Sant Llorenç Savall

ENTITATS COL.LABORADORES 

Cal deixar constància d'un enorme agraïment per la gran quantitat d'ajuda prestada per l'historiador local de Sant Llorenç, el senyor Jaume Valls Vila el qual ha passat un llistat amb breus biografies de tots els implicats a la guerra civil al poble,  documents i fotos inèdites de l'alcalde Josep Castella. Cal afegir el llarg i valuós article que va fer a la revista local Lacera nº 3 de l'agost 2004.https://www.lacerasavall.cat/PDFS/lacera03.pdf 19-1-2024.

El cost humà de la guerra civil a Sant Lloreç Savall es va saldar amb la mort de 32 homes; vint-i-cinc  foren soldats, dos  fruits de la violència revolucionària republicana  contra els empresaris a Barcelona, un a Mauthausen i quatre al Camp de la Bota durant l'any 1940.

  Quan arriben les tropes franquistes a Sant Llorenç en ben pocs dies comencen les delacions i se'n va donar vida al  sumari col·lectiu 1367 que fou fet als quatre afusellats al 1940  i a més: 

5.- Francisco Sola Oller,: SL,1892-1964) Conegut com el “Cisco”. Pagès. Casat amb Josepa Puigmartí i Crusella ( SL,1895) teixidor a l'empresa  Aguilà. Una filla: Maria,1923. UR gc/ Reg. El. ERC-UR 34  /Alcalde26/VII/36  -5 i 19/X/36/ Alcalde 3er . 5 i 19/X/36- / Ordre Jutjat militar TRS V/39.Ingressat a la presó Model per rebelió militar. .Era fill de Tomàs Solà i Parera (SL,1869  ) i de Catalina Ollé i Caba (SL,1855). Va  ocupar la casa del Solanet on va tenir-hi amagats (l’Amadeu Torrens de Terrassa. No . Assassinat a Mura 1936), i l’hereu del Carné de Castellar. Això probablement li salvà la vida després de la GC. https://historiadesabadell.com/2016/07/01/baygual-i-bas-francesc 23-8-2024. Vivia  aS. Antoni, 20 

6.- Solé i Mirapeix, Josep (SL,1878-1958). Pagès i empleat municipal. Casat amb Paula Valls i Daví,(SL,1881), teixidora. Milicià. ERC a CNT. Acusat Comitè o Junta Defensa, crema esglésies, cerca emboscats . Presoner EN a Terol / Ingressat a la presó Model per rebelió militar. 41 Ordre Jutjat militar TRS V/39/ Conm12+1. Fill d’Esteve i Mercè. Pare de Rosa, 1908; Mercè; Joan,1913; Jaume,1916 ( soldats lleva, exilats a França) i d’ Esteva Solé i Valls, 1919. C/ Alta Creu Pedra, 48. “Cal Penco”.

7. -Sala i Jo, Tomàs 

(Monistrol Calders, 1884-) Manyà Aguilà. Casat Maria Salvó i Grau (SL, 1887).Quatre fills: Francisco,1913; Martí,1916; Amable,1920 i Maria,1924. De l’ERC. Milicià. Ordre Jutjat militar TRS V/39. Ingressat a la presó Model per rebelió militar. 41, on hi morí. Nou, 5. “Cal Tomàs manyà”. ANC : CcNueva 5 entra a presó Terrassa l’11 -5-39, sense antecedents,  16-9-39 s’uneix a l’ expedient de Ramon Brossa, 29-9-39 s’uneix a l'expedient d’Esteve Rusiñol, a la Model va el 29-9-39, al consell de Guerra del 22-1-40 30 anys, el 5-1-41 es redueix a 15 anys, el 9-2-41 mor a la Model per una broncopneumònia . Nou judici el 20-5-44 i li redueixen la condemna  a 8 anys. Ja estava mort. L'acusen d’ UGT i CNT, participà en la destrucció i incendi d'objectes religiosos com a acusació, vocal ajuntament, va fer guàrdies amb armes i va delatar i perseguir emboscats. Presó atenuada al 1944. 

8.- Cuspinera i Puig , Agustí (Moià,1877-SL,1947) Carreter. Casat amb Maria Planas i Jove ( Sans,Bcn,1878). Tres fills : Joana, 1901; Magdalena, 1907 i Robert, 1911. ERC. President UGT gc / Guardia Mpl. Des de II/38. Soldat lleva. Presoner a Terol 39. Ingressat a la presó Model acusat rebelió militar 41. Fill de Sebastià i Magdalena. Vapor 5. De “Cal Samfaina”.

9.- Brosa i Utset, Ramon (SL,1914- )Teixidor. Solter. Milicià CMA. Ingressat a la presó Model per rebel·lió militar. 41. Alta Creu Pedra, 54. Cal Bufó. 12 anys de reclusió temporal 1940.

10.- Caba i Valls, Francesc (SL,1893-1947) Contramestre Aguilà. Ingressat a la presó Model per rebel·lió militar. 41. Fill de Josep Caba i de Teresa Valls i Utset. Casat amb Antònia Farell i Salallasera (SL,1893) teixidora. Diputació, 1. Dos fills: Miquel sl,1924; Nativitat SL,1932.

11.- Martínez Sánchez, Julián (Santomera, Múrcia,1903- ) Pagès de Can Sallent. Solter. CNT. Ordre Jutjat militar TRS V/39.Ingressat a la presó Model per rebel·lió militar. 41. Fill de Francisca Sánchez Abellán,(Santomera,1858) vídua. Nou, 28

12.- Ferrer i Matas, Martí (Torroella Montgrí, 1896-). Teixidor Ros. Casat amb Maria Turró i Turrà (Roses,1897). Dos fills: Josep, 1922 i Gertrudis, 1927. JMTrs/39.Ingressat a la presó Model per rebel·lió militar. Condemnat 10 anys. Excarcerat 41. Fill de Josep i de Gertrudis. Vapor,51.

13.- Serra i Valls, Joan (SL,1904 -) Teixidor Aguilà. Solter. Ordre Jutjat militar TRS V/39. Ingressat a la presó Model per rebel·lió militar. 41 . Fill Francesc Serra i Puigdomènech (Sl,1873) pagès i de Maria Valls i Utset (Sl,1874) sl.. Sant Feliu, 11. “Cal Trompet”

14.- Calvet i Lladó, Joan (SL,1901-1974) Contramestre F Damià. Casat amb Mercè Garcia Casanova (Alcoleche, Alacant, 1910). Dos fills .Fill de Gabriel Calvet i Rifer (SL,1864) pagès i de Teresa Lladó i Casanovas (SL,1866) sl. JMTRS 39. Ingressat a la presó Model per rebel·lió militar. Llib. Cond. 41. Av. 14 d’abril, 10.

15.-Edo i Esteve, Miquel (Sierraengarceran, Castelló,1898–SL,1979) Carboner. Ordenança Ajt, fins IV/38. Ingressat a la presó Model per rebelió militar. 41. Fill de Vicenç Edo Ulldemolins (Sierraengarceran,1860)  i de Josepa Esteve i Mas (Sierraengarceran,1865)sl., masovers del Dalmau. Rectoria, 2. 

16.-Grau i Rovira, Llorenç (SL,1897-) Xofer i Manyà. Gc: Resident a Sabadell. Xofer que anà a Premià de Mar. Ordre JMTrs V/39. Ingressat  presó Model per rebel·lió militar.41 Raval, 22.

A Terrassa 1-4-39 el jutge instructor se’n fa càrrec d’aquest procediment contra Joan Parera David i 19 més, amb el  testimoni d'  Avelino Palau Sastre,  caporal de Sant Llorenç,  i diu que a 19-2-1939 es presenten al atestado Lorenzo Caba Vall, alcalde i Josep Camprubí: 

Caba i Valls, Llorenç (SL,1898-) Comerciant i Transportista. Casat amb Josepa Vilà i Puig (Granera, 1901) sl. Reg. El. 31 e /Reg. R. Des. 13/V/35 /. CEDA. Per la guerra  feia transport d’abastaments i de les indústries tèxtils amb un camió Ford de 17cv.B-52.934.

PG: Alcalde President Com. Gest. 39-40. FET. Passeig Alt, 4. 

Camprubí i Argemí, Josep (SL,1887-1963). Director o Majordom tèxtil Aguilà S.A. Casat amb Concepció Solé i Mirapeix (SL,1886). Quatre fills: Mercè,(SL, 1910); Pere (SL, 1912); Joana (SL,1916) i Teresa (SL,1923). Fill de Pere Camprubí i Valls (SL,1857), pagès. A gc En “Jep”.Va ser el líder de la vaga de cal Valls. Impulsor de la fàbrica nova d’on en fou el contramestre traint els companys. La CNT l’odiava. 1935: Jutge de Pau. PG: FET Excaptiu. Regidor Comissió Gestora Aj 39. Nou,33. Cal “Jep”.

 Caba i Camprubí denuncien als 16 anteriors i afegeixen 6 més "als següent individus de l’ època rojo-separatista: Tots ells , els 2, són còmplices "en asesinatos" i incendis religiosos , imposició de multes,  i persecució de persones d’ordre i incautació de terres". Aquí afegeixen a 

17.- Brosa i Utset, Llorenç (SL,1908-) Pagès o llenyataire. Casat amb Coltilde Sans i Escuté (l’Albi,1910). Una filla : Maria Rosa Brossa Sans (SL,1936) i un fill Santiago. Fund. i Presi Sindicat Únic CNT gc Reg. Des. CNT 5 i 19/X/36 .Soldat lleva. S’exilià a França viu a Paris. Alta Creu Pedra, 56 (de Cal Bufó). Fill de Jaume Brossa Lessús,(SL,1871-), pagès i de Caterina Utset Rius (SL,1878) sl. 

 Joan Trench, vocal comitè se suposa que amagat a  Sabadell

18.- Trenc i Vila, Joan (Sta.Eulàlia de Puigoriol,1906 -) Fuster. Constructor de carros. Casat amb Assumpció Sampons i Casas (Prats de Lluçanès,1911-) tèxtil F. Damià. Una filla: Dolors,1930. Secretari CMA. Reg. Desig ERC 5 i 19/X/36- secretari d’ ERC (baixa I/37 ). Nom de Ripoll del Vallès. /  Ordre Jutjat militar TRS V/39. Ingressat a la presó Model per rebelió militar. 41 ¿ Exiliat?. Fill de Joan Trenc Gasòliba (Montclar,1868) Llenyataire . Vidu. Sant Feliu, 25.

19.- Salvó i Daví, Pere (SL,1882 -) Empleat Aguilà /Agutzil Aj. En “Pere Valent”. Casat amb Maria Calvet i Rifer (SL,1883). Tres fills: Dolors,1910;Joan,1914 i Maria,1917. CCO Aguilà SA/37. Jutge de Pau gc. President cooperativa Sol i Vida (CNT). Exiliat a França. Calvari, 3. De “Ca la Clara”.

"i de l’ intent de l'assassinat del llorençà Jaume Pujol Patau  que va escapar però ferit per Joan Parera. També denunciem als paisanos Ramon Brossa Ustet, secretari CNT i com a col·laboradors dels anteriors “desmanes”: 

Josep Daví Cot, cap de les milícies",

20.- Daví i Cot, Joan (SL,1916-19) Teixidor Aguilà. Solter. CNT. Milicià. Acusat incendi parròquia i del saqueig i incendi del Convent. Voluntari al front. JM Trs 39. Ingressat a la presó Model per rebel·lió militar. 41 . Condem 12+1. Es casà l/X/43 a la presó?

 Joan Serra Vall president CNT,  ara a la presó de Pamplona

21.- , Francesc Caba Vall , encarregat fàbrica Aguilar i  i implicat en l’ assassinat de pare i fill sr Aguilar, Agustí Cuspinera president de la UGT, Tomas Salas Jo perseguidor dels emboscats, Jose Soler Miralpeix que declara la intenció d’ afusellar els emboscats, Martin Ferrer de la junta de la UGT, Francesc Sole Olle alcalde i responsable de robatoris,  

Pau Patau encarregat de la tala d’ arbres, 

22.-Patau i Osul, Pau (SL,1878-1955) Pagès. Casat amb Teresa Sallarès i Pujol (SL,1885)Pares de Melcior,1911 i Francisca,1916. Vicep. CEC 33 /CNT gc Reg./ Animador de la revolució. Milicià. Era el conserge del Comitè de Defensa. Fou membre de la Comissió Mpal de Comerç. JMTRS 39. Ingressat a la presó Model per rebel·lió militar. 41. L’acusaren d’hissar en diverses masies les banderes “comunistes”. Condemnat a 12 anys i 1 dia commutat per 12 anys de reclusió major. Barcelona, 26. Baix Creu Pedra ,22

 Llavors continuen els diligències aquell hivernal i intens dia llorençà de postguerra. Era un 20-2-1939 i va entrar a declarar Miquel Edo Esteve a la caserna de la Guàrdia Civil ,  41 anys i va explicar  que l’agafà el Comitè "per caritat",  per ser inútil en aquella època del braç esquerra i era l'ordenança en principi amb Cuspinera i després sol. En aquells moments s’ assabentava de moltes coses i anava a avisar als qui corrien algun perill, tal fet va passar amb Joan Oliver al qual va intentar ajudar-lo. Sobre aquest fet  poden testimoniar dona i filla. A més, i a un "tal Miguel propietari de Sabadell amagat" també va avisar quan vingué la patrulla de Sabadell , Edo  el va veure pel carrer i li digué que s’amagués. Aleshores  no els hi  digué res als de la patrulla. Sobre la mort  de Joan Oliver  pot dir que es  presentaren al Comitè on eren  Castella, Parera, Clotet i Llorenç Brossa (faltava aquell dia Rietós) cinc representants del Comitè de Rubí;  foren a buscar-lo a la casa que estava amagat i el portaren a l'Ajuntament dient que era per a què truqués a Rubí. Un cop  a la casa consistorial  li dispararen , abans estava a l'Ajuntament Jaume Pujol i també se'l volia matar i el tenien enxampat  Clotet i Parera "i quan se sentí el tret de l'altre que mataven aconseguir escapolir-se rebent un cop del revòlver de Parera i un intent de  tret  que quedà encasquillat". Sobre els mobles subhastats reconeix que se'n va quedar alguns i a Francesc Caba el veu suposadament implicat amb les patrulles. A Francesc Solà no el veu capaç d'intervenir en crims i de Josep Soler recorda que digué que si mataven algun familiar dels emboscats aquests sortiren ràpid dels amagatalls.

 El següent a declarar és  Francisco Caba,   46 anys contramestre de la fàbrica Aguilar i diu que a poc d' inicis de la guerra  es  personaren 5 o 6 individus de l’ altra fàbrica d’ Artés i li digueren que la nova llei era controlar la fàbrica. Va ser quan  ell i un tal Pedro se n' encarregaren fins la fi de la guerra. Afirma  que ell no tingué res a veure  a la mort dels sr Aguilar que fou a Barcelona i i no els hi  avalaren al pare i fill  "perquè no tenien el segell". Les víctimes foren:

Aguilà i Bruix, Joan (SL 1911-Bcn 1936) Industrial fàbrica nova. Fill de Jaume. Torturat  txeca i executat Bcn. Fill de Jaume Aguilà i Valls i Carme Bruix i Solà.  Era l’hereu

Aguilà i Valls, Jaume (SL,1883 - Bcn 1936)  Industrial fàbrica nova. Torturat  txeca i executat Bcn. Va ser Alcalde entre 1912 i 1915. Fill de Joan Aguilà i Calsina (Caldes de Mby,1844) i de Madrona Valls i Pobla (SL, 1845-). Casat amb Carme Bruix i Solà. Quatre fills : Joan (1911), Madrona (1913), Josep (1915) i Eduard (1917). Residia al c/ Vapor.

Seguint el sumari trobem el testimoni d' Agustí Cuspinera Puig , president de la UGT,  carreter  de ofici, i afirma  que només fou tres mesos president. Reconeix que en públic va dir que si ell tenia un fill al front havien d’anar tots i estava en contra dels emboscats. Ara veu perfectament la seva equivocació i no li troben armes a casa.

 Passant al  21 de febrer del 1939  declara José Soler Miravech,  61 anys, "obrero del campo", i reconeix que perseguia emboscats i declarà que si matessin a un familiar sortiren tots,  i,  com a pregoner i rabassaire,  acompanyà la  guàrdia d'assalt i patrulles de Terrassa a buscar emboscats , però mai va declarar cap  interès en afusellar ningú. No li troben res a casa.

 El següent  detingut en prendre declaració va ser  Francesc Soler Oller,  47 anys, pagès, sempre milità a ERC, era conseller de l'Ajuntament fins a octubre 1936 que es reorganitza l'ajuntament i durant el seu mandat "puso el visto bueno" a totes les requises.Confirma que  estava a casa quan mataren a Oliver  i quan el cas dels avals al sr. Aguilar "no quiso firmar como los demas".

 A la documentació de l'extens sumari trobem després el testimoni del detingut Martin Ferrer Matas que és acusat d’empaitar emboscats,  46 anys teixidor, que fou dels rabassaires i UGT. Martí  afirma  que sí  buscava emboscats perquè el van amenaçar si no ho feia, se li troben a casa dos llit i una còmoda que comprà al Comitè.

 Un altre testimoni apareix a posteriori amb la persona de Julián Martínez Sánchez  de Santomera,   36 anys, jornaler, afiliat a la  CNT, president, vocal i caixer de la Cooperativa Agrícola. Julián el primer que afirma és  que no tenia armes, però davant l’acusació de Miguel diu que estaven a l'edifici que fou del sindicat (Casa Rectoral) on "comprovem" que sí les tenia ocultes i, a més,  "hallandose un deposito de 18 armas largas entre fusiles, tercerolas, rifles y mosquetones con municiones para ellas".

 Seguidament s'interroga al detingut Tomas Salas Jo "otro delator de emboscados", vocal de la UGT, 54 anys, mecànic,  i diu que mai va delatar a ningú però sí discutia amb pares d’ emboscats que això no era manera de defensar la República.  "Ara confesa" que abans de la guerra  era de la  CNT, a la casa se li troben 68.300 pessetes que diu que són del negoci que té. Alhora també s' interroga a  Ramon Brossa Ustet, 24 anys, teixidor,  afirmant  que es van negar tots els de la fàbrica a fer un aval als sr. Aguilar. A casa  li troben 7.100 pessetes en diners republicans.

 El següent document explica que  "com Parera i Clotet  el van negant tot anem a entrevistar a Jaume Pujol Patau":

Pujol i Patau, Jaume (SL,1895-1974) Comerciant de fusta de bosc. Casat amb Maria Oliver i Mañosa (Sabadell,1895-SL,1965). Després GC Administrador dels Valls (Cal Ros). Home de caràcter enèrgic. Li deien “Camanegra”. Alcalde 1934 AP – fins 20/X/34. Reposat 17/II/36 – 20/VII/36. El I/37 Va ser reclòs al local del Comitè MA amb Joan Olivé i Casanovas , assassinat, i d’on va fugir de nit. Ell sempre va contar que va escapar trencant els vidres d'una finestra  corrent i escapolint-se saltant les teulades del carrer Nou quan disparaven a l' Oliver  i s'amagà a casa del germà 10 mesos (aportació del seu net Jaume Pujol ). Era fill de Josep Pujol i Valls (SL,1856) pagès i de Maria Patau i Munt (SL;1866) sl. Pujol afirma  que té  43 anys, comerçiant. Descriu  que a les 15h45’ "se presentó a casa Juan Clotet requiriéndole en nombre del alcalde presentarse a l'Ajuntament". Davant això , hi  va anar però a les 7h  de la tarda encara no havia aparegut el batlle quan Jaume Pujol  li digué al jutge municipal que s’ hi tornava a casa i , a més, havia vist passar uns pistolers amb en Juan Oliver. Fou el moment que  li va dir al jutge que anava a fer una trucada al despatx de l'alcalde  i el jutge li va rebutjar bruscament mentre a fora els familiars d’Oliver cridaven perquè volien ficar al cotxe a Oliver els patrullers. Llavors el Parera i el Clotet pistola en mà l’amenaçaren i li digueren que entrés al cotxe i ell es negà rotundament, l’ agarraren i ell lluitava fins que  rebé un cop de culata al llavi superior i perdé alguna dent, però  llavors aconseguí escapar-se quan  darrera sentí l’intent de tret pel martelleig  de l’arma, ignorant qui fou. Va  fugir  a casa d'un familiar i després a amagar-se al bosc.

 Preguntat qui creu que matà a Oliver diu que suposa que era un tracte patrullers Rubí/Sant Llorenç i  a l’igual li mataven a ell. Perquè ell "nada tiene que temer del pueblo de Rubí" (és a dir, pensa que donaven a Oliver a canvi que li matessin?). 

SEGÜENT DOCUMENT AL JUZGADO DE BARCELONA:

Teresa Vilatarsana Rovira diu que el rector de Montmeló tingué una vinculació amb Sant Llorenç Savall:  "aquest treball audiovisual mostra com una de les primeres accions del Comitè de Milícies Antifeixistes fou el saqueig de l’església de Santa Maria i de la rectoria de Montmeló i com el rector de la parròquia, mossèn Josep Maria Martí, va haver d’amagar-se en una masia a les afores del poble que va acabar abandonant per fugir a Barcelona on va ser assassinat".

Això l’ hem  tret d’ internet 2-1-2024                                                                                                   https://www.montmelo.cat/pl195/actualitat/noticies/id3859/es-presenta-el-documental-1936-1939-el-que-no-esta-escrit-pero-va-passar.htm  15--5-2024 

A Barcelona s'amaga  Teresa al carrer Bruch 85. El 31-10-1936 s' hi  presentaren les patrulles i li trobaren una cèdula de José,  germà de la Teresa,  i veí de Sant Llorenç. Llavors  trucaren a l’ Ajuntament llorençà i anaren allà amb cotxe per decidir que fer i acabà morint  a Montcada, aquest Comitè diu Teresa en part està detingut a Terrassa i són: Francisco Sola, Parera, Clotet, Castella i Riatos.

Això és 22-6-1939

La Teresa torna a declarar el 27 -6-39 i diu el mateix i que ella era la minyona del capellà durant 14 anys, té 50 anys i és llorençana.

Bravo Montero els té als 5 al Rondin!!!: (mireu document a baix).

També  la Teresa declara davant el Rondin anti-marxista i afirma  el mateix, té 60 anys i "si cal diu es presenta davant els 5 per acusar-los i li diguin el nom dels assassins": “a ciència cierta no sabe la actuación de los componentes del Comitè porque no residia en San Lorenzo, però si bien tiene noticias que quizás no mataron a nadie del pueblo, destrozaron y devastaron las cases y ayudaron con su conducta  infame a la comisión de asesinatos y otros hechos delictivos”

 Torna l’ Avelino Palau Sastre a fer un atestat porque habiendo llegado noticia que había vuelto a San Llorenç un encartado: Joan Serra Valls, 34 anys, xofer i teixidor, directiu de la CNT local des del 1931 que  i estava de baixa al 1936 per divergències, però el posaren en la Junta fabril de la CNT. Cal dir que al novembre  1936 va anar voluntari al front a la columna Macià- Companys, i testifica  que estigué un dia de guàrdies i és cert que en converses particulars havia dit que en Sant Llorenç havia molts emboscats, que estigué 4 mesos al front d’ Aragó i tornà fins que l’ enviaren forçós a la guerra;  queda detingut.

Al següent document  hi ha una  nova denúncia; davant el sergent  Avelino Palau Sastre quan  apareix l’industrial Isidro Valls Soldevila dient que van intentar matar-lo a Premià de Mar "alguns  individus": Joan Calvet i Llorenç Grau de Sant Llorenç "de ignorado paradero", però el primer el té localitzat a Sant Llorenç Savall. Aleshores interroguen al denunciat i  i afirma que es diu Martí Calvet Lladó que alhora declara que té  38 anys, contramestre de l’ empresa germans Valls, sis a anys a l’ empresa i sense filiació política, diu que el senyor Valls li devia 1000 pts i no pagava i planteja la qüestió al Comitè i  Castella i Parera li diuen que els acompanyi a Premià a parlar amb Valls i allà ells l’ amenaçaren de mort (ell no).

 També s'afegeix al viatge a Premià de Mar en  Lorenzo Grau que, interrogat,  diu quelcom semblant , però afegeix que el van portar a Valls cap a Barcelona i a un control a Premià els van fer tornar;  deixaren a Valls i que les amenaces foren de Castella i Parera i a ell li devien 4.000pessetes

 Nova denúncia del 3-3-1939 a l’ Avelino d’ Antònia Soldevila Gutes ,vidua,  58 anys,  c/Nueva 11,  que el 18-11-1936 desaparegué del despatx mentre treballava el pare polític Lluís Valls Valls c/Bailen 41,  un fill d’ ella, Juan Valls Soldevila,  i el suposa mort. Aquell dia el Comitè de Sant Llorenç estava a Barcelona, segons Luis Ahicat Miralles  i en una oficina del control de milícies de la Gran Via tenien anotat que estaven a disposició del Comitè de Sant Llorenç "en dicho Comitè había un extremista,  Carlos Rodríguez" (...)  "que sabia de les idees de dretes del meu fill i li fa suposar d'on va partir la denúncia, a més el paisà Josep Bellsolà Puig a les 30 hores de la desaparició li va dir que havia esperat massa temps".

 Davant el fet fan declarar a Luis Ahicat Miralles 30 anys, paleta, viu a Sant Llorenç,  carrer Paseo Alto i diu que als tres dies de la desaparició va fer gestions i posava que estava  a la  disposició del Comitè de Sant Llorenç al control de milícies de Gran Via.

Ahicart i Miralles, Lluís (Adsaneta, Castelló, 1904-)  Paleta. Casat amb Antònia Cadafalch i Valls (SL,1904). gc CNT regidor. Passeig Arbres,1. Anà a viure a Terrassa V/40.

Declara Lorenzo Caba Valls 13-9-1941 anys, xofer i comerciant, av. Generalísimo 4 Sant Llorenç. Lorenzo explica  que a finals de  1936 foren enviats a la Checa de Sant Elies  Jaime Aguilar Valls i Juan Aguilar Puig  i,  després,  també fou detingut el fill de  Lorenzo Valls Valls (fill polític) Juan Valls Soldevila, els cadàvers foren trobats al cementiri de Montcada, "els inductors foren el Comitè de Sant Llorenç". El febrer del 1937 fou detingut per la patrulla de Rubí Joan Oliver Casanova a l'Ajuntament de Sant Llorenç sent testimoni el Comitè, mentre detenien a Jaume Pujol Patau que aconseguí fugir. Al juliol del  1938 foren detinguts 17 varons per tenir als seus fills amb l’ exèrcit nacional i 14 estigueren detinguts 75 dies , 4 d’ ells 100 dies i la resta entre 30 i 40 dies.  Tots a presons de Barcelona i el promotor era la Junta del Frente Popular . A més,  el 23 de juliol del 1936  el Comitè va fer la crema d’ imatges i objectes religiosos,  obligant a tothom a portar a les afores del poble els objectes religiosos i els cremaren. També es menta que  incautaren 30.000 litres de vi de la  Casa Armengol

 Un 15-7-1939 declaren  De Valentí Rosell Galí de ca l’ Anoia  i Llorenç Valls Valls per explicar que el Comitè  imposaren multes a 34 llorençans que consideraren no adeptes per valor de 70.000ptes.A més, es quedaren les armes dels no afectes per fer guàrdies. Denuncia a Francesc Sola , ERC, alcalde juliol 1936, president rabassaires, però  no el considera  amb instigació en assassinats però sí en incautacions. Sobre  Jose Soler Miralpeix era d'  ERC i buscava emboscats . De Tomas Sales Jo que també perseguia emboscats i era un fervorós defensor de la "causa roja".D' Agustí Cuspinera Puig el mateix i gran propagandista. De Ramon Brossa Urzet assenyala que era de la CNT i a l’ empresa Aguilar es nega a signar l’ aval per salvar els propietaris.  De Francisco Caba Valls afirmen que era de la  CNT, director del control fàbrica Aguilar i va negar-se a signar l’ aval, president de la cooperativa Sol i Vida de la CNT a Sant Llorenç i "gran propagandista de la causa roja en sus conversaciones".  De Julián Martínez Sánchez, també d'  ERC i  va fer la incautació de vins de Can Armengol;  sempre patruller pel poble, sempre amb armes, i perseguia als emboscats. De Martin Ferrer Matas,  president i fundador d’ UGT local,  perseguia emboscats "y durante toda su vida ha sido un ateo y blasfemo". De Juan Serra Vall que denuncia a Sabadell i Terrassa que a Sant Llorenç s’ emboscaven molts, fou voluntari a l’ exèrcit i s’ apropiava dels cotxes per a us particular. De Joan Calvet Lladó el considera d' ERC i anà a aconseguir diners a Premià amenaçant al patró.  De Miguel Edo Esteve,  agutzil, que "observó buen comportamiento y avisava als que perseguian". De Lorenzo Grau Rovira no el veuen  amb males intencions i suposen  que l’ obligaren d’ anar amb el cotxe de xofer a Premià.

Declara José Camprubí Argemí un 14-9-1939,  51 anys,  majordom,  constata que" los inductores del crimen de los Valls fueron los del Comitè. A més,  detingueren  17 persones en presons per ser famílies d’ emboscats;  ell inclòs 75 dies.

Juan Pla Pelegrí un 15-9-39 declara ,  50 anys,  paleta,  que fa 26 anys que és l'encarregat de la central de telèfon. Així  a les 4 de la tarda d’ un dia d’ octubre del 1936 trucaren de la txeca de Sant Elies "un tal Jaume Riera" que ell coneixia perquè havia trucat infinitat de vegades preguntant pel Comitè, posant-se Joan Trench Vila (avui " en paradero desconocido)" i digué que no havia ningú i contestaria una hora després quan parlés amb el Comitè. Així ,  una hora després s'hi posà al telèfon Clotet que digué "tira adelante lo de padre e hijo", foren assassinats. Un incís per evidenciar que aquest testimoni de Joan Pelegrí fou cabdal. Després trucaren pel tema de Lorenzo Valls;  sap que es personaren a Barcelona i acabà mort. Dies més tard va fer el Comitè un dinar  amb Riera  a la Font del Llor. Sobre  l’ Agustí Cuspinera diu que el buscava per assassinar-lo al declarant perquè se li havia mort un fill al front i no suportava els emboscats, un fill de Pla estava emboscat i l' altra a l’ exèrcit nacional.

Jaume Pujol Patau torna a declarar un 15-9-1939   afirmant exactament el mateix que la primera vegada. Resulta de nova collita  que li trencaren  4 dents a la lluita  i,  després de 6 mesos amagat al bosc , va anar a amagar-se a cases de familiars d’ altres pobles fins que vingué el "glorioso ejercito español a liberarlo".

El següent testimoni és  Isidoro Valls Soldevila , un 13-9-39, quan afirma aquest   comerciant que el Juan Parera i altres "individus" entraren a casa seva i amenaçat amb pistola va haver de signar la donació de la fàbrica als 4 del Comitè. Sobre Lorenzo Grau pensa que  fou obligat a conduir el cotxe, que el considera una persona normal.

 Josefa Olive Rusiñol, 20 anys, filla de Joan Oliver Casanovas,  afirma al sumari  que el seu pare de 54 anys , llorençà, veí de Rubí, assassinat  un 26-1-1937 per patrullers de Rubí en concomitància amb el Comitè de Sant Llorenç, quan el van cridar Miguel Edo li aconsellà a ella  no presentar-se pel matí. Aleshores  se n’ anaren a dinar els patrullers a Castellar, tornaren a la tarda ,  l’ agafaren a casa i el portaren a l'Ajuntament . Aleshores  ella i  els demés familiars s' hi presentaren  darrera i el mataren a trets a la porta del Comitè i estaven allà "impassibles" Parera, Castella  I Clotet.

 El següent testimoni és  Josep Puigmarti Crusellas 

Puigmartí i Clusella, Josep (SL, 1890-1953) Pintor. Casat amb Maria Solé i Montcal (SL, 1891). PG : FET y de las JONS que només testimonia per dir  que va veure a Parera i Clotet armats el dia de la mort d’ Oliver.

 Sobre Francisco Sola Ollé diuen a l'Ajuntament, signa Juan Valls un 20-4-1939, que fou  de bona conducta, abans de la guerra, però   en un míting fou propagandista de la causa del Front Popular. Solà   era afiliat a  ERC, estigué a la requisa d’ immobles, però no en "fets criminals", va amagar a casa seva al veí castellarenc Jose Armengol Roca amenaçat de mort. Va ser   alcalde fins desembre 1938 i va ajudar  tot el que va poder en favor dels emboscats. A més, també va ser president de la Unió de Rabassaires. En conclusió,  "bona conducta moral pública y privada, social y política" , mentre era alcalde amagava la gent de dretes  o els buscava a les cases  entre els veïns  per ajudar-los . En aquest sentit, La Falange local  fa un escrit amb els mateixos termes. Aleshores al sumari es passa a la declaració un  9-7-1939 de Francisco Sola, pagès 47 anys, que explica que era d'  ERC i dels Rabassaires des del 1933, que fou alcalde fins octubre 1936 substituït per Castella.  Manifesta  que s’ oposà  als impostos, i  que l’ obligaren els de Sabadell a la crema d’ objectes religiosos però només llança 2 cadires. Declara que només  portava arma llarga quan anava de cacera (suposem que va ser una resposta força clara quan li feien la pregunta de si anava armat a la guerra), que no s’ implicà en cap assassinat i frenà la persecució contra els emboscats. En aquest sentit cal valorar el següent testimoni: Francisco Torrents Guillemot terrassenc quan explica que amagat a les muntanyes i empaitat pels controls terrassenc topà amb l’ alcalde de  Sant Llorenç que s'amaga 10 mesos a casa seva i després passa al bàndol franquista. L' alcalde republicà Solà, doncs, tingué la fortuna d' uns bons avals reflex d' una compensació a les seves gestions apaivagadores a la guerra. No tothom a Sant Llorenç Savall tingué la mateixa sort. 

 En sentit contrari al següent document Francisco Serra de Falange diu de Josep Soler Miralpeix  és d’ una "maldad refinada sin límites": buscava i amenaçava emboscats.

 CONSELL DE GUERRA

  Fou celebrat a Barcelona 22-1-40 contra els 20.El  president fou el comandant  José Ruiz Cortés,l' advocat  defensor l' alferes Gabriel Juliá,

Primer declara Miquel Edo que diu que Oliver li dispararen un tret al cap els de Rubí perquè es negava a entrar al cotxe i no intervingueren els de Sant Llorenç en res.

Després el pbro Miquel Rosell Galí

Rossell i Galí, Miquel (SL,1901-Bcn,1985) Capellà. Carlí i Requetè. Gc EN San Sebastián. Gran Conspirador. Rebé llorençans passats EN i oferí avals als internats en camps de concentració. Fou l’home més influent del Sant Llorenç de postguerra. Accionista del diari “El Correo Catalán”. Morí del ronyó. Fill de Josep Rossell i Montané (Oristà,1867) propietari i de Teresa Galí i Lladó (SL,1871) sl. 

 “La revista Pelayos. Semanario infantil nace en San Sebastián en 1936, tras la ocupación de la ciudad por las tropas rebeldes, de la mano de dos sacerdotes catalanes afines al integrismo (Miguel Rosell y Mariano Vilaseca), que, aprovechando la tradición editorial existente, impulsaron una revista para niños que se erigió en un eficaz instrumento adoctrinador en la propaganda de guerra”, explican desde la organización de la muestra.Rosell Galíacerdote. Fundador, administrador y -según se desprende de diversos documentos- propietario en la sombra de la revista carlista Pelayos.https://lisaa.univ-gustave-eiffel.fr/fileadmin/redaction/LISAA/LISAA_editeur/Memoire_et_territoire/La_Guerre_d_Espagne/Martin.pdf 2-1-2024

 Que elogia la persona de l’ encartat Joan Calvet LLado Que no anà a files jugant-se la vida per no defensar la "causa roja".

 El fiscal demana pena de mort pels 4 , Tomas Cuspinera, Sola i Jo 30 anys la resta 20 anys i el que menys Juan Serra Valls 12 anys i un dia.

L'advocat defensor intenta "desvirtuar els càrrecs" i per a tots demana una pena inferior en un grau al que diu el fiscal.

 Al judici Castella declara  que no mataren a ningú i,  al contrari,  "protegieron a todo el pueblo, también los derechistas", Francisco Solà afirma  "que fue alcalde exclusivamente para proteger a la gente de derechas".

Canvien algunes penes a la resolució i Francisco Sola fou reclusió perpetua.  Juan Serra i Juan Calvet sis anys. Les quatre penes de mort van romandre (veieu els quatre casos de repressió franquista).