ENTITATS COL.LABORADORES 

ELS AFUSELLATS DE CASTELLAR DEL VALLES AL CAMP DE LA BOTA

Mentre a Castellar del Vallès se celebraven desfilades falangistes (foto capcelera a https://www.sapiens.cat/el-valles-segona-republica-guerra-civil-i-postguerra-1931-1945_164100_151.html 22-09-23) un 19 de juny  de 1942 moria afusellat al Camp de la Bota a les 5 de la matinada  l'últim castellarenc dels republicans que després de la Guerra Civil foren condemnats amb judici sumaríssim a la màxima pena a un tribunal de justícia militar a la barcelonina Rambla de Santa Mònica com informava la Vanguàrdia l’ abril del mateix any. Es deia Ambrosio Romero Juárez (nat a El Pinós 1898) amb 18 anys de residència a Castellar del Vallès on havia vingut emigrant amb la seva dona Josefa dins d'un moviment important de trànsit laboral   de gent alacantina i murciana,  durant els anys vint del segle passat,  cap a contrades vallesanes. A Castellar visqueren la família Romero  a una de les precàries casetes de Fontscalents fetes  pels treballadors de la potent fàbrica de papers veïna  i tingueren 2 fills al 1925 i al 1929 ja castellarencs.  Uns anys després  havien prosperat;  ara  vivia la família , diu el  Padró de 1930,  a dins del nucli urbà en una casa al carrer Puig de la Creu. L’ Ambrosio fou enviat a la  presó de Sabadell  un 27 de febrer del 1939 acusat de formar part de les patrulles republicanes que els primers dies de la Guerra Civil causaren, segons els documents judicials,  fins a 9 morts represaliats pel seu possible tarannà pronacional. L´Ambrosio al judici va declarar que era del sindicat anarquista de la CNT, que va fer guàrdies al poble, però no  es responsabilitzava de crims que atribuia a patrullers forans i a exiliats , tot assenyalant  que més d'una declaració inicial fou amb coaccions. El cas més explicit, en aquest sentit,  és el del sabadellenc Antoni Serra Fillat, també afusellat,  que al sumari assenyala que “las declaraciones las hice por las palizas que me daban los señores policías”.  Al 1940 en un primer judici  l` Ambrosio fou condemnat a 20 anys, però a  la FET i JONS local de Castellar del Vallès no li va semblar prou contundent   i presentà més proves, més testimonis, un nou judici  i dos anys després acabà afusellat.És l únic cas analitzat dels centenars estudiants on la Falange local no està d' acord amb la pena imposada al Consell de Guerra  i  demana nou judici. De fet , va ser el cas més longeu del poble perquè a la Model va coincidir  ben  poc amb altres castellarencs  afusellats en dies  com Josep Salvador Castell i Valentí Buixadé Gallart  que foren immolats  , juntament amb 14 persones més el 28 de febrer del 1939 i havien estat jutjats 5 dies abans; la Guerra Civil no havia finalitzat, continuava el conflicte al centre però Catalunya ja era territori dels anomenats  nacionals.

Josep Salvador  era un tortosí llenyataire de 38 anys  amb 10 anys visquent a Castellar amb  dona i  filla, a la fi exiliades a França,  i molt implicat des dels inicis de la Guerra per la causa republicana.De fet, organitzà el grup de voluntaris locals  per anar al front d'Aragó amb una columna de milicians castellarencs, dins de les anomenades columnes Durruti  (com veiem a la foto on tres d ‘ells foren afusellats al Cap de la Bota). Quan entren les tropes nacionals al poble en un context de venjança, sospites,  misèria, incertesa, por i silenci , de seguida comencen les delacions i empresonaments de gent  teòricament significada del bàndol republicà  i els fan un judici sumaríssim ultraràpid a un munt de castellarencs : amb un advocat defensor, alferes   molt joves de l'exèrcit nacional  sempre a les ordres de fiscal amb més graus i un president de tribunal sovint  amb grau  de general.  A Salvador el jutgen amb 5 castellarencs més que tingueren la” fortuna” de quedar-se amb penes de 20 anys:  Sixte Canadell, Josep Novella, Pere Berenguer, Joan Ubals i i Jaume Pineda.  “Fortuna”diem perquè després amb les amnisties tots estigueren a presó 3 o 4 anys, fins i tot hi hagué un commutat de pena de mort:el castellarenc Pere Solà Bogunyà de 51 anys el 1939. Cal assenyalar que aquells 70.000 judicis comptabilitzats per l'Arxiu Nacional de Catalunya es caracteritzaven per una manca absoluta de drets processals envers el jutjat, per les tortures, per les delacions falses i per l'arbitrarietat extrema; gent amb els mateixos càrrecs anaven de 6 anys a pena de mort depenent de jutge i dia. Per una altra banda, els famosos”enterados” de la Casa Cuartel del Cap d'Estat més d'un cop de cada tres penes de mort es commutava una suposadament a l’ atzar.

 Valentí Buxade tenia 37 anys i era de Sant Feliu de Bages però feia molts anys que ell i els seus germans vivien a Castellar,  Valentí al carrer de les Verges casat amb una  castellarenca de Cal Fidelet amb una filla petita, contramestre i sense possibilitats de denunciar-lo per fer guàrdies o per pertanyer a patrulles el seu element punitiu és que escrigué a la Farga (L'Actual dels anys trenta) articles prorepublicans i, a més, fou del Comitè. En Valentí  declarà al judici que tingué l'oportunitat de fugir a França però que havia salvat vides i havia estat un contrapès moderat davant més d’ un radicalisme. Ningú li va agrair.

 Altres dos castellarencs també  van morir junts al 1939 , un 9 de maig, al Camp de la Bota: Josep Chuecos Jiménez i Ramon  Vallmitjana Jordà, el primer era de Llorca, casat amb una castellarenca sense fills, tenia 34 anys, manobre i vivien al carrer La Mina, acusat de separatista , pertànyer a ERC i fer guàrdies, poc més. Al judici declara que mai va detenir ningú. El segon era de Sant Martí de Centelles i vivia al carrer Sant Pau, treballant a fàbrica tèxtil havia vingut amb la dona i dues filles al poble, també fou acusat de patruller i amenaces… cap delicte de sang.

Amb tots ells l’ Ambrosio a la Model va poder dialogar poc excepte amb el sisè: Isidoro Antolinos Andújar nat a Santomera el 1892(ben a prop d'on era l’ Ambrosio) vingué al 1922 amb la dona (que a més era d´ El Pinós, paisana doncs en un poble minúscul   de l’ Ambrosio) i  aquí treballà de manobre i fou un dels afiliats llibertaris de la CNT, tingué tres fills i a l’ època republicana una nena amb el nom de Natura (tot molt significatiu), durant  la guerra és voluntari a les patrulles i és acusat també de detencions. També al judici parla de coaccions i que li feien signar confessions falses amb la petjada digital forçada. Morí un  24 de juliol de 1940.

Als llibres realitzats sobre el tema (on només especifiquen nom i data de la mort) existeix un setè teòric castellarenc: Florenci Saladich perquè s'aplica el criteri de l'empadronament del 1939, però en Saladich fou un dels caps del comitè republicà de Monistrol de Calders i més aviat s'amaga a Castellar (on tenia família i és un cognom força estès) acabada la Guerra i no era gens  conegut  a la Vila. La dona i les dues filles sí que viuran el franquisme castellarenc.

 El germà de l’ Ambrosio, en Pedro, també castellarenc d’ El Pinós, també a les patrulles , mor d’ insuficiència pulmonar a la  Model un 17 d'agost del 1942, no arribà a dos mesos més  de vida  que el seu germà, complia una condemna de 20 anys.Cal incidir que ningú ha pogut fer el registre de tots els qui moriren a les presons per contagis, infeccions,insalubritat,  en cel·les de 10 metres quadrats amb 8 presos, quasi sense menjar. En Pedro també fou enterrat al Fossar de la Pedrera, però d’ ell  no estan enregistrades les seves dades  a les columnes homenatge amb el nom dels afusellats inaugurada el 1985. Per una altra banda, a la documentació consultada són moltes les vídues que, per fi,  al 1979 poden demanar el certificat de defunció per regularitzar papers, quaranta anys més tard.

Amb aquest text també cal  fer esment de totes aquestes vídues que sense recursos, assenyalades, amb molts fills petits continuaren al poble i intentaren superar  la tragèdia; unes mares coratge anorreades de la història. Al Fossar de la Pedrera hi ha algunes urnes de vídues col.locades cinquanta anys després; a la fi descansen al costat del marit anxovat a  la fossa comuna més gran de Catalunya .

BENJAMÍ BENEDICTO BADIAS, historiador. A https://www.lactual.cat/opinio/afusellats-castellar-valles-camp-bota_49408_102.html 20-7-2023

BIBLIOGRAFIA:

• GHISLAIN AUDION. Refugiats 1939-1945  Edicions i propostes culturals Andana SL. Vilafranca del Pnedès, 2016.

• JOAN BLANQUER. "Una trista però necessària memòria" a Plaça Vella. Castellar del Vallès. Desembre del 1997.

• JULIO CLAVIJO. La població refugiada a Olot durant la Guerra Civil. Edicions El Bassegoda. Girona, 1998.

• ERNETS GALLART. "Demografia de la guerra civil (1936-1939) a Castellar del Vallès: les baixes al front" a. Recerca. nº 6 Castellar del Vallès.  Desembre 2007. pp. 85-105.

• LLUIS MONTAGUT. Crònica d' un periode extraordinari (1931-1939) viscut a Castellar del Vallès (1977). macanoscrit inèdit a l' AHC.

• E. VILADOMS . La Casa del Pla.  Jaume Huchs i Camprubí, editor. Manresa, 2024

L' Ajuntament als incis de la Guerra continuarà  funcionant únicament per a gestions més administratives perquè el  Comitè Local de Milícies Antifeixistes  assumirà la gran majoria de responsabilitats. Estigué  format per  Lluís Montagut Homet (PSUC), Josep Malla Rocavert (CNT), Vicenç Roca Artigas (CNT, director de la empresa Tolrà), Francisco Fabra, Francisco Peña, Antón Rovira y Enric Comellas Tàpies (ERC, però que al ser el president del Sindicat Agrícola local, tornaria a ser regidor a  octubre en representació de UR). Tingueren  unes milícies amb  un total de 50 voluntaris , i  s´ incautaren , entre d' altres immobles, de l' Ateneu Castellarenc “amb el propòsit que serveixi per les organitzacions antifeixistes" i  salvaren de possibles represàlies  al sacerdot Joan Bosch, al doctor Amadeu Casanovas Pobla i a les monges de les  Germanes  Vetlladores de Sant Josép (però sense hàbits),  les quals al convent del carrer Nou s' hi dedicaven des de 1922 a la cura de malalts . L'  Ajuntament acordà la incautació  d' un total de 31 finques urbanes i 23 finques rústiques, dedicant-les a escoles, seus  de les organitzacions antifiexistes, activitats culturals i  d' oci, Per a  profunditzar notablement a l' època  de la guerra civil, és d' enorme interès el periòdic local La Farga, d' ideologia antifeixista . Aquest seminari neix al 1933 i s' hi  publicaría fins el  el 29-4-1938 (Arxiu d`Història de Castellar). 

Cal dir que durant la guerra civil el degoteig de morts per possibles afinitats amb el bàndol feixista és una constant els primers mesos tot començant ben de seguida un 28 de juliol del 1936 amb el mossèn Josep Torras , continuant amb l' empresari i un dels grans promotors de l' aviació local, Joan Bonamusa, un 3 d' agost del 1936 i sis dies després el següent eclesiàstic, Martí Roca, rector de Sant Feliu del Racó, però  deu dies més tard el vicari de Sant Feliu de Codines, Joan Germà i, encara, cinc dies més tard el farmacèutic de Castellar Joan Puig. Fatídic agost del 1936 per la història local. Després d' un setembre sense morts, vingueren notícies de dol a l' octubre quan el capellà de Can Oliver és mort un dia 6  i l ' ugetista qüestionat per les patrulles, Ricard Sampere tres dies més tard. L últim fou, detingut a Barcelona, en Ricard Benasco ja al desembre . Tots ells foren víctimes de les patrulles de control locals, comarcals i barcelonines a la recerca del món eclesiàstic (4 de 8)  i del món empresarial (3 de 8). 

Les eleccions legislatives estatals del 16 de febrer de 1936 havien donat com a resultat el triomf del  Front d`Esquerres, 65,4 % dels votos, amb un cens de 2.645 h.(A les municipals del  14 de gener de 1934, el Círcol Republicà Autonomista, guanyà i Antoni Tort Rocavert  fou l' alcalde, i consellers:  Valentí Buixadé Gallart, Isidre Bruguera Gutés, Enric Comellas Tàpies, Àngel Roca Ribas, Joan Genescà Rovira, Daniel Rocavert Argelagués y Delfí Carol Banqué  i  la Lliga Catalana : Joan Batlle Estruch, Francesc Mateu Romeu, Jaume Pascuet Soler y Ramir Daví Fumadó, .  

Lluis Montagut al seu llibre mai publicat realitza un llistat amb un ítem no contemplat en aquesta web: "suicidats a l' entrada dels nacionals", desconeixent dades d' altres poblacions on als llibres realizats mai hem trobat cap cas, en Montagut esmenta de Castellar 5 persones:

• JOAQUIM FORNELL BORRELL  i assenyala  que era el Jutge de pau, afiliat a ERC i que es penjà al celler de casa seva."JOAQUIM FORNELL i BORRELL Neix a Castellar el 24 de maig de 1890, fill de Josep Fornell i Vilardaga i Joana Borrell i Turell. Cursa estudis primaris al poblé. Aprén l'ofici de metallista a Barcelona, on resideix a la casa de la seva germana, al barrí de Grácia. Posteriorment, i degut a la malaltia del seu pare, torna definitivament a Castellar, on es posa al front del petit negoci familiar que feia aquell de compra i venda de ferros (drapaire). No fa el servei militar car fou excedent, segons l'época «número alt». El 27 de maig de 1918 es casa amb Maria Boadella i Solá, amb qui té dos filis, Josep i Teresa. De la seva estada a Grácia i del contacte que hi mantén amb els diversos esbarts li prové l'afició al teatre. En tornar al poblé, entra a l'Esbart Teatral, on desenvolupa durant forga anys la tasca d'apuntador. Jutge de 25/6/1931 a 78 JUTJAT D E PAU D E CASTELLAR DE L VALLÉS 1934, del 5 de juny de 1934 al 1935 i del 21 de febrer de 1936 al 2 de febrer de 1939. Aimant de la lectura, fácil conversador i excellent orador, en l'época que celebrava casaments civils hi havia gent que tan sois hi assistia per poder-lo escoltar. Mor a Castellar el 25 de maig de 1939".  afile:///C:/Users/34662/Downloads/333638-Text%20de%20l'article-479317-1-10-20180215.pdf  22-12-2023 on no assenyalen les causes de la mort. Hi ha foto

• JOAN CLUSELLAS MAÑOSA  i diu que era agutzil municipal, també afiliat a ERC ofegat al Gorg  d' en Fito.

• MARIA CLUSELLAS CASAS  i diu que era  la filla de Joan Clusellas i s' hi llança tot just un any després.

• L' AVI CRIACH es tira al Gorg d' en Barba.

• L' AVI NAVARRO  es tira al pas d' un tren a Viladecavalls.

AGRAÏMENTS:

Són moltes les persones que del meu poble m' han ajudat d' una manera enormement generosa com ara l' ex-alcalde de la Vila Albert Antonell Ribatallada amb una prodigiosa memòria i una estimació constant a totes aquestes contrades i la seva gent. Les aportacions de les historiadores  i els historiadors locals com Sílvia Saiz, Gemma Perich, Llorenç Genescà i Ernest Gallart són una part important de les dades aquí expressades i, a més, tenim  els castellarencs que han posat el seu granet de sorra immens: Pere Coma, Montse Pont, Maria Dolors Arumí, Jacint Torrents, Jaume Homet, Montse Parcerises, Rosa Gili, Enric Vicioso, Cèsar Hoyo Pérez, Manuel Hoyo Pérez,  Joan Pere López Sánchez, Vicenç Roure, Josep Antolino, Enric Vallmitjana, Conxita Umbert, Carme Tort, Montserrat Ferrer, Pere Genescà, Lola Solà,  Salvador Juanpere, Mercè Juanpere,  Montserrat Genescà, Manel Cubero, Carme Carbó, Maria Pont (menció especial per la gran quantitat de fotos passades, mil gràcies)  , Maria Isabel Rodríguez, Josep Antoni Yagües, Mariano Romero, Josep Comasòlives, Jaume Boadella,  Joana Novella, Maite Juvé Jané, Marcel.lí Calsina,  Antònia Fité, Rosa Fité, Joachim Obermaier,  Tomàs Mañosa, Enriqueta Hernández Farell, Ramon Falcó Borrell,  Francesc Xavier Falcó Borrell, Josep Masaguer Castellet, Francesca Vidal Boadella, Miquel Fornós,  Montse Casajoana Matencio, Núria Vilaclara Vilatarsana, Josep Carbonés Lloret. Jaume Clapés, Jordi Tordera Busquets, Gemma Vilatarsana, Ricard Sampere Masabeu, Carme Sampere Masabeu, Francesca Crusellas Lloret, Montse Arderius, Lluís Serrà Gili, Mercè Perich Llansà, Antoni Perich Cunill, Estrlla Esturgó, Rafael Exribano, Encarna Aries.

APORTACIÓ SOBRE L' EXILI

Tot i que no és l' objectiu de la web el tractament de l' exili afegim una aportació de la castellarenca Encarna Aries sobre el seu pare, Josep Aries González,  que amb altres exiliats a Argelairs van compondre una cançó sobre les condicions de vida al desterrament francès i les il.lusions de fugir a algun lloc amb millor qualitat de vida. La lletra diu així:"C:\Users\34662\Desktop\AUD-20251113-WA0018.mp3"

Huyendo  de las balas 

a pie por carretera

cruzamos la frontera 

Y después de tanto andar...

Creíste que la Francia

Era u n gran paraíso

Y ahora resulta que todo es al revés

Pobre refugiado

Todo rodeado de alambres,

De negritos y gendarmes,

Te pudres en Argelers

Limpia las letrinas

Que esa es tu misión

Hasta que te mueras

rabiando en un rincón.

Yo quiero que me lleven

a México o a Cuba

a China o a la India,

a Rusia o a Japón 

Menos quedarme en Francia

Que de los Españoles tan sólo se merecen

una gran maldición. 

FITXES DELS PRESONERS CASTELLARENCS A LA MODEL 

La històriadora castellareca Geemma Perich ens ha fet arribar una capsa trobada al fons d' un armari del Jutjat de Pau on es troben unes valuoses informacions sobre la repressió franquista   , anant per l' ordre de classificació trobem:

LLUÍS BONAL DEU: Nascut a Barcelona al 1912, c. Mina 4, casat, mecànic, fou condemnat com a republicà per "Auxilio a la rebelión" a 12 anys al SU 16209, indultat a l' u de desembre del 1942, feu 1307 dies a la Model. Era fill de Manuel i Asunción.

RAMON GIRÓ ALBERT

Tenim la fitxa de la Model que treballava a l' empresa Joan Pratginestós Carol de Sabadell i vivia al c. Mina 3. Datat un 01/06/1946. Nat a Moià un 1899, SU  29419, condemna de 10 anys de reclusió major. Estava casat amb la Rosa Mula Pineda de Lliçà de Vall (1898); de professió va declarar pagès.

JOAN FONT TORNER

Sense documentació del seu pas per la Model a l' ANC, a la fitxa consta que viu al c. Can Serrador s.n. i treballa a la casa de camp de Can Sallent. Era un 01/06/1946

SIXTE CANADELL RUSIÑOL

Nat a Castellar del Vallès el 1914, tingué una condemna de 6 anys, SU 985, vivia al c. Centre 37. Treballava per "compte propi". Cal Sixto, pagès, fou sempre d' ERC, quan tornà la democràcia al 1976 continuava el seu activisme dins del partit (AAR). Al Padró del 1940 el localitzem amb la professió de "recadero", casat amb Maria Sellès Rocabert  un 04/01/1937(Castellar, 1914), localitzat a La Farga 04/01/1937. Tenien  un fill de nom Jordi (1937). També a la casa viuen els sogres: Josep Sallès Picó (llenyataire castellarenc del 1870) i la Teresa Rocabert Mimosa (Orxeta, 1871). A més dels sogres a la casa viuen els pares de Sixte: Antoni Comellas Gistau (1879) i Francesca Rusiñol Aymerich (1885). El Jordi tenia els quatre avis a casa.

JOSEP GÓMEZ LIDON

Nat a Oriola un 1908, tingué el SU 9111 que li suposà  una condemna de 12 anys de reclusió major. Vivia al c. Sant Iscle 32 i treballava per l' empresa de Luis Clols. Es tracta de la Palleria a Can Borrell, encara existeix  (AAR).

PERE BERENGUER CASAS

Nat a Sant Feliu de Codines el 1897, fill d' Isidre i Teresa, carreter, vivia al c. Caldes 8, casat, dos fills, estigué a la presó provincial de Lleida tingué una condemna de 15 anys de reclusió major amb el SU 985 per Auxilio a la Rebelión . Aquí tenim el document de l' indult.

JOAQUIMA ALFONSO BÀDENAS 

L'única castellarenca empresonada, concretament  a la presó de Les Corts, nascuda a Castellar del Vallès (1911), vídua d'un afusellat al Camp de la Bota: Florenci Saladich (veieu biografia), filla d' Antoni i Antònia, condemnada per Auxili a la Rebelió per 15 anys i amb llibertat condicional el 15/06/1943, una filla: Antònia (Monistrol de Calders (1934). La vida als anys  quaranta de la vídua i la filla a Castellar del Vallès  de la postguerra fou molt dura (AAR).

JOAN BROSA DOMÈNECH

Nascut al 1907 a Castellar del Vallès, fill de Francesc i Joana, casat amb Emilia Riera Rifé (1909), dos fills; Francesc (1933) i Albert (1936),  vivia al c. Sant Llorenç 31, mecànic,  al SU 2115 se li condemna a 12 anys i un dia de reclusió temporal, estigué 1156 dies a la Model, aconsegueix la llibertat condicional l' 0!/12/1942. Cal Brossa, mecànic cèlebre i prestigiòs  al poble de Castellar durant molts anys treballant amb els Vilaclara (Renault). Aquell any 1940 a la casa encara vivia el sogre: Joan Riera Sellarès (Granera, 1876).

JOSÉ MARTÍNEZ MARTÍNEZ 

Nascut a Llano de Brujas (Múrcia) el 1918, fou condemnat per Auxilio a la Rebelión  a cadena perpètua amb el SU 9111, fill de Juan i Carmen, treballava al ram tèxtil i fabril,  hi era a la presó de Girona quant surt amb llibertat provisional un 07/02/1944, estigué 1740 dies empresonat.

ENRIQUE RAMOS GARCIA

Natural de Barcelona , nat el 1901, fill d' Enrique i Dolores, quatre fills, xofer, procedent de la presó de San Miguel de los Reyes, condemna de presó perpètua,  va venir a viure a Castellar del Vallès un cop aconsegueix la llibertat provisional el 31 de maig del 1945 perquè quedava desterrat d'Esplugues de Llobregat. Posen que vivia a la casa cuartel de la guàrdia civil.

DOMÈNEC ESTURGÓ XALABARDER 

Nascut a Caldes de Montbui el 1903, fill d' Andreu i Teresa, filador, vivia al c. Sant Josep 6 de Castellar del Vallès, no consta a la documentació de l' ANC. Condemnat a 15 anys per Auxilio a la Rebelión, aconsegueix la llibertat condcional un 18/07/1943. Cal Puça. Segons els descendents no tingué  fills. El record dels anys de presó encara els recorda la família ila llibertat va significar la trobada amb la mare com una mena de comiat abans del decés  poc temps més tard, ja tranquil.la, de la seva mare. El seu germà tingué més fortuna i s' esmunyí als Pirineus d'una filera de soldats republicans cap a l' exili i l' arribada a Castellar amb uns mesos amagat a casa.

JOAN BATLLE SABATÉ

Nat a Barcelona el 1912, fill de Josep i Engràcia, casat, vivia al c. Caldes 12, oficial d' art fabril i tèxtil, aconsegueix la llibertat provisional procedent de la presó de Sabadell un  20/02/1943. Havia estat condemnat (no consta a l' ANC) a 12 anys i un dia per Auxilio a la Rebelión  dels quals va complir 928 dies, dos anys i mig aproximadament.

PASCUAL BERTRAN SANCHO   

Nat a Martorell el 1892, fill de Jordi  i Maria, casat amb Teresa Sagalès Guàrdia (Barcelona, 1896), dos fills: Joaquim (1933) i Carme (1936), jornaler, vivia al c. Nou 61, procedent del Campamento de penados de Belchite condemnat per Auxilio a la Rebelión SU 9069 a 12 anys , aconsegueix la llibertat condicional el 12/06/1941.

JOAN MAÑOSA BOSCH    

Vivia al c. San Miguel 48 de Castellar del Vallès, nascut al 1890, treballava per l' empresa de Manuel Rivas Maló, tingué el SU 6615 que li suposà una condemna de 6 anys. 

JOAN HOMET CANADELL 

Tingué el SU 16536 on fou condemnat a 6 anys de presó, vivia al c. Nou 29, Treballava al tèxtil per Enric Casanovas a Sabadell. Era de Cal Met, família molt amiga del president Lluís Companys, van acollir un refigiat durant la guerra i se'l van afillar, es deia Lluis Alonso Pérez (Ourense, 1911, manobre) que fou el pare del que després serà el cap de la guàrdia urbana de Castellar del Vallès: Lluís Alonso Casajuana. Al Padró del 1940 ens indiquen que havia nascut a Castellar al 1895, treballava al sector fabril, casat amb Filomena Brossa Clapés (Castellar, 1899), a la casa vivien també el pare Jaume Homet Llonch (1863), la seva mare Dolors Canadell Casanova (Monistrol, 1864), la seva tia Madrona Homet Llonch (1870) el sogre Miquel Brossa Font (Castellterçol, 1863) i  la  germana de Joan de nom  Pilar (Castellar, 1905).

JOSEP ESQUERRA FILELLA 

Nat a Castellar del Vallès al 1905, fill d' Antoni i Josepa, condemnat per Auxilio a la Rebelión a 20 anys al SU  9058, llibertat provisional a 10/02/1943, estigué desterrat a Lleida, però amb la data esmentada pot tornar a Castellar del Vallès, casat, un fill, jornaler, c. Nou 55. Treballava a l' empresa Tolrà. Al Padró de Castellar del Vallès 1940 trobem dades diferents, neix un 1904 a Torres de Segre, porta a Castellar des del 1916, casat amb Camila Torres Mañosa (Castellar 1901), una filla: Montserrat (1931) i viu amb ells una fillastra de nom Rosita Ferrer Torres (1924) i el seu germanastre Joan Ferrer Rusiñol (1918).

JOSEP CASTELLS SALVADÓ

Nat a Tortosa el 1899, fill de Joan i Josepa, casat, dos fills, llenyataire, vivia al c. Major, Fonda Sant Esteve, condemnat a 12 anys per Auxilio a la Rebelión amb el SU 2999. Va sortir de la Model amb llibertat provisional un 06/12/1943. La Fonda Sant Esteve es trobava al c. Major fins als anys seixanta.

JOAN FERRER ROCABERT      

Nat a Castellar del Vallès el 1906, fill de Pere Ferrer Oliver (Sant Sebastià de Montmajor 1877) i Antònia Rocabert Rubí (Castellar 1873), casat amb Asunció Sanchis Jaques  (Vilanova 1913), un fill, fundidor (al Padró del 1940 indiquen xofer), condemnat per Auxilio a la Rebelión a 12 anys de reclusió temporal amb el SU 2115, va sortir en llibertat condicional el 12/01/1942, però ja atenuada des del 14/11/1941. Vivia al c. Hospital 18. Establí una fundició al c. Major. (AAR)

JAUME CLAPÉS DOSRIUS

Nat a Castellar del Vallès al 1903, fill de Gaietà i Antònia, jornaler, casat amb Teresa Olivellas Serra (Castellar, 1910), un fill de nom Gaietà (Castellar, 1920), vivia a Passeig 146. Jaume va tenir el SU 12906 qu eli suposà una condemna franquista de 15 anys pel seu passat republicà. Cal dir que assoleix la llibertat condicional un 23/08/1941, estigué a presó 836 dies. Cal Tano.

FRANCESC FARELL LINARES  

Nat a Castellar del Vallès el 1912, fill de Jacint Farell Bosch (Horxeta, 1885) i Carme Llinares Casajoana (Horxeta, 1891), solter, jornaler del tèxtil, vivia a Passeig 91,  fou condemant per Auxilio a la Rebelión a15 anys de reclusió pel SU 9057, sortí en llibertat condicional un 09/07/1941, estigué 791 dies a la Model.

JOAN FONT TORNER

Sense relació a la guerra civil amb Castellar del Vallès , nascut a Granollers al 1908, fill de Jaume i Ventura, casat , jornaler feu la guerra amb adreça a Montmeló (c. Major 6), condemant per Auxilio a la Rebelión a 6 anys, aconsegueix la llibertat condicional a 28/08/1942 ies domicilià a Castellar a c. Can Serrador 10.

JOAQUIM CAPDEVILA VILA    

Nat a Castellar del Vallès al 1914, casat, pagès, vivia entre Passeig 155 i Can Serrador, fill de Ramon i Maria, feia la guerra a Larache (Alcazarquivir), condemnat per Auxilio a la Rebelión a 15 anys de presó, va arribar amb llibertat provisional de la Prisión Provincial de Oviedo un 28/06/1942. No consta ni a les dades de l' ANC ni en cap dels 70.000 processos del TMTT, només a l' AHC. Vivia entra Cal Mansuet i Can Serrador, va destacar per la creació d' un forn de calç a Guanta on preparava anyers per les serrasses de guixar (AAR).

JOSEP COMELLAS FONT   

Nat a Granera un 1895, fill de Mariano i Rosa, pagès, casat, dos fills, condemnat per Auxilio a la Rebelión  a 15 anys de presó pel SU 3641, aconsegueix la llibertat provisional a 15/12/1941, procedent de la Prisión del Partido de Manresa va anar a viure a c. Puig de la Creu 19. Al Padró del 1940 indiquen que és de professió camperol, casat amb la castellarenca Antònia Fernández Vila (1893) amb dues filles: Rosa (1920) i Anita (1923). Amb ells viu també la iaia: Rosa Font Llobet (Granera, 1870)

VALENTÍ GIBERT HUMBERT  

Nat a Castellar del Vallès al 1894, fill de Josep i Maria, casat, dos fills, serrador, vivia al c. Soletat 7, condemant a 12 anys de presó per Auxilio a la Rebelión, concretament estigué a la Prisión Provincial el Pueblo Nuevo (Barcelona), aconsegueix la llibertat provisional el 09/06/1941. No consta en cap arxiu, només a l' AHC.

JOSÉ CABRERA CARTAGENA

Nat a Oriola el 1904, fill d' Antoni i Càbdida, jornaler, casat, un fill, vivia al c. General Boadella 2, estava a la presó dels Capuchinos de Teruel, amb le SU 9111 fou condemnat a 15 anys, però tingue´llibertat procisional des del 07/09/1940. estigué encarcellat 1 any, 4 mesos i 12 dies. La família Cabrera acabarà emigrant a Suïssa als anys cinquanta (AAR)

JOAN UBALS GENESTÓS

Nat un 1901 a Gallifa, vivia al c. Sant Llorenç 19, fill de Josep i Marcel.lina, casat, jornaler, estigué a la presó de Lleida, condemnat a 15 anys per Auxilio a la Rebelión amb el SU 985, assoleix la llibertat provisional un 22/07/1943, però per sobre escriuen amb llapis: "fallecido", a la presó?. L' enregistrem en morts per la repressió franquista. Família establerta a San Feliu del Racó, tingué una filla: Marcel.lina. Estaava casat amb Teresa Rovira Rifé (Castellar 1903) , al 1940 a la casa vivien tres fills: Josep Maria (1915), Marcelina (1918) i Emili (1931).

FRANCESC SALVADOR CAUDET   

Nat a Tortosa el 1874, fill de Salvador i Maria, llenyataire, casat, quatre fills, s' hi trobava a la Prisión Central de San Miguel de los Reyes (València), conemnat per Auxilio a la Rebelión  a 20 anys SU 2338, a la fi queda indultat quan se' ls hi havia mort a la presó. Vivia a Sant Feliu del Racó.

LLUÍS SANTAMANS SELLARÈS   

Nat a Talamanca el 1904, fill de Lluís i Josefa, solter, vaquer, vivia a Navarcles, i amb la llibertat provisional passa al Mas Grau de Caldes de Montbui. No hi és entre els encausat castellarencs del TMTT i no sabem què fa la seva fitxa aquí.

JULIÀ VENTURA-GINÈS HUMBERT  

Nat a Castellar del Vallès el 1896 tingué una condemna de  12 anys al SO 36615. Al Padó del 1940 el localitzem a c. Mina 6. Es tractad' una família tota ella castellarenca. Escriuen que Julià Ventura Humbert era pagès que nasqué un 1893, casat amb Isabel Torras Riera (1903) i viuen amb ells dos fillastre: Julià (1916) i Gaietà (1923) i tenen un fill: Joan (1940).

CÁNDIDO AGUSTÍN SÁNCHEZ  

Vivia a la ctra Sant Llorenç 18, treballava per l' empresa Pratginestós de Sabadell, segejava cada any la llibertat provisional com a antic lluitador republicà, nat a Fuente Alamo el 1883, fill de Miguel i Catalina, casat amb Verònica Ribas Pe´rez (Alfals de Pi 1882), tenen una filla castellarenca vivint amb ells: Vicenta (1913). Tingué el SU 9050 que li condemnà per Auxilio a la Rebelión a 15 anys de presó, aconsegueix la llibertat provisional  un 09/02/1942.

PERE DAVI MUSONS

Nat a Castellar del Vallès el 1909, fill de Josep i Leonor, casat, teixidor, vivia al c. Nou 59, ondemnat amb el SU 6158 a 12 anys de presó major, aconseguí la llibertat provisional el 31/10/1942, el seu fill Francesc Daví fou un cèlebre dibuixant castellarenc (AAR)

MIQUEL BASTONS VILA  

Nat a Castellar del Vallès el 1899, fill de Josep i Concepció, tingué el SO 36659 pel qual fou condemnat a 12 anys, assoleix la llibertat provisional un 16/11/1941.

JUAN MARTINEZ PALLARÈS   

Nat a Llano de Brujas  el 1883, casat amb quatre fills, jornaler, fill de Juan i María, vivia al c. Sant Iscle 13, condemnat per Auxilio a la Rebelión 15 anys amb el SU 357, assoleix la llibertat condicional un 30/05/1943.

TEODORO GARRO MURRIA  

Nat a Benifallet un 1892, fill d' Agustín i Mariona, vidu amb 2 fills, pagès, vivia al c. Retir 29, condemnat a 12 anys i un dia de reclusió major per Auxilio a la Rebelión amb el SU 13229, assoleix la llibertat condicional el 08/08/1942. A sota en llapis escriuen"fallecido".

De fet, quan es va fer l' anàlisi a l' Arxiu del Tribunal Militar Tercero dels processos sumaríssims per part del grup d' investigació de l' ANC van sortir que havien estat a la Model a partir del 1939 els següents castellarencs:

AGUILÀ NAVARRO, Sinforoso

AGUSTÍN SÁNCHEZ, Cándido

ANTOLINO ANDÚJAR, Isidoro

ASTURGO LLONCH, Domingo

BASTONS VILA, Miguel

BERENGUER CASAS, Pedro

BERTRAN SANCHO, Pascual

BLÁZQUEZ PLAZAS, Andres

BLÁZQUEZ PLAZAS, José

BONAL DEU, Luis

BROSSA DOMENECH, Juan

BUXADÉ GALLART, Valentín

CABRERA CARTAGENA, José

CANADELL RUSIÑOL, Sixto

CASTELLS SALVADÓ, José

CHUECOS GIMÉNEZ, José

CLAPÉS DOSRIUS, Jaime

COLL VALLMITJANA, Amadeo

COMELLAS FONT, José

COMELLAS LINARES, Enrique

COT FANEGA, José

COTS FANECA, José

DAVI MUSSONS, Pedro

DOLS BALLESTER, Vicente

ESQUERRA FILELLA, José

ESTURGO XALABARDER, Domingo

FABRA GALLEN, Francisco

FARELL LINARES, Francisco

FERNÁNDEZ FERNÁNDEZ, Juan José

FERRE ROCAVERT, Juan

FORGES VIDAL, José

GALÁN PALOMAR, Vicente

GAMISANS PRAT, Francisco

GARRO MURRIA, Domingo

GARRÓS BURRIA, Teodoro

GELIS BERGA, Bartolomé

GIRÓ ALBERT, Ramón

GÓMEZ LIDON, José

HERNÁNDEZ MASPERA, Casio

HERNÁNDEZ MASPERA, Palmiro

HERNÁNDEZ RUIZ, Ricardo. Trobat al Padró Municipal del 1940 on assenyalen que és a la Model.

HOMET CANADELL, Juan

HOMET CARNET, Severo

HOMET SALLES, Miguel

JOSÉ FARRÉ, Enrique

JULIÀ RIQUE, Carmen

JULIANA CABRE, Jaime

MAÑOSA BOSCH, Juan

MARIANO JOSÉ, Ignacio. Trobat al Padró Municipal del 1940 on assenyalen que és a la Model.

MARTÍNEZ ALMARCHA, José

MARTÍNEZ MARTÍNEZ, José

MARTÍNEZ PALLARÈS, Juan

MASAGUER GRAU, Miguel

MASEGÚ CABALLÉ, Jaime

MASIP TORRAS, Antonio

MUNT PRAT, Gabriel

NAVARRO CARRETERO, Cristóbal

NOVELLA CLARAMONTE, José

OLIVER HUMET, Pedro

PACHECO LAGUNAS, Concepción

PAGÈS BOADELLA, José

PARÉS ROMEU, Félix

PINEDA BROSA, Jaime

PRAT HOMET, Jaime

PUIGDOMÈNECH MONTAGUT, Miguel

ROCABERT ARGELAGUES, Daniel

ROMEO SAMION, Pío

ROMERO JUÁREZ, Ambrosio

ROMERO JUÁREZ, Pedro

ROSELL MORROS, Amadeo

ROURA TORRA, Pedro

ROVIRA PRAT, Antonio.Trobat al Padró Municipal del 1940 on assenyalen que és a la presó de Sant Elies.

SALA FREIXAS, Juan

SALAVERT BASTIUS, Estanislao

SALVADÓ CASTELL, Francisco

SALVADÓ CASTELLS, José

SALVADÓ CAUDET, Francisco

SALVADOR CUGAT, Joaquín

SAMARANCH RABASA, Progreso

SERRA TRESERRAS, Narciso

SOLÀ BOGUÑÀ, Pedro

SOLEY PERDIGUER, José

SOTO SÁNCHEZ, Cándido

TORRENTS RODAMILANS, Domingo

TURA CAPDEVILA, Miguel

UBACH VALLS, Marcelino

UBALS GENESTÓS, Juan

URQUIZU ANDILLA, Salvador

VALLMITJANA JORDÀ, Ramón

VALLS BACHS, Pedro

VALLS JANER, José

VENTURA GINÉS, Julián

VENTURA SARANAU, Mariano

VENTURA VIVES, Francisco

VILA GISBERT, Pascual

VILAPLANA BORRÀS, José

Així doncs, tenim un llistat molt més llarg (i sorprenent amb l' històric secretari Josep Valls Janer inclós amb "diligències prèvies, sense arribar a judici") que les fitxes conservades al Jutjat de Pau de Castellar i, per una altra banda, més d' un cop amb mancances greus. Per exemple, la família Hoyo Pérez, empadronada a Castellar del Vallès el 1950 com a masovers de Can Torrents patiren l' empresonament uns tres mesos del pare Miguel Hoyo Niño com a antic oficial de l'exèrcit republicà; mai va constar als papers de la Model, els seus fills, Cèsar i Manolo, encara expliquen i recorden com anaven a veure el pare.