Cal deixar constància de la gran ajuda rebuda per part de les arxiveres municipals de Sant Perpètua de Mogoda: Júlia Navarro i Karen Munte. A més de l' historiador Ernesto Vilàs Galindo que ens ha fet arribar un treball capdal per la història de l 'època: VILAS GALINDO, Ernesto. "Perpetuencs als tribunals militars franquistes". Ordit. nº 9.  Santa Perpètua de Mogoda: CREM, 2023. A Tots moltes gràcies! 

Santa Perpètua de Mogoda té un cost humà de la guerra civil vinculat a la notable xifra de soldats morts als fronts, als dos casos de repressió, un per bàndol, i als molts cadàvers que van anar a raure  als seus camins; cruïlla de diverses direccions, cap a Montcada i Reixac, cap a Sabadell, cap a Caldes de Montbui o cap a Granollers no se'n va salvar que als primers mesos els incontrolats o aquells que formaven part de la violència revolucionària abandonessin llurs detinguts, morts o malferits,  al seu terme municipal.  A la Causa General de Santa Perpètua de  Moguda de 77 pàgines el primer que trobem és un escrit de l'alcalde Juan Homet el 25 d'octubre del 1940 on assenyala que no hi ha gent assassinada enterrada fora del cementiri municipal , totes s' hi troben  en nínxols dins amb algun trasllat autoritzat. També especifiquen que de morts de la repressió republicana n'hi ha un: Francesc Ribot Gama (no consta enlloc com a "caidos"), sense afiliació política,  que fou trobat al cementiri de Montcada amb trets, enterrat allà i possibles responsables consideren a  Lluís Serra Codina ( difunt) i Josep Serradell Boada que s'ignora on es troba, tot i que més endavant assenyalen que està exiliat a Mèxic. A la pàgina 36 trobem el testimoni de Maria Miracle Boatella dona de Francesc Ribot Gamma de Granollers 46 anys que només sentí el soroll d'un cotxe que s'enduia el marit un 4 d' agost del 1936, suposa dels dos mateixos i Genís Xarrie Jaques exiliat a França. Segons el padró del 1940 de l'AMSP viu a c/ Colón 6, aprestador (Premià de Dalt 1908) casat amb la cartagenera Isabel Zelabran Ballester (1909). Francesc era de Sant Antoni de Calonge, comerciant, 39 anys, sense afiliació política.

 És molt diferent el tema de cadàvers recollits. Aquí la xifra són 8, amb tres característiques comunes: són  per tret de bala, s'ignora la  ideologia política i foren  trobats al bosc a la Granja Soldevila, aleshores anomenada Granja Germinal del Vallès . Els seus noms per ordre:

1.-  21-7-36 Joan Riera Guardiola 55 anys, A la pàgina 51 Maria Godori Hostenchs vídua de Joan Riera Guardiola, eren de Montornès del Vallès,  declara que el marit participà com a carlí a Barcelona als fets de l'aixecament militar i quan fugia fou apressat a Montcada, mort i deixat al bosc de Santa Perpètua i Mogoda. El 20 de juliol al paratge Badó de Can Bagu es troba un cadàver. A  l'autòpsia assenyalen que fou  de trets d'armes curtes i llargues,  enterrat el 21-7-36, casat amb Maria Godori tenia 7 fills.

2.- 24-7-36 PG. només inicials 45 anys. Les següents diligències són sobre un cadàver trobat el 24-7-36, a les 8 del matí a la carretera de Ribas a Can Murtra, d'uns 50 anys, sense documents, el 25-7-36 els doctors Torruella i Miró fan l' autòpsia  i dedueixen que ha tingut alguns trets d'arma llarga i un cop de destral al cap, amb inicials PG és enterrat a la fosa del cementiri

3-4.- Dos dies més tard va ser el torn d'un pare i un fill montcadenc 26-7-36 Joan Gamissans Torrelles (veieu biografies a Montcada i Reixac) , i el mateix dia Josep Gamissans Comellas estudiant 19 anys: Després tenim 2 cadàvers trobats el 25 -7-36, atestat a les 5 del matí, carretera de Rivas km 15,800 a prop del caserio de Moguda, un porta el carnet d'estudiant de la universitat de València a nom de Joan Gamissans Comelles nat el 4-8-1917, de Calders, viu al carrer Colom 16 de Montcada , enterrat al nínxol 492  l'altre un passi del tren a nom de José Gamissan Torrelles  56 anys , a prop de l'anterior ignoren el lloc de naixement, vivia a la mateixa adreça que el fill, enterrat al ninxol 488 a l'autopsia dedueixen que foren morts per armes llargues.

"El dia 25 de juliol van ser assassinats Josep Gamissans Torrelles de 58 anys i el seu fill Joan Gamissans i Comelles de 18 . El primer havia estat regidor de l’Ajuntament a Montcada i Reixac  fins l’any 1934 i el seu fill era el president de la Federació de Joves Cristians.

Com a testimoni de la “Causa General “ l’any 1941, Maria Gamissans i Comelles, filla i germana de les víctimes declara:

“ Que su padre y su hermano. fueron detenidos la noche del 25 de julio de 1936 por individuos desconocidos. Ambos fueron conducidos en autocar a Santa Perpétua de Mogoda donde les asesinaron aquella misma noche. Sus cadáveres con heridas de arma de fuego fueron hallados al dia siguiente en un terraplén cerca del rio”. a http://montcadapost.blogspot.com/2008/12/lajuntament-de-montcada-i-reixac-i-els.html 22-8-23.

5.- Un dia més tard apareix el cinquè cadàver: EN, només tenen les inicials, i com a l'anterior d'incials saben l'edat: 45 anys. A un informe posterior assenyalen que el de les inicials "EN" és Eugeni Arnan Bolet, sacerdot (veieu biografia a represaliats pels republicans a Ripollet), amb un germà sacerdot també a l'Hospital de Terrassa Genis Arnan. També tornen a insistir que desconeixen més dades. En tot cas es dedueix una visita amb detinguts a Santa Perpètua, ben a prop, per part de la patrulla ripolletenca

6.- Un dia més tard apareix el sisè Casimir Tuset  Domènech  de Ripollet 52 anys.. Altre document és de les 5 del matí del 26-7-36 on troben 2 cadàvers, tots a la carretera de Rivas, un es diu Casimiro Tuset, de Granollers capellà de 52 anys les autòpsies les fan els doctors esmentats i tots dos són d'arma de foc llarga. Assenyalen els números de nínxols on són enterrats 582 Tuset i el desconegut a la fossa.

7.- setè 4-8-1936 Joan Marimon Garrigó de 58 anys A Santa Perpètua el 4-8-36 es troba un cadàver a la carretera de Rivas de Joan Marimon, descriuen minuciosament com va vestit i tot el que porta, p. ex. publicitats de champany Codorniu, el doctor Josep Torruella (el mateix doctor va fer les de Polinyà)  fa l' autòpsia assistit del doctor Joan Miró, dedueixen que són per 4 trets d'arma llarga. És enterrat al nínxol 312.

Francisca Boixareu Mariné vídua de Joan Marimon Garrigó a la p. 58 explica que demana traslladar el cadàver de Santa Perpètua a un cementiri de Barcelona, el 8-8-44 es trasllada, sense més dades.

8.- L' últim fou més tard 2--11-1936 i es deia Ignasi Oller Gamissans de Caldes de Montbui de 47 anys. 

A la pàgina 42 Ana Pons Llorens vídua d'Ignasi Oller Gamissans diu que fou assassinat per un patrulla de Caldes i el deixaren al bosc de Palau.

 Sumarios nº 248, 249 y 254 de 1936 del Juzgado de Instrucción de Sabadell instruidos por el hallazgo de varios cadáveres en Santa Perpetua d ... 

 3 d' octubre nou cadàver a la carretera de Polinyà aquí l'autòpsia és a Sabadell pels doctors Molins i Tortajada tenim la foto a dalt, mort d'arma de foc, no especifiquen més, d' uns 37 anys, inhumat a la fosa judicial del cementiri de Sabadell.

El 24-12-36 es presenta al Jutjat Maria Queralt Viñas domiciliada a Torelló, 37 anys per confirmar que  el mort de la carretera de Polinyà assegura que es el seu marit Miquel Vilalta Fonderola  43 anys, nat a Manlleu, 4 fills tenien.

A un altre informe a part es descriu la trobada d'un cadàver a Santa Perpètua el 6-12-1936 a la carretera de Santa Perpètua, te mig cos cremat i trets d'arma de foc, 50 anys,  els doctors  Francesc Tortajada i  Josep Argemí Sellares fan l'autòpsia;  mig cos cremat, han quedat fotos en condicions extremes, inhumat a la fosa comuna de Sabadell.

 Sumario nº 273 de 1936, del Juzgado de Instrucción de Sabadell, instruido por el hallazgo del cadáver de Gastón Comère Poupe en la carretera ... Al Jutjat el 10-12-36 es presenta Juan Pulido Noguera de la Garriga i diu que és familiar seu, el seu cunyat Gaston Comère Poupé, vidu de Mercedes Pulido, un fill Marcel de 14 anys.

"El 28 de julio de 1936 fue elegido alcalde de La Garriga (Barcelona) Gastón Comère Poupée. Nacido en Francia en 1884, era industrial textil y miembro de ERC. Comère se esforzó para que la convivencia en el pueblo fuera lo más normal posible. Criticó enérgicamente los asesinatos cometidos durante los primeros días de la Guerra Civil. En concreto, el asesinato de Manuel Pérez de Olaguer, el 27 de julio de 1936, en su casa Torre del Padró.

Su vida quedó truncada en el mes de septiembre de 1936, cuando fue detenido. Aquel día tomó un tren a Barcelona. Al llegar a la Estación del Norte fue detenido por un grupo de hombres. Tuvo tiempo de chillarle a un vecino y pedirle que avisara a su familia sobre lo que le estaba pasando. Estos se pusieron en contacto con el comité de La Garriga y de Granollers. Nadie más lo vio con vida.

ahttps://www.eldebate.com/historia/20220728/alcalde-erc-asesinado-anarquistas.html 23-8-23 aquí van posar les fotos.

Al llibre Joan Ricart i altres. El que sabem del segle XX. Història de Santa Perpètua 1900-1979 . volum II Santa Perpètua de Mogoda, Ajuntament. 1999. Comença assenyalant que "Als primers anys de la postguerra al Vallès Occidental van afectar a 139 executats, el 74% militants de la CNT, però a Santa Perpètua no tenim constància de cap execució" , desconeixent el cas del dissortat  Miquel Ventura Coll.

 Assenyalen que  al municipi van anar a presó 36 perpatuencs una mitjana de 3 anys, el que més romangué fou Jaume Fadó Rovira regidor de la CNT-FAI que estigué nou anys a la Model i sortí en penoses condicions, fins la seva mort al 1956 no tornà a treballar.

 BIBILOGRAFIA:

El que sabem del segle XX : història de Santa Perpètua de Mogoda 1900-1979 / Joan Ricart...[et al.]

• PublicationSanta Perpètua de Mogoda, Ajuntament

• SARA DURAN CAMPOY I MONTSERRAT RIBO GARCIA. Solidaritat catalana durant la Guerra Civil : els refugiats a Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda. 2008

VILAS GALINDO, Ernesto. "Perpetuencs als tribunals militars franquistes". Ordit. nº 9.  Santa Perpètua de Mogoda: CREM, 2023.