Castell. Al saber que de les tombes dels Marquesos ningú havia tocat res, es va assossegar. Aquell 28 de gener, el Marquès es va quedar un dia a Sentmenat per nomenar alcalde i organitzar el primer ajuntament del nou règim feixista, però la resta de la tropa continuaren avançant vers Caldes de Montbui." 

"En sortir de Sentmenat vers aquella direcció, un espetec de trets provinents d’aquell costat els feren recular cap al poble altra vegada; després, a la tarda, entre Sentmenat i Caldes es va armar un seriós combat en el qual hi hagueren morts i ferits i també es feren una vintena de presoners" . Aquest episodi ha quedat ben poc investigat. "Aquell dia també, un grup d’exaltats entraren a l’edifici de la Societat Coral i varen cremar tots els llibres i partitures que trobaren. En Valentí Olivé però, va poder salvar del foc, amagant-lo sota la roba d’abrigar que portava, el vell estendard de la Coral. Pocs dies després de l’arribada del Marquès i les tropes mores, també arribaren soldats alemanys, que amb els seus camions, canons i tendes de campanya ocuparen gairebé tot el camp de la Colamina. Aleshores jo tenia 5 anys, i recordo que la quitxalla hi anàvem i parant la mà, els mendicàvem un trosset de xocolata; algunes vegades ens en donaven, però quan s’enfadaven ens etzibaven quelcom semblant a això: “anda a la porra, luusss!!!”. i nosaltres sortíem corrent. Varen estar una setmana acampats i tornaren a marxar". 

"El primer alcalde del nou règim nomenat pel Marquès fou en Fidel Vilanova Soler, que era el llauner del poble – ara en diríem el lampista del poble – però només va durar 15 dies. Va dimitir perquè era una persona molt sensible i aquell ambient de denúncies i empresonaments no anava amb el seu caràcter pacífic; aleshores el Marquès va nomenar un nou alcalde: en Sebastià Ramoneda Galobart, de cal Malherba. La gran majoria dels detinguts i empresonats per aquells dies, trobaren prou avaladors i estigueren pocs dies o setmanes en presons o camps de concentració; alguns, molt pocs, hi estigueren anys. Cap a finals del mes de març va aparèixer novament per Sentmenat n’Amadeu Miquel i Martorell, l’antic secretari de l’ajuntament republicà. Va venir de nou al poble amb aires de Gran Inquisidor i exhibint certificats nacionals de molt nivell per als franquistes: “de este pueblo caerán mas de cien individuos...” va declarar en un informe. El seu enorme esperit de revenja havia de topar necessàriament amb l’actitud menys venjativa dels nous dirigents franquistes de Sentmenat. Dos dies després d’arribar al nostre poble, n’Amadeu Miquel va recuperar el càrrec de secretari de l’Ajuntament. Com que també havia estat secretari de l’ajuntament republicà i coneixia prou bé a tothom, a partir d’aleshores es va dedicar a extorsionar als que havien tingut càrrecs en època republicana amenaçant de denunciar-los si no li pagaven una quantitat, dues o tres mil pessetes els demanava, segons el càrrec que havien tingut. Acusacions com “levantaba el puño con entusiasmo” o “no era nada católico”, que avui poden semblar ridícules, en aquell context de repressió ideològica eren força greus i freqüents en les seves denúncies. Una d’aquestes denúncies seves va provocar que condemnessin a mort a en Pere Pasqual Grau per, cap al final de la guerra, haver escrit una carta a l’Ajuntament censurant l’actitud dels emboscats. Sortosament aquella sentència no es va arribar a executar. El dia 23 de maig, Amadeu Miquel va ser cessat com a secretari municipal i detingut, acusat d’extorsió als republicans. Empresonat a la presó del carrer Covadonga de Sabadell, en va sortir en llibertat el dia 11 d’agost d’aquell mateix any i va tornar a reclamar la plaça de secretari però li fou denegada. El dia 21 d’aquell mateix mes d’agost, una nota anònima enviada a la policia de Sabadell va acusar a tots els membres de l’Ajuntament de Sentmenat d’encobrir republicans. Aquesta denúncia va provocar el cessament de l’alcalde Sebastià Ramoneda i el va substituir en Josep Giralt Vivet, d’ofici forner i també conegut com “el Pepitu Giralt”. Després de tot un seguit de mútues acusacions entre l’ex-secretari Amadeu Miquel i l’alcalde nomenat pel Marquès i ara cessat Sebastià Ramoneda, el testimoni del Marquès a favor de l’alcalde cessat va aconseguir el sobreseïment de la denúncia contra el consistori de Sentmenat. Tots quedaren en llibertat i l’exsecretari Amadeu Miquel no va tornar mai més pel poble. Cal dir que, entre el Marquès i l’exsecretari Amadeu Miquel, hi havia una antipatia i enemistat que ja venia de l’enfrontament del Marquès amb l’Ajuntament republicà de Sentmenat per la qüestió dels pous d’aigua, quan en Amadeu Miquel també n’era el secretari". De fet, podríem plantejar que tot el conflicte amb l' Amadeu Miquel Martorell va unir al poble i va servir per al to conciliador al món dels avals constants que salvaren als sentmenatencs. al franquisme.

Al llag dels anys de feina a l' INS de Sentmenat s' han realitzat representacions teatrals sobre diferents moments de la història . En aquesta es veu assajant el coro per l' Exposició del 1929 amb moltes tesnsions polítiques.

També al 1888 al sortir de la fàbrica les dones de l època discutien sobre la seva vida qüotidiana.

Al d' abaix és la reflexió de les dones en ple 1898 amb la Guerra de Cuba com a rera fons.

En ple 1969 en la lluita de l' oposiició al franquisme, així era el jovent sentmenatenc

Molts anys abans les eleccion de la Restauració també dividien als sentmenatencs. Aquí teniu com es vivia al 1878.

També 1909 i la Setmana Tràgica tingueren un efecte a Sentmenat quan descobriren la participació de Joan Deu i Frederic Perich.

En aquest vídeo podem comprovar com es visqué la proclamació de la República del 1931 a Sentmenat.

També podem gaudir dels inicis de la guerra civil a Sentmenat amb un vídeo de l ' època. Es pot comprovar que alguns milicians del 1936 ja portaven arracades. 

L any 1966 a Sentmenat ja trobem una important població immigrada des d' Andalusia producte de l' oferta laboral industrial. Aquí tenim com parlaven entre ells.

També vàrem descobrir una visita del polític A. Lerroux a Sentmenat.

Els alumnes de la generació del 2021 -2022 al 2n de Batxillerat van aconseguir una màquina del temps i se n' anaren al Sentmenat del 1936.

Els mateixos van aconsenguir teatralitzar els Fets d' Octubre del 1934

I tots quatre de la Candidatura dels 4 president vingueren a Sentmenat:

I els de l' any 2021 teatralitzaren la mort de Franco

O l' assassinat d' un maqui a Sentmenat.

També les bombes del Liceu del 1893 arribaren des de Sentmenat

I les notícies del 1939 en el seu NODO particular.

Un gran moment de la història de Sentmenat fou el míting de Clara Campoamor el 1933

També les revoltes anarquistes del 1932 afectaren Sentmenat

L' alcalde de abrcelona Pich i Pon amagant-se el 1935 a Sentmenat

La Gran Guerra a Sentmenat, 1915.

El noi del sucre a Sentmenat

I així reberen els sentmenatencs la Dictadura de Primo de Ribera. Er el 1923.

Van gravar amb vídeo quan Valentí Almirall feu campanya a a Sentmenat demanat signatures pel Memorial de Greuges.

I també el mateix Doctor Robert aparegué pel poble.

I Francesc Cambó