IGNASI ESTIVILL COT

Fou un requetè que morí a Codo un 24-8-1937. DEU I MAESTRO. Pertanyia al Centre Tradicionalista de Sabadell.https://historiadesabadell.com/organitzacions/ 27-12-2023. Va anar el 18 de juliol del 1936 a la Caserna de Sant Andreu per donar suport als sollevats, van ser vençuts, però va aconseguir escapolir-se i tornar d'amagat a Sabadell.

" El 18 de juliol es dirigí de Sabadell cap a la Caserna de Sant Andreu a Barcelona per participar a la insurrecció militar, acompanyat d’altres requetès sabadellencs com Antoni Bartrons Sampons, Joan Boixaderas Borguñó, Esteve Calvet Pratginestós, Simó Fayos Tortosa, Manuel Guerrero Campillo, Josep Moga Pascuet, Gabriel Puigdemont Pons, Joan Riu Deniel, Josep A. Saló Virgili, Francesc Tena Guimerà, Llorenç Torrent Albert i Marià Vilalta Marquillas. A Barcelona, es van trobar amb un altre requetè sabadellenc, Ignasi Estivill Cot, que feia el servei militar en aquella caserna i que es va unir al cop. Bartrons, Moga, Puigdemont, Saló, Riu i Vilalta, van ser capturats, empresonats i posteriorment afusellats. Els que no van ser capturats, van passar la guerra amagats com emboscats o s’enrolaren en els requetès dels Terços de Montserrat."https://historiadesabadell.com/2016/08/21/albareda-masip-ramon/ 5-4-2024. Estigué uns mesos amagat a Sabadell , va anar a peu fins a la frontera, se' n va perdre i va tornar a intentar-ho i a la segona vegada arriba a Sant Sebastià , allà té família, una farmacèutica Estivill i s' apunta al terç de Montserrat i és enviat a Codo on morí.

Va intentar passar dos cops  la frontera ( testimoni familiar i donació de foto). 

Nascut a Barcelona el 7 d' octubre del 1901. La família s' establí a Sabadell de ben jove. De fet, una part de la família venia de Sants i d' altre de Sant Andreu. Va estudiar al col.legi dels pares escolapis. Treballava al tèxtil, vivia al c. Sant Honorat 41 bis, casat amb Concepció Brossa Ginestós (nascuda a Can Brossa a Gallifa), teniem una filla Maria Dolors (Sabadell 6-8-1929) que apareix a la "Relación de Huérfanos de la Guerra y la Revolución" confeccionada per l'Ajuntament de Sabadell el 1940. Va arribar a sergent i va tenir un passatge  dedicat a Sabadell al carrer Marià Burguès, a prop de la Plaça Pep Ventura.