La guerra civil va suposar la mort de 56 residents a Castellar del Vallès el 1936 dels quals només 8 no havien nascut a la vila, sinó 2 a Caldes de Montbui, un a Matadepera, un a l'Hospitalet de Llobregat, un a Sabadell, un a Sant Llorenç Savall, un a Getafe que formava part dels refugiats madrilenys del 1936 i, per últim, un de Javalí Viejo que s' inseria dins d' aquella incipient immigració alacantina i i de part de terres murcianes que va anar apareixent després de la Gran Guerra a la vila. Sobre el lloc on perderen la vida destaca amb 11 dissortats la retirada per totes les terres catalans. Després en segon lloc ex-aquo trobem amb 6 víctimes  la Batalla de Terol, els enfrontaments a terres de Lleida el primer semestre del 1938 i les constants batalles a tot el territori d'Osca. En cinquè lloc trobem la Batalla de l' Ebre on perderen la vida cinc castellarencs. Després apareixen tres morts pe les lluites a l'estiu del 1937 a Belchite-Codo, també tres en camps de concentració quan encara no havia acabat la guerra i un al front d' Extremadura. Sobre  l'any de naixement de les víctimes cal dir que la franja més freqüent és del 1910 al 1912 amb 17 persones vinculats majoritàriament a les lleves forçoses del 1938, tot superant els més joves (1919-1921) amb 11 víctimes. En tot cas, pràcticament de tots els anys dels forçosos a la guerra hi ha morts, sent el més vell nascut el 1899. Els castellarencs que moriren als fronts de la guerra civil eren de més de 20 carrers diferents, destacant els 6 que vivien al Passeig, cinc al carrer Major, a masies i al Carrer Nou (Nueva) i els tres del carrer Sant Jaume i carrer Bassetes.

Una constant quan s' investiguen els soldats és que en proporció moren més els de masies que els del poble, l' explicació passaria per l' aillacionisme extrem de les masies en aquella època que va generar que no poguessin trobar prous mecanismes per intentar evitar les situacions més perilloses del conflicte bèl.lic. Un altre element podrien buscar-lo en la llengua utilitzada comuna a l' estat espanyol, desconeguda al món de les masies a diferència de pobles i ciutats.