Dels 45 immolats terrassencs al Camp de la Bota un dels més cèlebres i coneguts  era Salvador Forns Matamala, torner mecànic de 37 anys, també acusat de regidor i propagandista del POUM, ingressat a la Model el 21 d’agost de 1939, condemnat a mort per ser, segons alguns testimonis i autoritats franquistes locals,  sospitós de diferents morts a la localitat,  afusellat el 8 de gener de 1943. Fou, doncs, una de les estades més llargues a la presó.

 Salvador vivia al c/Pare Font 98, 35 anys, casat amb Carme Gibert Riera, 3 filles. Va  entrar a Model 21-8-39, hi ha molts textos a l’informe en tres anys demanant que s’acceleri el processament, Consell de Guerra 21-8-1942, 8-1-1943 executat. 

CAPITANIA:

És un sumaríssim ordinari, número 13643,  contra  Salvador, Jaime Sospedra Julia i Clemente Cortes Pagès. Sapiguem algunes dades de Sospedra:

Jaume Sospedra Julià

"(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 5 de novembre de 1913 — Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 31 de juliol de 1990)

Futbolista.

Davanter, s’inicià al Santboià i passà pel Gavà (1934-35), el Barcelona aficionats i el Sabadell (1935-36). Després de la Guerra Civil, fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà vuit temporades (1939-47), amb un total de 161 partits i 38 gols marcats. Fou campió de Lliga (1945), de Copa (1942) i de la Copa d’Or (1945). Abans de retirar-se jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol (1947-48) a primera divisió. L’any 1941 formà part de la selecció de Catalunya". a https://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Sospedra_i_Juli%C3%A0 3-10-2023

A les 12h del 7 d’agost del 1939 al rodin especial apareix Manuel Abad Nualart (només surt un cop a google en aldarulls  carlins abans de la guerra), 42 anys, nat a Parets, comerç, per denunciar  que té notícies confidencials que es troba a Barcelona Salvador  Forns  que a la guerra  fou delegat del POUM a Terrassa i va ordenar la detenció de gent de dretes que després  foren morts i, a més, pertanyia a la "Peña" i va delatar els components on era ell i, a més,  pot dir on és el "senyor Forns" (a l'original quan a la terminologia jurídica de la postguerra els republicans eren "elements", subjectes" o, com a molt "individus", mai "senyor").

Al següent document escriuen que es procedeix a la detenció de SFM i Luis Guixeras Carratala, 29 anys ex- empleat de la Generalitat.

Transcrivim resumida la declaració de Forns on comenta  que es dedicava a la gestió al món del futbol i al 1935 entra al POUM, sense càrrecs abans del conflicte bèl·lic,  i  a la guerra  el POUM li va passar una pistola i s’encarregava de la gestió dels cotxes que es requisaven, que no era delegat de transports sinó auxiliar del Comitè. A les tres setmanes se l'encomanà l’allistament d’afiliats al POUM per al front i s’encarregava dels pagaments, de l’estat de salut dels ferits que tornaven, que als primers dies vestia de milicià amb corretatge i pistola, mai va portar fusell ni fer guàrdies. També explica que  al gener  del 1937 fou nomenat conseller  municipal de Defensa en qualitat de vocal, que al maig 1937 ve la repressió al POUM i com corria perill es traslladà al front. En aquells moments va ingressar  a la Divisió 29 (abans Lenin) i li atorgaren el càrrec de tinent. Aleshores estigué a la zona de Barbastre, mai en combat. Cobrava com a milicià perquè no s’havia aprovat el seu càrrec. Va romandre  fins novembre 1937 que tornà a Terrassa a la seva feina de mecànic. Al febrer del 1938 és nomenat tinent per via oficial i li envien al Llevant, concretament  a Terol I Castelló,  sempre en retirada i acabà la guerra a prop de València i en aquest indret va ser quan conegué a Climent Cortés Pagès. A València amb salconduit  vingué a Barcelona amb Climent. En aquests moments amb Climent  vivien al carrer Llibertat i uns dies després  a Santa Coloma de Cervelló on hi ha un antic jugador de futbol del seu club amb el qual  s’entrevistaren per a que Bofarull fes un aval positiu d’ell i, d'aquesta manera,  poder anar a Terrassa perquè tenia notícies que seria detingut. De fet, ja estava en tals condicions  la seva esposa. També declara que no coneix políticament als altres detinguts: Clemente, Sospedra, Vila i Guixeras a casa del qual el van detenir i que cap d’ells coneixia  el seu passat “rojo” i  lamenta les detencions. Sobre l’entrevista que va tenir amb el senyor Viñas assassinat pels republicans  diu que a un míting del POUM a Sabadell es trasllada al bar Euterpe on estava el club de futbol i molts amics. Aleshores  el senyor Viñas que estava a la secretaria va voler parlar amb ell, convidar-lo a una cervesa i quan sortia li va dir que el portava a casa amb el cotxe perquè plovia i el deixà a casa. Van passar  15 dies i  al cafè Euterpe s'assabentà de la notícia de l’assassinat després del senyor Viñas. Llavors en presència de  Miquel Esquerda, Joan Brossa i altres va declarar que si l’hagués sabut l’hagués portat a un lloc segur, que mai ha estat a deliberacions de comitès per assassinar, reconeix ser un “eficaz colaborador de la causa roja” però mai en assassinats,  ni pillatges i ara acata el nou règim convençut de la seva basant humana i generosa, apreciant el subsidi familiar i altres lleis de progrés social, implantades " por nuestro Caudillo Franco". No hi ha càrrecs contra Vila Ferrando i Guiteras i són posats en llibertat.

 S’amplia informació: Jose Bofarull Pascual assenyala  que al mes de maig va rebre per conducte de Sospedra un text de Forns a l’objecte de presentar-se a Barcelona  a les 5 de la tarda a la Plaça de la Llibertat i al veure la signatura de Forns, al qual se li atribueix  la mort de Pablo Viñas, no va anar i  va destruir el paper, però  se li ha practicat un registre i ha  quedat detingut.

 En aquest punt apareix la declaració de la Falange terrassenca que diu que era de les patrulles de Pedro, que surt  al llistat de patrullers fet pel jutge Josep Maria  Bertran de Quintana , que  fou reconegut per Barrios, sepulturer,  com un dels més actius extremistes i també trobar-se a en Salvador en saquejos i incendis. Aquest document està datat a 14-2-1939. Cal dir que és cert que Salvador Forns surt al llistat de Bertran de Quintana vinculat al fet que era un dirigent bàsic del POUM a nivell terrassenc, però formar parts dels "chiquillos" no quedà constatat en cap actuació. 

 L'Ajuntament de Terrassa amb la mateixa data  diu que Salvador abans de la guerra  era del Bloc Obrer i Camperol  adherit a la Internacional Comunista. A la guerra el situen com a  cap de patrullers, armat sempre amb pistola i fusell i que es presentà capitanejant un grup a la casa de Domingo Elias Piqué, incautant  tots els cotxes, també a la creació  de la  Impremta Local Fondogràfica on  editaven el periòdic comunista Front;  "se suposa participà en els actes vandàlics" L'Ajuntament, doncs, no és tant categòric i "suposa" no afirma  a diferència dels textos de Falange, sempre signats per Emili Matalonga.

  Al següent document del sumari trobem a Francisco Tena Guimerà on diu que el coneix per ser de la Peña Ibérica de Terrassa abans del conflicte bèl·lic. D'ella podem dir que era una entitat política ultradretana fundada el 1925 a Barcelona per carlins que dissentien de la política d’oposició a la Dictadura de Primo de Rivera i d’entesa amb els regionalistes practicada pel carlisme, coincidint amb la desaparició de la Federación Cívico-Somatenista (impulsada pel col·lectiu La Traza). Durant la Segona República desenvolupà una intensa activitat conspirativa, participà en l’aixecament del 19 de juliol i el 1939 els supervivents s’integraren a Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Sorgí per transformació de la Peña Deportiva Ibérica (fundada el 1923 per seguidors del Real Club Deportivo Español, oposats al catalanisme del F.C. Barcelona) en entitat política, per iniciativa de l’enginyer Francesc Palau Rabassó, que n’esdevingué el president. Completaven la direcció: Enrique Ponz (vicepresident, capità retirat); Pedro Navarro (secretari); Domingo Batet (vicesecretari, fill del general Batet); Antonio Correa (comptador); José Catalá i Gaspar de la Peña (vocals). Tingué uns centenars d’afiliats entre Barcelona i Terrassa (on la presidí Pere Vacarises). Els seus membres crearen entitats com el Centro de Cultura Ciudadana (1933) i aconseguiren el control d’altres, com ara la Unión Social Hispánica, presidida el 1934 per Palau, que havia participat en la seva formació i era dirigent de Falange Española a Barcelona. Edità La Verdad Deportiva (1928) i el setmanari El Combate (1933). Amb la signatura Cruces de Sangre, edità el 1936 tres manifestos clandestins que cridaven a un alçament.

Acaba declarant Francisco  Tena que  en ella Salvador fou un "traïdor comunista". Tena no pot dir res més  perquè passa a la guerra  a l'Espanya nacional afirma.

Juan Tena Guimerà, germà de l'anterior,  diu que li unia amistat amb Salvador que  era comunista declarat i a la guerra anava amb escolta i pistola i creu "fou autor o inductor" de l’ assassinat de Pablo Viñas.

 Francisco Abad Nualart un 1-4-1940 afirma  que eren amics des del 1924 i s’apunta a la Peña Ibèrica, que portava escolta,  que per referències dels germans Tena sap que fou inductor de la mort de Pablo Viñas i  José Germà "fabricant anís Taup". Aquests dos el va sentir que ho deien obrers en una conversa a la fàbrica de guixos ; quan  a la guerra  "Salvador em va perseguir i em vaig haver d'amagar". Aquí, doncs, trobem acusacions molt greus i, a més, comprovades en el cas de l'alcalde sabadellenc Josep Germà totalment infundades i que "va sentir en una conversa".

 Al següent document del sumari presenten el text  de Bertrán de Quintana que diu un tal Forns (foto) pertanyia a les patrulles i s'afegeix una declaració d'un dels caps dels "Chiquillos de Pedro" Antonio  Marin Fornielles que el recorda  a la patrulla del POUM. Assenyalem que les moltes vegades que va arribar signar textos Marín Fornieles (veieu biografia) les característiques grafològiques dels traços de la signatura poden variar ostensiblement.

Jose Castella Jover, ja un  3-11-1941,  és el següent a testimoniar per a afirmar  que Forns era un home de dretes de la Peña Ibérica, però a la guerra  "cambió algo y formó parte de los chiquillos de Pedro" i estava al Tribunal de Salud Pública on tenia una enorme influència. El va veure armat  "en infinitat d'ocasions"  acompanyant al màxim assassí P. Alcocer i els demés "chiquillos". El veu capaç d’ intervenir en delictes de la violència revolucionària republicana.

Domingo Elias Pique també testimonia per dir  que Salvador es presentà al seu domicili i li incauta,  amenaçant amb pistola,  3 autocars i 2 camions amb valor de 150.000ptes. Per últim, ignora si va fer altres actes.

Emili Armengol Theron 8-10-1941 diu que el coneix de molt abans com a delegat de l’Espanyol, que estava al Comitè de Salut Pública i feia judicis i,  entre ells,  a la seva persona, però  se salvà.  Tot i així,  afirma que  era "un chiquillo de Pedro" i té la "convicció moral" que va estar implicat a les morts. Tot i que no és testimoni directe de cap.

a https://news.bahai.org/story/335/slideshow/3/   9-5-2024

Nicolás Flotats Pastor 10-10-1941 informa  que,  a inicis de la guerra,  el  convocaren al local del POUM que estava al Cercle Egarenc a una mena de tribunal i allà conegué a  Forns,  qui era qui tenia "la veu cantant",  i li digué que quedava incautada la impremta. Aleshores, Nicolás  passava a ser un simple empleat fins al maig del 1937 que foren perseguits els del POUM i li tornaren la impremta.  Li consta que era el cap de les patrulles del POUM on van cometre infinitat d'excessos,  entre ells implicacions en morts,  i pot afirmar d'haver-lo  vist patrullant armat amb cotxe ,  quedar-se la casa de la Sra. Vídua Alegre i habitar-la. Tot  i així,  ignora la participació de Forns en delictes de sang o incendis d’esglésies.

Dolors Gambús Armengol és la següent a testificar un  13-10-1941 per afirmar  que Forns era el delegat de la Federació de Futbol a Sabadell i és la vídua del president de la Federació de futbol de Sabadell P. Viñas i un dia de setembre del 1936 a les 21h es presentaren al domicili alguns  revolucionaris que el detingueren  i al dia següent aparegué el cadàver a la carretera Terrassa a  Matadepera  al bosc de Can Salas.

 El següent que torna a intervenir és  Francisco Tena  per comentar que Forns aprofitava els viatges de futbol per tota Espanya per posar-se en contacte amb les cèdules comunistes. També  el seu germà  Joan Tena afirma  el mateix perquè Forns era el secretari del Futbol Club Sabadell i ell l’acompanyava perquè era l'entrenador. Busquem les dades de Joan Tena i Francesc Tena  a internet:

Joan Tena i Guimerà (Cabanes, 9 de març de 1900 - Barcelona, 25 de gener de 1995), també conegut com a Tena I, fou un futbolista valencià, format a Catalunya, dels anys 1920 i 1930.   

Trajectòria

Nascut a Cabanes (Plana Alta) l'any 1899, es traslladà a Sabadell per motius familiars a l'edat de sis anys. Jugava a la posició de migcampista esquerrà. El seu primer club fou el Pàtria, i l'any 1917 ingressà al CE Sabadell, on el 1919 ja jugava al primer equip. Romangué al Sabadell fins al 1928, exceptuant el temps de servei militar a Àfrica. Al club vallesà coincidí amb els seus germans Francesc Tena II i Josep Tena III. El març d'aquest 1928 fou fitxat pel RCD Espanyol, juntament amb el seu germà, on formà una destacada línia de mig camp amb Ramon Trabal i Pere Solé. A l'Espanyol guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d'Espanya de l'any 1929, tot i que en aquesta darrera competició no va poder disputar la final per una sanció, en ser expulsat a la semifinal per una mútua agressió amb Samitier.

El 1930 retornà al Centre d'Esports Sabadell. L'any 1931 fitxà pel Racing de Madrid, club amb el qual realitzà una gira de sis mesos per Amèrica. Retornat a Catalunya, es convertí en jugador-entrenador primer i entrenador després del CE Sabadell entre desembre de 1931 i 1936. Fou una etapa brillant, ja que aconseguí guanyar el Campionat de Catalunya i fou finalista del d'Espanya 1934-35, essent derrotat pel Sevilla FC.

Fou internacional amb Catalunya des de 1921, en el partit Catalunya 4-Provença 0, fins a 1931. El juny de 1932 fou objecte d'un partit d'homenatge que enfrontà el CE Sabadell i la selecció catalana i que finalitzà amb el resultat d'empat a 2 gols."]

a https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Tena_i_Guimer%C3%A0 4-10-2023

"Francesc Tena i Guimerà (Cabanes, 29 de setembre de 1901 - Barcelona, 6 d'agost de 1954[2]), també conegut com a Tena II, fou un futbolista valencià, format a Catalunya, dels anys 1920 i 1930.

Trajectòria

Nascut a Cabanes (Plana Alta), es traslladà de ben jove a Sabadell per motius familiars. El 1920 ingressà al primer equip del CE Sabadell, on compartí vestidor amb els seus germans Joan Tena I i Josep Tena III. El març de 1928 fitxà pel RCD Espanyol juntament amb el seu germà Tena I. Jugava de davanter, i al club blanc i blau coincidí en aquesta demarcació amb Crisant Bosch, Martí Ventolrà o Juan Padrón. Guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa d'Espanya de l'any 1929. Cal destacar, que en aquesta darrera competició fou l'autor del primer gol de la final de València enfront del Reial Madrid. L'any 1931 retornà breument al Sabadell.

Fou internacional amb Catalunya des de 1924 fins a 1931. Ja havia estat suplent de la selecció l'any 1923, així com seleccionat per alguns partits benèfics.

Va morir l'agost de 1954 a Barcelona quan només tenia 52 anys.                                                          A https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Tena_i_Guimer%C3%A0" 4-10-2023.

Continuant amb Joan Tena, cal dir que també indica  que ell personalment comprovava que Forns es posava en contacte amb els grups comunistes de tota Espanya i, fins i tot, li va manifestar  que pensaven amb ell per anar a Rússia per a estudiar com fer una dominació comunista. A més,   a la guerra  el va veure armat amb cotxe, acompanyat d’una escolta de revolucionaris que custodiaven la seva persona. En aquell època  l’havia amenaçat i havia dit a Bofarull “aquest encara està viu”. Sobre  l’assassinat de Viñas sap que el cotxe el portava un tal Cayetano, condemnat a pena de mort . 

La següent declaració defensa a Salvador, es tracta de Florencio Dinares Amat  quan  declara un 13-10-1941 que Forns  era de bona conducta,  ben valorat abans de la  guerra. De fet,  no sap res més, però a l’agost del 1937 fou detingut, però , davant les circumstàncies, la seva dona va anar a parlar amb Forns i el posaren en llibertat.

 Neus Alegre Sagrera també es presenta a defensar a Forns  per afirmar  que es filla de Mercè Sagrera, propietària de la casa de Viuda Alegre, de la qual fou incautat el mobiliari. Aleshores,  Forns visqué allà permetent-li agafar dos maletes amb objectes. A més, un cop acabada la guerra  li tornà molt més, però alguns objectes quedaren al museu d’art i tornaren després, altres no tornaren mai  per valor de 12.000ptes.

 Francesc Gambus Armengol, cunyat de Pablo Viñas president del Futbol Club Sabadell, (no està a google i no existeix el nom d'aquest club a la història), diu que no hi havia enemistat amb Forns. Als inicis de la guerra  Viñas fou molestat i patí registres per ser d’idees dretanes. Malgrat tot,  li deia que confiava en Forns per a què no li passés res greu perquè Forns se li havia ofert d’ajuda,  era un dels més importants dirigents republicans de Terrassa i li havia confessat a Viñas que "feia el que li donava la gana". El 14-9-1936 procedent de Llinars del Vallès amb Viñas van veure com al voltant del domicili hi havien revolucionaris que vigilaven casa seva durant tot el dia. A la nit el va acompanyar Forns des del Cafè Euterpe fins al seu domicili parant al local del POUM i després el porta a casa i aleshores entren els revolucionaris l’agafen i el maten. "Tinc la convicció moral que fou delatat per Forns", acaba declarant.

  El següent testimoni d'aquest llarg procés fou Jose Germà Andreu un  20-10-1941 per dir   que el seu pare fou detingut a la carretera de Castellar i coneix a Forns i ignora si tingué res a veure.

 Ricard Mira és el següent a testificar  per constatar que Forns   estava a la secretaria del Futbol Club de Sabadell quan  Forns  tres  mesos abans de la guerra  es donà de baixa perquè deia que volia dedicar-se a la política. També  assenyala  que el 14-9-1936 va veure’ls junts (a Viñas i Forn)  tot sospitant  que estiguera  vinculat amb l’assassinat perquè el deixa a casa quan deu minuts més tard "l’agafen uns patrullers  i apareix mort el dia següent".

Cayetano Espinosa Gallardosurt també com a testimoni un 21-10-1941; 48 anys, de Crevillent,  a la Model, xofer de Barcelona, abans a Sabadell, commutada per cadena perpetua una pena de mort, acusat de 4 assassinats, diu que no sap res i tampoc mai ha vist en  actuacions delictives a  Forns.

Feliu Batllo Boada 22-11-1941 conta  que coneix a Pascual Martínez "el remolinos" veí i guixer  com ell i no recorda cap conversa on parlés de Forns. És a dir, qüestiona tota la declaració de F. Abad.

Joan Brossa Osul declara sorprenentment que Forns era "derechista" i sempre el va afavorir .

Declaració indagatòria 1,65m., cabell castany, ulls negres, barba poblada. Vesteix una granota blava. Salvador  diu que primer era del  BOC però es convertiren en POUM però mai per Espanya es posa en contacte amb ningú pels viatges esportius, però ni cap de patrulles, ni al Comitè pertanyia , no era dels "chiquillos" ni cap delicte de sang.

:

 Pascual Martínez Romero diu que mai va parlar d’assassinats i mai va sentir parlar de Forns. Així doncs, res a veure  quan  recordem que M. Abad deia que parlaven de les morts de Viñas i Germà per  culpa de Forns.

Damián Duran Coromina diu que Forns  fou sempre de bona conducta i d’ideari de dretes. Miquel Colon Duch diu el mateix i el va ajudar quan estava a les txeques. Antoni Tamborini Tous diu que Bofarull va rebre una carta via Sospedra on Forns demanava ajuda econòmica i va ser delatat a la policia, "Forns fou  home de pèssimes referencies". Antoni Tamborini va ser el president d'idees franquistes del CE Sabadell. Per últim Francisco Muntaner Grau informa que va veure al Comitè de Salut Pública a Forns quan fou detingut i tornava amb molts diners dels pobles ocupats al front d’Aragó.

El Consell de Guerra fou un  12-9-1942, on el president va ser  el  Coronel Enrique Aguado Cabeza, l'advocat  defensor l'alferes  Jose Maria Aymar Costa. Al judici el testimoni Jaume  Deix diu que coneix a Forns per poder dir que  mai ha estat en assassinats, mentre en  Joel  Batalla Ampol diu que Forns "mai va ser de patrulles i el coneix des de  fa 20 anys, és un patriota i un antimilitarista" i “para salvar el pellejo tenia que dissimular", però mai va anar amb P. Alcocer; davant això hi ha una reacció "airada" (sic)  del fiscal demanant  "que se instruyan actuaciones  contra el testimonio por decir  patriota de Forns", el testimoni declara que està adherit a Falange. El fiscal que encara que no es comprovi la implicació en assassinats era del Comitè.  El defensor nega els càrrecs i demana 20 anys per a Forns i 6 mesos pels altres dos. A la fi  pena de mort i 12 anys pels altres dos.

El judici va provocar un allau de demamda de clemència per part del  general Alfredo Kindelan (foto) , l' alcalde de Sabadell J. M.  Marcet (foto),  Francisco Figuerola Ferrer ,  el prevere Joan Josep Pla Adell,  l’ abadessa de les Clarisses d’ Alagon tot dient que deu ser una venjança perquè Salvador sempre les va ajudar, Salvador Galvany Ventura jugador de l’ Osasuna.

Salvador Galvany i Ventura (La Garriga, 12 de juny de 1916 - 9 de juny de 1974) fou un futbolista català de les dècades de 1930 i 1940.

Trajectòria

Abans de la Guerra Civil destacà defensant els colors de l'EC Granollers, CE Sabadell i CE Júpiter. Acabada la guerra fitxà el FC Barcelona, on en la seva primera temporada arribar a jugar cinc partits de copa, marcant un gol, amb el primer equip (1939-40). Després de ser cedit a diversos clubs, com ara CA Osasuna, CE Europa o CE Constància, i disputar més amistosos amb el Barça, marxà al Granada CF, on jugà 16 partits a primera divisió i marcà 5 gols. Posteriorment jugà a clubs com el Reial Oviedo, Reial Saragossa o al CF Badalona a Segona Divisió.

El seu germà Pere Galvany II fou jugador del RCD Espanyol reserva, Gimnàstic de Tarragona o Reial Saragossa.

A https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Galvany_i_Ventura  23-9-2024

També signa tot l’equip de futbol del C.E. Sabadell, els veïns del carrer Pare Font, la dona Carme Gibert Riera  i la filla:  Anna Forns Gibert.

ANC diu que vivia al c/Pare Font 98, 35 anys, 3 fills, entra a Model 21-8-39, hi ha molts textos a l’informe en tres anys demanant que s’ acceleri el processament, Consell de Guerra 21-8-42, era torner mecànic, 8-1-43 executat, 5-9-79.

Anna Forns Gibert, (Terrassa,17 de setembre de 1929 -) és considerada la  primera terapeuta ocupacional catalana i una de les  primeres que hi va haver a l'estat espanyol. Organitzà els primers departaments de teràpia ocupacional a Catalunya i participà activament en el reconeixement de la professió a Espanya.

Durant els anys cinquanta del segle XX la malaltia de la poliomielitis feia estralls especialment entre la població infantil espanyola ja que deixava greus seqüeles físiques, temporals o permanents als afectats. L'any 1956, en plena epidèmia de la polio, l'ATS Ana Forns  va establir contacte amb professionals de l'Organització Mundial de la Salut que havien vingut  a Barcelona per tal de formar i seleccionar personal per organitzar serveis de rehabilitació.  A través d'ells va aconseguir una beca per estudiar teràpia ocupacional a estranger ja que  llavors no existien estudis reglats a Espanya. El 1961 va obtenir el títol a la Liverpool School of Occupational Therapy del Regne Unit. En tornar va organitzar el departament de Teràpia ocupacional del centre de rehabilitació de Terrassa, el qual, inaugurat el 1958, va ser el primer a l'estat espanyol. https://ca.wikipedia.org/wiki/Ana_Forns_Gibert 23-9-2024

A la llei de responsabilidades politicas diuen que: "era de organizaciones nacionales antiguamente como la Peña Ibérica pero antes de 1936 se paso al campo rojo, ingressa al BOC , era dirigent del CF Sabadell y en sus Viajes de futbol por España se ponia en contacto con celulas comunistas de todos lados y fue propuesto para un viaje a Rusia . Fue el jefe del POUM a la GC . En el sumario que fue llamado de los Cementerios Clandestinos que se instruyó durante la GC al bando republicano por el juez Beltran de Quintana aparece la orden de detención porque estuvo en patrullas que efectuavan matanzas, era miembro del grupo de Pedro Alcacer, se le vio muchas veces con pistola en mano. También fue concejal del 4-2-37 al 4-7-37, intervino en la incautación del domicilio de la viuda Alegre i allí instaló el POUM." Al maig del 1937 va al front i passa a tinent, intervingué en l’assassinat del president de la Federació de futbol de Sabadell senyor Viñas perquè l’ acompanya a casa i després el detingueren, va incautar el garatge, autocars, i camions que a Terrassa tenia el senyor Elias, també de la impremta de Terrassa on editaven el POUM, ell nega tots els càrrecs. 37 anys. Casat. Torner. No sap llegir ni escriure. Naixement: Calaf. Veïnatge: Terrassa.El 20-9-1942 carta des de la cel·la 477 de la Model a Alfons Sala Argemí, Comte d' Egara,  demanant ajuda i que desmentís les calúmnies. Forns havia ocupat càrrecs en el mon del futbol, judici 14-9-42 amb Miquel Sabé ill, executat el 8-3-43.

Jutjat el 12/9/1942, procediment SO 13643 (TMTT: 28226). Filiació: POUM. Acusació: ADH [Comitè local POUM. Propagandista. Regidor]. Execució: 8/1/1943. 

En el núm. 98 vivien Josep Forns i LLovet, de Calaf, peó de la SAPHIL, la seva muller Constança Royo, la seva cunyada Maria Royo, una filla, Francesca, dependenta de Tintoreria Doré, un fill, Salvador Forns Matamala, mecànic de la Hispano Suïssa, afiliat al POUM que seria executat al Camp de la Bota el 8 de gener de 1943, la seva muller Carme Gibert de Rellinars i les netes Antònia i Mercè.https://barriseglexx.org/WEB_BARRI_SEGLE_XX_-_ABANSYS_2/Bocamoll_files/boca_92.pdf 23-9-2024.