ENTITATS COL.LABORADORES 

Foto capcelera  extreta de J.M. FARRES TRIAS. Retrats de Vacarisses. Ajuntament. Vacarisses 1999, p. 46, en ella assenyalen que estan els tres  nois de Cal Sendiu,  dos morts a la Guerra civil (Manel i Salvador)  i  el tercer, Joan amb son pare Josep al Camp de la Bota afusellats. 

Cal deixar constància de l'agraïment a l'ajuda prestada per l'arxivera de l'Ajuntament Maria Dolors Laseras i  l'alcalde Antoni Masana Ubach. Així, comencem assenyalant que si bé tots els municipis vallesans occidentals estudiats  que existien el 1936 (els mateixos que avui en dia i, a més,   Badia del Vallès) tenen molt d' interès per si mateixos,  el cas de Vacarisses és dels més cridaners  degut a  les poques dades existents publicades  que ens parlen d' una enorme repressió contra els republicans molt allunyades de les realitzades  pels pobles veïns i, per una altra banda,  per la manca absoluta d' investigacions efectuades conegudes. 

Així comencen penjant les dades facilitades per la web "Enrecuerdode.com" en les quals ens assenyalen 16 entrades de morts com a conseqüència de la Guerra Civil a Vacarisses. De tal manera  expliquen  que durant la Guerra la repressió republicana acabà amb la vida de  Guillermo Ibarra Pérez el 6-8-1936,  Francesc Lleonart Muntada el 15-8-1936 i el capellà de la localitat Valentí Piñol Playà  a l'octubre en un dia mai determinat  perquè, per una altra banda,  a Ramon Torroella Masquí  i Gregori Casas Barba no els comptabilitzem pel fet que  ja no estaven empadronats al poble . Mentre la repressió franquista  afusellà 6 vacarissencs al Camp de la Bota: Domènec Badia Masqué, Josep Bercero Martínez, Joan Cintas Lozano, Joan Sendiu Utset, Josep Sendiu Pallarols i Joaquim Torres Pérez. També veiem que esmenten a dos soldats (evidentment foren  més): Joan Bruguera i  Manuel Sendiu. Mentre de les tragèdies de Esteve Rusiñol Canudas i Francesc Ubach Boada llur investigació la  realitzem a l'anàlisi de Terrassa on estaven empadronats des de feia molts anys. El problema són les mancances perquè no surten enlloc 3  més de gran importància a la història de la Guerra Civil a Vacarisses: Antoni Ubach Flotats, Dionís Torres Monge i Isidre Creus Plans. A més, també hi ha una  altre cas sorprenent: Joan Batlló Alsina (natural i resident al poble ) , fill de Fermí i Llúcia, nat un 1902, casat amb Àngela Cueva, ferroviari. A la Guerra estigué de regidor, exiliat als camps francesos , torna el 1944 i s'integra com a maqui a la UNE, detingut i processat amb 8 guerrillers més "(causa 694/44, Juzgado Militar de Rebeldes Capturados) y condenado en Pamplona por el delito “contra la seguridad del Estado” a la pena de 12 años y 1 día de prisión. Internado el 03/11/1944 en la Prisión Provincial de Pamplona, el 21/08/1947 fue trasladado a la de Yeserías, volvió a Pamplona el 24/04/1949 y el 07/09/1950 enviado al Penal del Dueso, hasta el 11/03/1951 en que presumiblemente fue puesto en libertad.                                                                  (https://navarra.es/inm/es/1001/0571/0001/) en la ficha aparece con el apellido “Batblo”, Ref.:CGE: Vacarisas; https://memoriahistoricaferroviaria.org/ OLIVARES p. 82.

 Cal incidir en dos elements més;  un les tragèdies familiars, el pare Sendiu i els tres fills moren a la guerra o afusellats al Camp de la Bota que són els de la foto de capçalera segona fila començant des de la dreta, dos la tragèdia  dels alcaldes: un Antoni Ubach Flotats  (fundador d' ERC) mor en estranyes circumstàncies a la presó de Terrassa, el segon Isidre Creus a Gusen, tot i que per a ell mai hi ha hagut el reconeixement d'un stopelsteine i el desconeixement quasi  absolut del seu cas a Vacarisses,  el tercer Josep Bercero al Camp de la Bota i el quart Dionís Torres fuig de la presó de Terrassa, de la manera més sorprenent possible, com hem dit,  i no hi ha quasi més notícies.

A Vacarisses, la República també va arribar aquell abril de 1931. Així doncs, el dia 19 d' aquell mes  es va constituir el primer ajuntament republicà, que estava format per l'alcalde Antoni Ubach i Flotats (fundador d' ERC al poble), el primer tinent d'alcalde Martí Casas i Bruguera i els regidors Antoni Alavedra i Torres, Joan Batlló i Alsina i Francesc Badia i Alter.  A les eleccions legislatives estatals del 16 de febrer del 1936 hi havia 306 electors, allà votaren un 75,8% del cens i les esquerres tingueren un 46% dels vots, aleshores la única força política existent a l'Ajuntament a partir de la guerra fou ERC sent, altre cop,  el seu primer  alcalde Antoni Ubach Flotats  que ja havia estat des del 1931 fins el 6 d' Octubre i a partir del triomf del Front Popular al febrer del 1936.

VACARISSES

Al 2010 es va fer a nivell local  el DVD Records d’una guerra on els nens i nenes nascuts al 1930-1940 del poble rememoren setanta-vuitanta anys més tard què recordaven  de la guerra civl  a Vacarisses. Cal dir que aquest vídeo  té un interès en la mesura que és l’únic document publicat on es poden esbrinar  alguns elements del que va poder passar. Així rememoren que van cremar tota l’església, que el Sant Pere de fusta va estar amb flames  8 dies, van desenterrar cadàvers i van quedar dies a l’aire lliure, Mossèn Valentí, el rector del poble,  va anar a Castellterçol on era Mossèn Ignasi Fosas (l'anterior rector) i on muntaren una xarxa per traslladar-se  a l’altra bàndol. Mossèn Valentí s'hi  negà perquè "ell no havia fet res i s’amagà per Montserrat", però el trobaren uns milicians  (no especifiquen si del poble o forans).  Mossèn Valentí s’amaga a la Coll Cardús de Domingo Donadeu Font fins el 23-7-1936. Tornen a afirmar que  no va voler marxar perquè no havia fet mal a ningú i el mataren a Collbató.

 Per una altra banda, un recorda que els del Comitè  amenaçaren la seva germana per matar-la sinó els deien  on era el pare. Assenyalen que "entre Vacarisses, Castellvell i el Vilar, Monistrol i Olesa mataren més de 100 persones  els republicans" (dada extremadament incorrecta,  evidentment molt exagerada que indica la idea local que ha quedat amb el pas del temps). I "aquí mataren el Cubano i el seu amic Guillermo". De fet, algú conta que  Ibarra era picapedrer i havia estat legionari. En un moment determinat  "va salvar el seu pare portant-lo a l’estació i decidiren matar-lo". També algú rememora que "a la recta del Mimó portaren el Guillermo davant al cotxe,  el deixen allà assassinat, tornen per dir  que l’havien matat els "fatxes" i queda un malacó amb sang molts anys". A Lleonart el busca un agutzil perquè el demana el Comitè i "quan va... el maten". Així, un altre pensa que els republicans autòctons "podien ser raonables, però portaven eixelebrats d’altres llocs, sobretot d’ Olesa i els d’aquí anaven a un altre lloc a fer el mateix".

  També apareix el record que per ordre del Comitè es quedaven vi, gallines, farines a ca la Llúcia  i tenien un cuiner per fer el menjar del que collien per les cases de pagès. Aquest és un testimoni d'  Ignasi Gibert Riera que és un dels participants del vídeo   amb més memòria sobre les activitats del Comitè republicà. També pot ser destacable   la història dels afusellats al final de la Guerra de la qual remarquen  com s’escapa Jaume Torrella Prat. A més,  expliquen  quan entraren els nacionals i llançaren tres obusos sobre la fàbrica a Ca la Quima i en una pallissa. A més, els records personals van aflorant i algú esmenta  que quedaren fusells republicans i els nens de la postguerra disparaven a una galleda penjada.

“Diuen que afusellaren 4 o 5 al Camp de la Bota!”. Aquesta és una dada significativa que demostra que, excepte els responsables de l' Ajuntament del 1939 ningú sap a Vacarisses realment quants van ser.

 Els últims records del vídeo són contundents i algú recorda que “La Guerra a Vacarisses va ser un desastre” “La Guerra va deixar Vacarisses destrossat”

Així doncs, comencem la investigació a Vacarisses amb el que ha quedat a la memòria de la gent gran setanta anys després; veiem uns records confusos  on destaca la terrible imatge que sobre els republicans ha perdurat  al poble producte de les històries repetides i reinterpretades que sobre el conflicte s' han anat generant a la localitat.

El dia 8 de febrer del 2023 anem a l’Arxiu Municipal de Vacarisses i analitzem el padró del 1936 on trobem que aquell any al poble  hi havia  els següents carrers: Major, Barceloneta, Calvari, Montserrat, Alfons (dedicat a Alfons Sala i Argemí) i la Plaça República. A més,  hi havia  33 masies. La població, ens informa el Padró, era de  507 habitants. 

Una altra  font d' informació ja concreta sobre la guerra civil a  Vacarisses és la seva Causa General i en ella  el primer  alcalde franquista Josep Farrés Torras a 2 d’ octubre 1940  la signa tot indicant que la violència revolucionària va acabar amb la vida de:

-Valentin Piñol  Playà  de 55 anys,  capellà a l’ octubre 1936,  segons referències enterrat a Collbató,  per tret al ventre. De família de Castellgalí on nasqué el 1882. De fet, fou assassinat a Sant Corneli de Collbató un 26-8-1936. A l'apartat de "sospitosos" escriu  Porta i Creus, però s'acabarà comprovant que fou una patrulla manresana. Sobre Mossèn Valentí no es troba pràcticament informació enlloc i aquí podem pensar que les minses  dades donen  com a reflexió que a l’ església actolica  tampoc són iguals tots els seus  morts de la guerra civil , El padró del  1936  assenyala que vivia a c/Alfons 14,  nat 13-10-1882, 13 mesos al poble i convivia  amb la serventa Susana Colillas Alsedà nascuda al 1895 a Sant Marti de Torruella.

- Francisco LLeonart 33 anys, xofer, regidor de dretes, agost 36,enterrat a Vacarisses, per  arma de foc. Assenyalant com a  "sospechoso" Dionís Torres, suposem que en la seva condició com a alcalde, "fugat de la presó de Terrassa".

- Guillermo Ibarra 31 anys,  guardia jurat,  agost 1936 a Vacarises, "sospitós" Antoni Ubach Flotats. També pel mateix motiu que l' anterior: responsable , com a alcalde, de l' acció d' incontrolats.  Va morir  a la presó de Terrassa.

- Lluis Torrellas Cañellas setembre 1938 "asesinado detras de las lineas de fuego",  afirmant que com a "sospitós" tenim a  Manuel Sendiu "que murió a causa de herida de guerra al hospital". Tot i que, les dades ens mostren que Torrellas morí en acció de guerra a la batalla de l'Ebre. Què buscaven atribuint la mort d' aquest noi a Manuel Sendiu?

Al seguent full tracta del tema  dels  cadàvers recollits confirmant que  són 4, dos  a l'agost, un amb inicials PV , un al setembre;  tots a tres sense nom 1936 , però del primer diu que "de profesion arriero"!!! el quart és el 25-2-1939:  Antonio Torruella Prat,  45 anys, tèxtil,  Sabadell c/ Manso 23 per arma de foc. "Todos enterrados en la fosa comun del cementerio". Sobre la crema de l'església i robatoris de propietats expressa  que Dionis Torres "era el jefe de la cuadrilla de bandidos", també inclou el Comitè en abstracte, tot afegint Isidre Creus i   Miquel Porta.

 Altra font d' informació és el sumaríssim  processal 945 consultat a l' ATMTT i confeccionat de cara al Consell de Guerra als sis vacarissencs que acabaran immolats i a la Maria Llorens Galvaldà (12 anys de condemna). Altres sumaríssims més trobem a la gent de Vacarisses. Concretament a Rosalia Batet Pallejà (número 12.079 del 1939), Camil Codina Alsina (número 26.803 del 1940), Salvador Paloma Riera (número 24.092 del 1939) , tots tres de 12 anys i un dia de reclusió temporal i, per últim, l' Antoni Valls Pons (SU 2754 del 1940) fou absolt. 

Tot el sumaríssim 945 de més de 200 pàgines està supeditat a les denúncies constants per part de l' alcalde franquista Josep Farrés ( al padró del 1945 vivia a Plaza Generalísimo  10,  nat al 1896,  pagès de Vacarisses casat amb l’Angela Oliva Guàrdia, i els fills Marcos 1922, Enrique 1925 i Francisco  1932) acompanyat sovint per Francisco Gibert i Joan Alavedra. Representaven ideològicament la dreta del poble d'Acción Ciudadana, adherida a la CEDA. Als textos queda reflectida una constant insistència per la indignació que van suposar les incautacions de la seva propietat afegint elements "denunciables" i "suposables" del radicalisme extremista esquerranista del Comitè i insistint sempre en  l'existència de tres morts locals  que,  malgrat que les investigacions apuntaven cap a incontrolats forans,  sempre quedava el dubte de les responsabilitats de les autoritats i patrulles locals relacionades amb  possibles inhibicions o delacions mai comprovades. A més, alhora de les denúncies de crims quan als casos locals quedava demostrada la innocència venia el "recurs fàcil" d'invocar les possibles passejades pels pobles veïns de patrullers vacarissencs mai demostrades ni testificades. De textos als sumaris i a la Causa General en aquest sentit tenim el dedicat als alcaldes: primer el batlle era Antonio Ubach i després el fill Antoni Ubach Prat, a més foren alcaldes: Isidre  Creus, Ramon Alavedra,  José Bercero i Dionisio Torres "y los más funestos Ubach Flotats i Torres". És l’alcalde que els coneix "de tota la vida" i "sabe a ciencia propia" que  feren un Comitè Revolucionari el 20-7-1936 a Vacarisses que es dissolgué al maig del 1937, "amb els següents delictes"... i aquí sempre insisteixen en les incautacions, extorsions, envargaments, etc.

Joan Alavedra un 3-1-1940 sobre tots diu que el Comitè organitzà assassinats com el del capellà Piñol que estava amagat a Manresa!!!! I recorda que a l’assassinat d’Ibarra que s’anaren amb cotxe i a la tornada no hi era i "con toda certeza estaba Juan Cintas:  "lo vio él "i Cintas le dijo que l' havien assassinat uns feixistes amagats a la muntanya a trets  quan  també trencaren els trets un vidre del cotxe.

 Francisco Gibert sobre tots diu  que eren un grup d’ extremistes que ell fugí del poble al començar al Guerra  i s'assassinaren tres de dretes, que a la seva família li tragueren les 3 propietats i a més ramat, pinso, gra etc. I Juan Cintas se'n va anar a viure a una de les cases. passem a cada cas particular.

 Aquí conta Farre que "éste està tranquilo" en su casa de Castellet després de ser secretari, referint-se a Francesc Planas  i  "va fer moltes accions "punibles" (documenta abaix).

 S' arriba a un Consell de Guerra a tots un 5-3-1940 on el president és el comandant Antonio Villar Alvarez i també està de vocal I. Puig de Palleja.  L’ advocat defensor "intenta desvirtuar los cargos de la manera que cree conveniente y pide una pena inferior," el fiscal pena de mort  i a la Maria 20 anys. Al Consell de Guerra l ' alcalde Farrés afirma que  Maria Llorens Gavalda (es tracta de la dona de Domènec Badia que al 1940 encara hi és al padró amb el marit. La Maria tenia 43 anys, nascuda a Paüls,  c/ Barceloneta 21) tenia "instints revolucionaris des d ' abans  de la Guerra"  quan  va maltractar al capellà del 1934  Ignacio Fosas (el trobem al padró del 1930 , mossèn Ignasi Fosas Falgueras, Castellterçol 1880  c/ San José 14 i la minyona  era la Maria Comellas Comellas ) perquè   a les eleccions no va deixar-li  votar ni a ell ni a la seva  minyona. A més,  que a la Guerra  animava als revolucionaris,  deia  que calia eliminar els feixistes i li consta que s’ apropiava d’ objectes de les cases.