AMADEU MIQUEL MARTORELL

Va ser el secretari de l'Ajuntament de Sentmenat des del 1929 fins al 1936 en què desaparegué de la Vila a la Guerra Civil. L' Ajuntament el 5 d' agost del 1936 al llibre d'actes assenyala la destitució immediata del secretari Amadeu Miquel per la circumstància imminent i greu d'evitar tota mena de desordres públics ". Sorprenentment torna a aparèixer al poble després de la Guerra quan ja ningú esperava veure'l amb certificats nacionals de molt nivell pels franquistes: tasques de contraespionatge a França i secretari de les localitats de Morales del Vino (Zamora) i a Soto del Varco (Astúries). Així el 27-3-1939 torna a tenir el càrrec i amb un tarannà repressiu  de dos anys amb els franquistes que havia de topar amb l'ànim dels teòrics dirigents franquistes sentmenatencs. Així a la feina dura ben poc, el 23 de maig és detingut acusat d' extorsió als familiars republicans.

El tercer alcalde franquista de Sentmenat Josep Giralt deia d'ell que Amadeu dirigia la política dels grups i camarilles d'esquerres , els va dividir i el grup dissident l'odiava  i per això es va anar després de signar l'acta del 23-7-36. De fet, l'acta està signada però ell tenia un permís de vacances precisament des del 18-7-36. L'acta signada, de fet, és idèntica a la resta de signatures d'en Miquel ara potser quan torna al 1939 d'amagat va estampar la signatura si el que li interessava era fer veure que fou perseguit pels republicans i tingué la necessitat de la fugida.

 A un nou informe explica que fugí del poble el 18-7-36 a les 16h acompanyat  de la dona, dos fills i la minyona i no va tornar fins al 25-3-39. Als primers dies de la guerra  es va amagar a Cal Mimó (Sabadell, camí a Polinyà) i porta aval del llavors propietari, d'allà passa a Barcelona i uns mesos després travessa la frontera i resideix a Mountaban on fa gestions per passar desertors als territoris franquistes. Per fi aconsegueix passar a la dita Espanya nacional  a l'octubre del 1937 i després a Sentmenat on troba que el seu pis és la nova seu local de FET y de las JONS i li genera una enorme indignació. Llavors diu que a l'Ajuntament  "les preparé la relación de los izquierdista , pero se negaron a examinarla y cursarla" A més, "dediqué varios días a buscar antecedentes de destacados marxistas locales que me solicitaba el Juzgado Militar de Sabadell y no quiso el alcalde cursarlos". A mes, va aconseguir fer 7 saques amb tots els documents republicans  especialment els llistats complerts d'afiliats a tots els partits, l'acta original de la  constitució de la "societat d' Amics de la Unió Soviètica" del poble i llibres de comprovants de les despeses de l'Ajuntament i les certificacions de les incautacions. Assenyala  Miquel que "como en esta documentación se encuentran comprometidos el mismo alcalde, algun gestor y algunos parientes o amigos  se me llegó a proponer la destrucción a lo que me negué alegando que no podiamos ser traidores al Caudillo". De fet, des de Barcelona el comandant encarregat va alegar al judici que Miquel a l'abril del 1939 ja li va informar que a l' Ajuntament li proposaren la destrucció de documents. Tot i així Amadeu és detingut i empresonat a Sabadell (coincidí amb republicans sentmenatencs al pati i la baralla a cops  fou terrible, testimoni PGG) per la denúncia de l'Ajuntament  perquè "coaccionando a varios vecinos pretendió hacerse indemnitzar de una manera directa  y por su esclusiva cuenta de los daños que le habían causado los rojos" i, mentrestant desapareixen les 7 saques (Francesc Carbonell reconeixerà molts anys més tard com les cremà amb Fidel Vilanova al bosc). Amadeu surt de la presó un 11-8-39 i torna a reclamar la plaça de secretari i li és negada i, així, el 21-8-39  s'envia una nota anònima a la policia de Sabadell on s'acusa d'amagar republicans a tot el consistori sentmenatenc. L'alcalde Sebastià Ramoneda és empresonat.

Se'n fa un nou informe i es defineix a Miquel com a "indiferente a todos los régimenes que colaboró, primero de los rojos de los que huyó no por la causa nacional sino por no estar bien visto ni por la derecha ni por la izquierda" Llavors al judici Miquel acusa a l' Ajuntament sentmenatenc d' encobridors de marxistes: "estos individuos al pueblo mandando se han dedicado al proselitismo para atraerse las simpatías y los favores de la gran masa de dicho pueblo militante y votante de las candidaturas catalanista e izquierdista" amb una alcalde, Ramoneda, que  "con pasividad ha permitido que dirigentes marxistas no hayan sido arrestados" i va declarar que "mientras yo sea alcalde no se molestará al vecindario" i el següent alcalde J. Giral estava un 23-12-38 jugant a les cartes al Coro amb provats republicans. Així l' 1-12-39 decideixen enviar a la presó cel·lular de Sabadell a tots els implicats  perquè  "las acusaciones de Miquel son graves pero realizadas tardiamente y es evidente que si le hubieran repuesto en el cargo no las habría realizado" Però Miquel té suports; el cap de FET y de las JONS de Sabadell Jose Ribalta Codorniu  signa un document on Miquel és un fervorós falangista; així la situació es complicava per als sentmenatencs del consistori franquista però vingué un suport contra Miquel. El Marquès de Sentmenat es presenta al judici  i fa elogis a Ramoneda "constandome su afecto a la Causa Nacional le nombré alcalde" i en contra de Miquel "persona izquierdista que actuó en la expropiación de mis tierras". Malgrat l'amenaça d'una carta de Miquel a Franco, el consistori sentmenatenc aconseguirà que siguin sobreseïdes les causes. Amadeu Miquel també sortirà de la presó i passarà a ser secretari d'altres ajuntaments. Mai més tornarà a la Vila.