Palau-solità i Plegamans

Cal deixar constància dels agraïments a les moltes deferències de l' arxivera de l' AMP , Susana Carrillo i a  Pere Farners pel seu llibre i la interessant conversa: Pere Farners Agramunt. Va passar una maltempsada. La guerra civil a Palau-solità i Plegamans (1936-1939). 2022. 

A la Guerra Civil, segons la Causa General  perderen la vida per la violència revolucionària de la rereguarda republicana 5 palauencs per adscripció als "nacionals" i els sospitosos són tres persones que havien marxat a l'exili i tres afusellats, però es defensa el govern republicà municipal  amb Florenci Nualart Permanyer: 2 amb penes de mort passen a reclusió perpètua: Carles Benlliure Ferrer i Josep Fabregas Jornet. Segons Maria Ginestós l’alcalde Bertomeu Soler va salvar 5 palauencs que anaven a ser jutjats.

 El sumari més interessant és el de Jaume Pujalt Garriga perquè és múltiple i també inclouen al judici a Teresa Estany Padrós, Coloma Padrós Casalins i Josep Estany Castellvell, tots tres demanant també el fiscal la pena de mort perquè al seu bar s'ajuntaven els esquerranistes i eren propagadors ideològics. A la fi, va ser cadena perpètua per Josep (que tenia 64 anys) 15 anys per la Coloma, la seva dona, i 12 anys per la filla Teresa i a més van coincidir amb els dissortats sabadellencs Lluis Alforjas i Rafael Corominas.

 Segons VARGAS P. 94 a Palau-Solità i Plegamans hi hagué una bona  relació entre l' Ajuntament i el Comitè local col·laborant amb la creació de milícies i a les incautacions. Al front del Comitè Local  s' hi troben Antoni Estany Padrós y Patrici García Albiol (CNT), i  en principi s' afegiren uns 100 voluntaris a  la Columna Durruti i s' incautaren la sede social de la Cooperativa La Popular (C/ Anselm Clavé, s/n), reconvertida en escola, dues cases de Mercè Padró Torras passen a ser utilitzades per l' Ajuntament  i un magatzem del  “Sindicat Agrícola i Caixa Rural de Palau-solità”