ENTITATS COL.LABORADORES 

LA LLUITA PER LA SALVACIÓ COL.LECTIVA

El cost humà que provocà la guerra civil al poble de Gallifa va ser d' un mort per la repressió a la rereguarda republicana (no censat als padrons de 1930 i 1936) i 8 soldats morts dels 22 que aportaren als exèrcits en una de les estadístiques més negatives de tot el Vallès Occidental; a Gallifa moriren el 6,3% de la població als fronts de batalla i la mitjana catalana fou de  l' 1,3%. Es tracta d' una localitat on mai van entrar les tropes franquistes perquè una part de l' exèrcit va passar de Castellar del Vallès  a Sant Llorenç Savall i, llavors,  cap a Calders i l' altre des de Caldes de Montbui cap a Moià i quedà una bossa de soldats republicans amagats al bell mig. De fet, encara hi ha qui a Gallifa explica  que com mai van entrar els nacionals ells continuen sent republicans des del primer dia. Mentre a pocs quilòmetres famílies senceres es barallaren i algunes no han tornat a parlar-se fins al dia d' avui (així ho conten, encara a hores d' ara, alguns) a Gallifa  la guerra en poc temps, malgrat tot,   no va ser tant terriblement recordada i passejant pels pocs carrers  et poden esmentar que els de més de dretes i els de més d' esquerres  es trobaren fent de pagès un 1944 en plena sega  i feren les paus amb una encaixada de mans...  i  per sempre més. 

Potser aquesta bossa de soldats republicans (ferits, afamats, amb unes condicions pèssimes) explica que al llibre de defuncions de l' Arxiu Municipal de Gallifa  al  Tom 5 foli 12 trobem la informació que s' ha trobat un home mort  el dia 11 de març del 1939 a conseqüència d' inanició segons dictamen mèdic i enterrat al cementiri de Gallifa. El mort porta  una cartilla militar a nom de Pedro Teixidor Verdaguer,  veí de Santa Pau (Garrotxa), a més duia  75 pessetes en bitllets del Banc d' Espanya. Li calculen uns 35 anys. No consta a les investigacions fetes a Santa Pau 216264-Text de l'article-287196-1-10-20101216.pdf  22-9-2023. Al  Memorial Democràtic trobàrem  un lacònic "Teixidor" a Santa Pau, no saben res més. La família mai va saber on?  S' ha arribat ara,   a partir d' aquesta investigació un 2023 a la troballa? A partir de la col.laboració s' han enriquit les dades del MD. 

Un excel·lent  llibre d' una investigadora  local ens aporta moltes dades a aquesta història: Amàlia Bosch i Datzira. Persones de Gallifa. El Prat de Llobregat: Rúbrica Editorial, 2000.  Però comencem per la primera vegada que s'escrigué del tema: de les dades de la Causa General  col·legim que assassinaren a Luis Gonzaga Vila Bassols de 63 anys advocat requetè el 23-7-1936 per part d’ una patrulla de trenta homes de Castellterçol i Sant Feliu de Codines dirigits per Felio Vernet i Pere Alemany i acabà morint en un camí  a Sant Llorenç. Indica  la Causa General que Felio Vernet  està fugit a França i Pere Alemany a la  presó a Barcelona.

"Barcelona - Camp de la Bota -cárcel Model - garrote - enterrado Fossar Pedrera - Ejecutado tras Consejo de Guerra Sumarísimo - Alemany Berenguer, Pedro 60-

Payés - era de Sant Feliu de Codines Alemany Berenguer, Pere 56 Sí Pagès Casat No novembre 1939 - Octubre 1942 Pena de mort Mort per garrot vil en una presó de Barcelona (6/10/1942)"

https://irla.cat/wp-content/uploads/2018/06/2016-LONGAS_repressio_republicans_sant_feliu_codines.pdf 23-9-23.

La memòria popular mai ha oblidat aquest fet, Lluís Vila era el propietari de Can Brossa i de seguida foren  conscients perquè treballava  d' advocat procurador del propietari de Sant Feliu de Codines Ramon Garriga,  que vindrien patrullers d' aquest poble veí i quan aparegueren  foren aturats a l' entrada del poble a la carretera per alguns gallifencs que no els hi permeteren passar. La solució dels patrullers codinencs va ser donar la volta per Caldes, Sentmenat, Castellar del Vallès i Sant LLorenç per arribar a Can Brossa (bona volta!)  i "se l' endugueren a les balmes del Carner (ja municipi de Sant Llorenç), el posaren dret sobre un piló de la carretera i li dispararen un tret" (Bosch  p. 51).

Lluís Vila era apreciat a Gallifa i havia estat el promotor de la creació de la font de les Maioles, aportació que ha quedat per la història del municipi (Ibid).

De fet, als inicis de la guerra vingueren uns quants cops patrullers de Perafita (on alguns propietaris gallifans  també tenien interessos) i de Sant Feliu de Codines i la patrulla de Gallifa que controlava la carretera els entretenien i fins i tot s' enfrontaven amb armes amenaçadores mentre s' amagaven les famílies de dretes. A la fi, els del Comitè van evacuar aquestes famílies cap a Sabadell, tot tenint algun estira i afluixa amb patrullers castellarencs (encara recordats al poble com dels més radicalitzats) i acabaren posant-los al tren a Sabadell per a  que s' amaguessin a l' anonimat barceloní. Això va servir per tots els avals positius que n' hi hagueren  a partir del 1939.

  L' alcalde a la guerra civil a Gallifa  serà el president del  Comitè Local: Antoni Carné Roca (1892-1963) (1) de Can Biel  . S' incautaren les finques rústiques i urbanes de David Casulleras Calbet (2). Per una altra banda, amb un cens de 104 persones a les eleccions del febrer del 1936 votà el 79,8% i guanyà la Lliga amb l' alcalde Miquel Solà  i Rodés de Can Tiu(3), però a la Guerra es constitueix el nou  Ajuntament amb  cinc regidors  de 'ERC:  Antoni Carné Roca , Enric Bosch Serracanti de Ca n' Aracís  (5), Josep Vila Benet de Can Xilà, (6) Joan Sanz Ferrer, dipositari dels cabals  de Can Font (7)   i  Joan Carné Roca de la Ca la Viuda(4). De fet, l ' únic que no serà absolt amb els 12 sumaris serà Joan Sanz Ferrer condemnat a 6 anys. Gallifa fou una petita localitat força ben lliurada de la tensió bèl.lica . Al Padró  municipal de 1936  els hem localitzat:

1.- Pagès,( vivia al carrer Arrabal s.n., nat un 9-4-1892, casat amb l' Encarnació Serra i un fill,: Jaume. "En Ton sempre havia gaudit de prestigi entre la gent del poble per la seva intel·ligència i moderació. Era considerat un home d' esquerres, republicà (...) la tasca de protecció de la gent, dretes o esquerres, li portaria molts maldecaps" (ibid p. 42)

2.- Pagès, vivia al carrer Arrabal 9, nat un 2-8-1880, casat amb la Júlia Revango.

3.- Pagès, vivia al Carrer Costa Roja s.n. nat un 23-10-1879, casat amb 2 fills.

4.- Pagès , vivia al carrer Arrabal , nat un 19-7-1899, casat amb la Maria Carné. Tenia 4 fills.

5.- Pagès, vivia al carrer de la Sagrera 3, nat un 8-10-1908, vivia amb els pares Josep i Concepció i la dona Maria Prat i dos germans. Jaume i Josep.

6.- Pagès, vivia al carrer Costa Roja s.n., nat un 2-2-1901 a Taradell, vivia  amb els gendres Josep i Àngela i la dona Roser Rifé  i tenien 4 fills.

7.- Pagès, vivia a la masia de Camp Fort, nascut a Castellterçol el 2-3-1902 , casat amb l' Angelina Vila  amb  la filla Mari Àngels i un fill, Joan.

Volem donar les gràcies per totes les deferències i diligències a l' arxivera de l' Ajuntament de Gallifa Mònica Comellas i per la immensa quantitat de dades aportades generosament al senyor Enric Bosch Datzira ,  a  l' alcalde actual Mateu Comalrena de Sobregrau Esteve i a en Llorenç Sola, últim descendent de la masia de Cal Ciuró i nebot d' una de les víctimes.