LLUIS RIBERA MERCADER

 Començant per les dades facilitades a l'ANC en quant a la documentació que roman de la generada a la Model tenim que Lluís estava casat amb Virtudes i havien tingut  2 fills, de professió era xofer i vivia al c/Salud 19. Un 9-9-1939 ingressa a Terrassa procedent d’Almeria. Dos dies més tard,  11-9-1939,  fou entregat als agents de FET y de las JONS de  Terrassa per a "diligències", deu dies més tard: 29-9-39 va ser  traslladat a la  a la Model, i s'uneix l'expedient amb el llorençà J. Parera. El 17-5-1940 Lluís fou  executat. Al llibre de Corbalan s'afegeix que és  nat a Alhabia,  jutjat 5-12-1939,  su 15192, fou de la  CNT . 

 També és acusat a la causa General de Rubí quan testifica Maite Garcia Pardo un 27-5-1942 i diu que el seu gendre Emilio Soler Soriano de 40 anys i vivint  a Terrassa fou introduït a un cotxe per patrullers terrassencs manats per un home baix, prim  d'uns 32 anys que es deia Ribera Mercader i mai més ha aparegut. De fet, no surt  Soler Soriano ni al reeixit llibre de Tobella sobre la repressió republicana a Terrassa ni a l'excel de l'AHT encara més exhaustiu, actualitzat  i rigorós. Per últim Lluís sí que apareix  a tots els llistats de la Causa General i de Bertran de Quintana com un dels "chiquillos de Pedro".

ANÀLISI DEL SUMARI 15.192 DE L' ATMTT

En primer lloc apareix una instància per al  Governador Militar d'Almeria per la qual s'informa que Lluís "ha ingresado en esta prisión". Era 10-9-1939 a Terrassa. Al segon full trobem la denúncia, 10-3-1939,  contra Lluís,  entre comes escriuen "chófer de Pedro Alcócer",  per part de Valentín Alavedra Alsina que ve a dir que el 3-11-1936 a les 11 del matí fou detingut el seu sogre Pere Duran Grau quan treballava a la fàbrica de F. Roig Llauguer on ocupava el càrrec de "mayordomo de telares". Dues hores més tard era engarjolat a la presó del Passeig d'Egara i allà romangué fins el 6 a la tarda, quan va preguntar al carceller Domènec Clos sobre què havia passat digué que se'l van endur amb permís uns agents de seguretat segurament a alguna presó barcelonina. Entre els que detingueren al seu sogre estava Lluís. Pere Duran s'hi trobà mort. Al següent document es passa a una denúncia ja del 8 de maig del 1939 on Vicente Palau davant FET y de las JONS  que a Lluís el va veure amb armes conduint el cotxe de les patrulles de control  "el cual tenía relaciones íntimas y de confianza con Alcocer y Meroño" (...) " es un elemento de ideas anarquistas muy peligroso". La tercera denúncia és de José Capellas Carreras i triga uns mesos a aparèixer; fou un 24-8-1939 per dir que a inicis de la guerra es presentà a casa seva Ribera  amb un altre patruller i s'endugueren una ràdio, una càmera de fotos i unes ulleres. Jaume Padrés 18-9-1939, quart, afirma que s'hi presentà amb d'altres a casa seva i li incautaren una ràdio, 14 làmpades, una màquina d'escriure i molts objectes "de incalculable valor". La cinquena, Dominga Burés,  és amb data anterior, 11-9-1939, i afirma que el 10-8-1936 entraren a casa seva i,   entre ells Lluís. Allà  amb bombes de mà i armes i buscaren a son pare, intentaren, fins i tot, cremar la porta d'entrada, però aparegueren els guàrdies d'assalt i es  calmaren. Segons Dominga  Rivera li digué: "Vamos a matar a todos los que piensan como tu familia ". El sisè denunciant és Francisco Parrot Marcet, un dia més tard, 12-9-1939 i explica que trobant-se  a inicis d'agost del 1936 a la Tintoreria Lanera aparegué amb un Mercedes en Luis per cobrar la setmanada, un cop tornà al cotxe llançà papers fora i van comprovar que era documentació d' A. Torrents trobat mort aquells dies. La setena és la Maria Dolors Bruguera Morera que el 13-9-1939 denuncia a Lluís perquè va fer cinc registres a la casa dels seus pares. Al primer registre va agafar un quadre religiós i amb un ganivet el va estripar "amb fúria" i s' endugué els diners de la caixa de cabals, acompanyat sempre d'un "Tal Segarra" (detingut a la presó de Terrassa: Manuel Segarra Adell, tingué sumaríssim i estigué a presó fins al 1947) amb una sensació personal de Maria Dolors que eren "los capitostes del pillaje".  Ja el 16-9-1939 denuncià Dolors Pastor Abad perquè es presentà Lluís al febrer del 1937 al seu domicili (c/Marsal 51) amb quatre patrullers més i feren un escorcoll molt minuciós a casa seva dirigit per Rivera. Ella era la vídua d'un Guàrdia Civil. Li demanaren que anés amb ells al Comitè i es negà de rodó i la comminaren a què ho fes a la tarda, però  no hi va anar. Moisès Torrents Guillamot denuncia després, novè, el mateix dia, però, per indicar que Lluís i onze més es presentaren a Ripoll el 23-7-1936 a casa d'ell i el portaren amb amenaces a La Barata per buscar el seu pare. No el trobaren. Al dia següent el tornaren a portar i trobaren 9 persones més i els ficaren als cotxes, a ell no "por descuido se olvidaron". Un dels patrullers era Rivera. La sorprenent desena persona "que formula la denuncia" és el patruller Antonio Marín Fornieles , 26-7-1939, per dir que Lluís era el xofer d'una patrulla que manava  Hernández a les ordres de Pedro Alcocer i allà també estaven adscrits: Juan Domingo, José Horta Ros, Bruno i Julià Abad "el Pocaroba". Lluís anava sempre armat amb una parabellum i portava veïns terrassencs al cementiri. Antonio Cañizares és el següent a denunciar, onzè, per indicar que una vegada Lluís va dir que Eusebi Gionés havia estat enterrat en un "barranquillo" una mica més amunt del convent de frares de la barriada de Sant Pere i no pas al cementiri.

 També aquell 12 de setembre del 1939 interroguen a Lluís, fill de Josep i Maria, 42 anys, i afirma que portava les patrulles a registres, recorda el del carrer Pablo Marsal, a la detenció de Moisès Torrents per ordre d'Enric Aldave. La pistola se la va entregar Laureano Navarro.

 La següent part del sumari són els mateixos denunciants que els fan cridar com a testimonis i tots, pràcticament expressant el mateix i algun cas nou com Domènec Donés Salvador que assenyala amb la documentació del Jutge Bertrán de Quintana com Lluís Rivera era un dels patrullers Rivera. Tenim, però, un que es desdiu de les afirmacions passades; precisament és Antonio Marin Fornieles que a 30-8-1939 afirma  que va signar per les amenaces que rebia, que no té noció que Puig o Bruno foren patrullers, ni en aquella època actuava Lluís que, a més, sap que tingué un accident de cotxe a l'agost del 1936.

La següent part és la declaració indagatòria de Lluís, un 22-9-1939, nat al 1917,  estatura baixa, cabell i ulls  negres, per afirmar que no era de cap partit abans la guerra, però  a  l'agost del 1936  s'afilia a la CNT. Estigué a Terrassa fins setembre del 1937 quan se'n torna a Ahlàbia per no agradar-li el que estava esdevenint a la ciutat de Terrassa. Confessa  que realitzà dos registres al carrer Pau Marsal i al carrer Fontvella, però es quedava al cotxe. Mai estigué en detencions ni delictes de sang. A 22-9-1936 hi ha un encarament entre Moisès Torrents i Lluís Ribera. Moisès Torrents "con entereza" l'acusa de la detenció a Ripoll, Lluís diu que és cert amb Alcócer i Ros i després el portaren a La Barata, però ell no feu detencions ni presencià morts. A 5-12-1939 es va celebrar el Consell de Guerra a Barcelona, amb el  president  tinent coronel José Ruiz Cortés, l'advocat  defensor el tinent Salvador del Castillo que demana una pena inferior a la de mort. Lluís fou executat 5 mesos més tard i, a la fi, la dona, Virtudes Martínez Martínez, va poder demanar la regularització de papers per a prestacions un 10-3-1981.