JOAN DEU OLLER

Sentmenat 1876- Sabadell 1936.

Neix a Sentmenat un 28 de juny del 1976 al carrer Climent Humet, 3, fou un pagès vinyataire, de tendències republicanes al qual li  influenciaren de jove les tesis lerrouxistes.  Va ser un dels fundadors del partit polític local anomenat Centre Republicà  Espanyol vinculat al Partit Republicà Radical d' A. Lerroux el 1921, però nascut a Sentmenat per la documentació al 1897 (vegeu J. Culla i Clarà p. 409). L' 1 de gener del 1904 va entrar a l' Ajuntament com a setè regidor amb 3 vots per a ser alcalde i va estar fins al 1906 i tornarà com a 9è regidor el 1914 i al 1916 primer tinent d' alcalde . Ja el trobem com a alcalde el 22-1-1917 fins l' 1 d' abril del 1920 , tornant com a  primer tinent d'alcalde el 26-2-1930, mentre el nou alcalde després de la Dictadura de Primo de Rivera era Jaume Sallent Mañosa fins al 30-4-1931. Després és elegit a les eleccions del 1934 com a alcalde i fa un programa de reformes on destaca la construcció del clavegueram " a ell devem que es fes el clavegueram que comença al capdamunt de la serra i desemboca a la riera passant pels principals carrers del poble amb el beneplàcit de tots els veïns (Ressó Serraconta  nª25 p.15) i els projectes de construcció d'un centre escolar a la plana de La Colomina en uns terrenys expropiats el 1934. Perd l'alcaldia pels fets del 6 d'octubre, però tornarà al febrer del 1936. Ve la Guerra i venen els decrets dels consells municipals des de la Generalitat, però mai s'ha sabut si els va signar (J. Guàrdia op. cit). El Comitè decideix que el Casal sigui requisat i es converteixi en guarderia municipal, la Torre del Passeig serà seu de la guarderia ampliada i el col·legi de les monges s'obre com a escola pública Ferrer i Guàrdia. El seu to pacificador va provocar a l'inici de la Guerra l'aparició d'amenaces anònimes. Tot i aixi continua com a alcalde i, a més, és el president del Comitè. Morí oficialment atropellat per un tren a Sabadell. A presó després de la Guerra un membre del Comitè Antifeixista  de caràcter anarquista de Barberà del Vallès anomenat el Xicota (al Padró de Barberà 1936 hi ha un Saturnino Chicota Codó, barceloní, 21-4-1914 , filador c/ Salmeron 75, al Padró 1940 hi ha la vídua Mercedes Díaz i dos fills Josefa i Saturnino ) va  confessar a empresonats sentmenatencs la intervenció en la mort per motius de discrepàncies ideològiques entre els sector radicals cenetistes i un republicanista com Deu, moderat, conciliador i no disposat a l'ús de la violència contra els seus convilatans d'ideologia conservadora (p.16). Tot i que el Comitè Antifeixista de Barberà no tingué cap violència revolucionària constatable enlloc i ens porta a pensar que a Xicota l'havia arribat la informació sobre el que havia passat amb Déu. La mort de Déu va significar que el Centre Republicà i els seus membres desapareguessin de la vida política sentmenatenca. El 26-10-1939 l'informe de l'Ajuntament assenyala que fou atropellat i mort per un tren del nord. La rumorologia vilatana s'estendrà durant molts anys com una ombra sobre què va passar realment amb en "Comes". Mai s'investigarà la mort d'aquest republicà molt estimat per la gran majoria de sentmenatencs, Un carrer portarà el seu nom des de la Guerra fins ara i al franquisme no el van modificar, malgrat que era l'alcalde republicà.