Cal deixar constància de l' enorme ajuda rebuda per l' arxiver de l' AMB Aram Magrins al qual agraïm les moltes diligències.

"Durant la Guerra Civil, Barberà  es mantingué  fidel a la República. A rereguarda , només hi hagué una única víctima: José Ferrer Prats , secretari de l´ Ajuntament des de 1927  i propietari  de la gasolinera local  (foto).  Fou  assassinat  el 26 de setembre de 1936 a  Sabadell. L´església romànica també  pateix durant aquesta etapa danys importants rere un incendi intencionat com arreu de tot el Vallès".

"Barberá se fue convirtiendo en una base de refugiados mientras el ejército franquista avanza en la ofensiva de Cataluña. No fue hasta el día 26 de enero de 1939 cuando unas unidades del Cuerpo de Tropas Voluntarias de Italia entran por el este, desde Sardañola del Vallés, sin encontrar resistencia alguna, encontrando el Ayuntamiento vacío, sin ningún miembro del Equipo de Gobierno municipal, que habían huido, por lo que el Secretario habilitado del Ayuntamiento dio posesión del edificio a las tropas franquistas, que colgaron de la fachada la bandera bicolor en torno a las 16:00 horas".

Aquest text a la wikipèdia en català està modificat: "Durant la Guerra Civil espanyola es va mantenir fidel a la República fins al dia 26 de febrer de 1939 quan un petit exèrcit va ocupar la localitat. Cal destacar que una vegada ocupada pels nacionalistes espanyols, se li va canviar el nom a Santa María de Barbará i se li va canviar els noms als carrers; José Antonio, Caudillo, Primo de Rivera, etc. No obstant això, no va ser fins a l'any 1941 que la FET de les JONS va governar en aquesta població". 

A https://es.wikipedia.org/wiki/Barber%C3%A1_del_Vall%C3%A9s  2-6-1923. Aquest és l 'únic text que hem sabut trobar per internet  sobre la Guerra Civil a Barberà del Vallès.

Existeix, però, un llibre enormement interessant escrit per professors de la UAB:  Francesc Bonamusa,José Martínez, Joan Serrallonga i Just Casas : Del molí a l' ordinador. Passat i present de Barberà del Vallès. Ajuntament de Barberà del Vallès, 2002.

 En ell podem saber el nom dels alcaldes:

• JERONI BALADA MAS d' ERC des de la proclamació de la 2a República fins 6-10-1934

• JOSEP GIRBAU PUJOL l 20-10-1934 a 17-2-1936.

• ISIDRE VENTURA MASDEU 17-2-1936 a 1-10-1936

• CARLES SANCHO MONISTROL del PSUC 1-10-1936 a 8-7-1937

• JOAN QUERALT FOLCH 8-7-1937 a 8-10-1937

• CARLES SANCHO MONISTROL 8-10-1937 a  26-5-1938

• JOSEP GRIFUL COROMINA 26-5-1938 a  31-5-1938

• JACINT GARCIA ESCUDERO 31-5-1938 a 26-7-1938

• JOSEP GRIFUL COROMINA 26-7-1938 a 16-8-1938

• ANTONI GRAU AVILES   16-8-1938 a 18-10-1938

• JOSEP GRIFUL COROMINA 8-10-1938 a 16-12-1938

• JOSEP JOLIS OBIS 16-12-1938 a 21-1-1939

I el primer de l' Espanya franquista: JAIME SOLÉ RAMON 17-2-1939 a 9-7-1940.

 Del que fou alcalde  Jacint Garcia Escudero és de l' únic que tenim  una biografia a la xarxa :

"Cargo: Fundador Agrupaciones Socialistas de Gallur (Zaragoza) y Moncada (Barcelona). Alcalde de Barberá del Vallés (Barcelona)

Nacimiento: 10/2/1897, Medina del Campo, provincia de Valladolid

Fallecimiento 1969, Maracaibo (Venezuela)

Biografía:

Impresor y ferroviario. Miembro de la Sociedad de Oficios Varios de UGT de Medina del Campo desde 1916, posteriormente pasó al Arte de Imprimir del cual fue presidente en 1920 y finalmente al Sindicato Nacional Ferroviario, siendo presidente del Consejo Obrero del Norte en la 9ª zona (Barcelona) en 1933 y 1934. Fundador y presidente de la UGT de Gallur (Zaragoza) de 1929 a 1932 y de la UGT de Moncada y Barberá del Vallés (Barcelona) desde 1937. Presidente de la delegación del Sindicato Nacional Ferroviario de Sabadell en 1937 y 1938. Afiliado a la AS de Medina del Campo en 1916, de la que fue secretario en 1918. Fue fundador y presidente de la AS de Gallur en 1929, y vocal del Comité de la AS de Barcelona en 1930-1931. Igualmente fue fundador y presidente de la AS de Moncada en 1932. Durante la guerra civil participó en la creación de las Milicias Antifascistas siendo comisario del Batallón Acero Rápido en el frente de Tardienta (Huesca) y a su disolución, responsable del transporte por ferrocarril en el Cuartel Carlos Marx de Barcelona. Trabajó en la formación del 2º Regimiento del Ejército Popular Regular de Cataluña en el que desempeñó el cargo de comisario de la Compañía de Reconocimiento hasta el 1 de mayo de 1938 que fue reclamado por el Comité Ferroviario de Barcelona donde se incorporó para prestar sus servicios, siendo además alcalde del ayuntamiento de Barberá del Vallés. Finalizada la guerra civil se exilió en Francia, embarcando en El Havre en el vapor De La Salle rumbo a República Dominicana, llegando a Puerto Plata el 16 de mayo de 1940, siendo enviado a la Colonia Agrícola de Villa Trujillo. Más tarde residió en San Pedro de Macoris y Ciudad Trujillo y posteriormente marchó a Venezuela. Se dedicó al negocio de la imprenta y militó en el Partido de Acción Democrática. Falleció en Maracaibo (Estado de Zulia) en 1969".

ahttps://fpabloiglesias.es/entrada-db/garcia-escudero-jacinto/  10-10-2023 amb foto abaix.

 Una altra font de documentació és l' excel de l' ANC sobre els barberencs jutjats al franquisme per la guerra i  pels quals sabem que hi hagueren 55 sumaris franquistes que suposaren 20 penes de presó, és a dir, un 36%; un dels municipis amb un nombre més baix en proporció d' empresonats, però és que  si a aquest fet li  afegim un mort de la repressió republicana i un  cas d' un refugiat  afusellat al Camp de la Bota trobem una de les localitats menys conflictives al Vallès Occidental a la guerra i sospitem que de manera soterrada hi hagueren  moltes iniciatives de tot el ventall ideològic en relació a apaivagar els ànims als dos bàndols. En aquest sentit, l ' alcalde franquista  de Barberà del Vallès fa una  acta a la documentació sobre el Servei Militar  on assenyala les característiques ideològiques de totes les lleves des de la del 22 fins a  la del 41. En total són 243 soldats dels qual asenyala com a adictes al règim 148, 92 indiferents i només dos dubtosos i un encartat. Això és signat un 20 de gener del 1941  (AMB,  mireu lleves 1941) i és un element prou significatiu per a valorar el poc grau de persecució política en comparació, repetim,  amb altres localitats ben properes.  

Si  passem a analitzar els casos de repressió franquista a partir de la Causa General i els sumaris col.lectius realitzats als barbarencs veurem una persecució constant sobre una sèrie de barberencs i sabadellencs implicats. Per situar-nos comencem pels noms dels barberencs empresonats tots ells amb el mateix sumari : Carlos Sancho Monistrol, Santiago Valero Ros, Antoni Samper, Ramon Esteve Torruella, Santiago Soca Franch i Joan Gilibert. A més de dos barberencs exiliats: Jacint Garcia Escudero i Ramon Armengol Pons. En aquest sentit esmentem  , en primer lloc,  a l' alcalde republicà   Carlos Sancho Monistrol al qual a la investigació feta a  l' Arxiu Nacional de  Catalunya sobre els 70.000 sumaris de l' ATMTT el dona per mort al 1940 , però la pena fou commutada, segons la documentació,  i surt en dades  del 1941 assenyalant que es troba a la Model.

 A la  documentació de  la Causa General  sobre  el  tràgic assassinat producte dels incontrolats i de la violència revolucionària d' inicis de la guerra del bàndol republicà sobre el secretari   Josep Ferrer Prats, podem saber que el càrrec  el tenia des del 1928, mort  al carrer de la Carretera (de fet, és l' actual carretera de Sabadell a Barcelona, és a dir, llavors no era  a Sabadell com diu erròniament la wikipedia avui en dia) i traslladat a Sabadell on fou inhumat  al cementiri, tenia dona i filla. 

 A la Causa General  ens "informen"  que els responsables foren: Antoni Serra Fillet, Antoni López Vivancos, Carlos Sancho  Monistrol i Ramon Armengol Pons. A més ens indiquen   llur localització: Sancho a la Model i Armengol exiliat  a França (surt al Padró 1936 de Barberà , casat amb una filla quan  el 2-12-1937 se' n va a viure a Bisaura del Ter), els altres dos afusellats.  Però, a més als diferents sumaris la mort del secretari, com podem veure a llurs  biografies a Sabadell , també es atribuïda a Francisco Sánchez, Ramon Nicolás i al propi Lino (Nicolás Saturnino Antolino). És el cas en què una mort suposa una repressió més considerable amb un paper important als judicis  per part del testimoni (tot i que no va veure ningú) de la vídua Maria Dolors Jaumeandreu Pujol, mestra,  sempre assessorada per la FET y de las JONS local, que li van fent canviar de noms cada vegada que es presentava  de testimoni als tribunals on la trobem amb notable freqüència aquells convulsos inicis dels quaranta. 

L' Ajuntament de Barberà al sumari col·lectiu als republicans trobat a  l' Arxiu del Tribunal Militar Tercer a Capitania de Barcelona envia un informe signat per l' alcalde Jaime Solé a 4 de novembre del 1939 on diu que abans de la guerra  Ramon Armengol (nat al 1905 a Ripoll, vivia al c/Sol 1, paleta, segons padró del 1930) tingué bona conducta, a la contesa s' afilia al Partit Socialista (PSUC) , era del Comitè i va estar implicat  a la mort  del secretari, després fou comissari al front i s' exilià més tard. 

El mateix dia,  en un altre informe tracten a més pormenoritzadament la figura del que fou alcalde republicà   Carlos Sancho Monistrol  (procés judicial sobresegut que han analitzat a l' ANC el qual li van fer amb López  Vivancos on és pena de mort commutada) veí de Barberà (nat a Sabadell al 1906, jornaler,  segons padró del 1930,  portava vivint  3 anys al poble i casat  amb l' Adela Olmos, tenien dues filles , Manuela i Josefa de 2 i 1 any respectivament). A Carlos Sancho el situen ideològicament a la FAI i a les Joventuts Llibertàries;  ja intervingué als fets del 1934 Després a la guerra  els primers dies expliquen  que anava amb cotxes dels patrullers de Sabadell, alcalde de Barberà dos  cops. L' informe indica que era  president del Comitè constituït amb Santiago Valero Ros (38 anys, procés judicial sobreseït) , Antoni López Vivancos (vegeu biografia a Sabadell) i Antoni Samper Pons  (sumaríssim 1939,  12 anys de presó). Segons el document, tingué implicació  també a l'assassinat de Josep Ferrer. . Després l`informe esmenta a l'  Antoni Samper com altre membre del Comitè i ens  diu el padró de 1940 que era d' Arnès , electricista 12-1-1898, Plaça Victoria 5, casat amb un fill. De tots els del procés el padró diu que estan absents, a diferència d' altres padrons com , per exemple, el de  Castellar del Vallès que els empresonats els  situaven  també absents.  però afegien  una paraula: "Modelo".

 Un tercer informe és sobre  Jacint Garcia Escudero,  que també té  el seu procés judicial  arxivat com a exiliat ;  ferroviari , un dels principals responsables ens diuen dels delictes comesos a Barberà, socialista, president del Comitè Revolucionari, alcalde, secretari del Partit Rabassaire, "principal responsable del desorden y rojo hasta la medula". Va formar la centúria "Acero Rápido" i marxà al front d' Osca. Ell declarava que portà al General Goded a l' afusellament. Pel  Padró del 1936 sabem que nasqué 10-2-1897 a Medina del Campo, casat  i 5 fills , vivia  a una casa de  l' estació del ferrocarril. S' exilià i morí a Mèxic al 1969, com hem esmentat a la seva biografia.

 Ramon Esteve Torruella (barberenc 14 anys de reclusió temporal) també és denunciat per ser tinent d' alcalde  i el testimoni Emili Iglesias Coll, el doctor del poble,  el veu incapaç d' intervenir en un assassinat. Al Padró 1936 vivia la c/G. Hernández 23, barberenc, matarife, casat amb un fill i una filla. 

 Sobre Santiago Valero (veieu foto abaix)  altre membre del Comitè,  afirmen que  era de la FAI i Joventuts Llibertàries, regidor, realitzà registres domiciliaris , tingué intervenció en l' assassinat del secretari i amic de l' assassí Antoni Serra Fillet. Un altre informe de la FET y de las JONS  de Barberà del 1940 a 19 de febrer  diu exactament igual. El padró del 1940 el situa a l' Avenida  de la Cruz 97,nascut un  24-11-1902 , de Monistrol, teixidor, 11 anys vivint al poble, casat amb la barberenca Carme Cervera  i dos fills Josep i Francesc.

 Un nou informe ara sobre un altre dels membres del Comitè: Santiago Soca Franch  de 28 anys (sobreseït a diferencia del seu germà petit Jaume que tingué una condemna de 20 anys)  li considera de "vida honrada" , era del Partit Socialista, formava part del Comitè amb actuació destacada , assolint graduació a l'  exèrcit. També constaten que  abans de l' assassinat de José Ferrer se sap, afirmen,  que "va estar parlant amb els assassins" Al padró del 1940 viu (però "absent") a c/Sol 22  , nat 8-12-1914, viu amb la mare Concepció i la germana petita Roser.

 El següent que ens trobem al sumari és  Joan Gilibert  Llovera (a ANC consta com a Giribert), sumaríssim 3551,  30 anys de reclusió i a la fi indultat. L' informe el signa l' alcalde  Josep Vilardell 10-10-1941 i indica  que era del Partit Republicà Federal , organitzà el sindicat agrícola, fou secretari i col·laborà amb el Comitè. "Teniendo conceptuada su vida privada como honrada" (...)  "carecía de personalidad y nunca tuvo iniciativa". Al padró 1940 vivia al c/ Sta Bàrbara 6, nat 21-06-1902 a Bellpuig, cartroner, feia 32 anys que vivia al poble, casat amb la Maria Codinach i un fill,  l' Antonio de 12 anys. Al 1945 tenim document on la dona demana ajuda per les difícils condicions de vida amb el marit a la presó. (foto a baix). Sortirà de presó el 1946.

 El testimoni Ramon Esteve Arqué un 23-12-1942 diu que a Santiago Soca "lo tiene conceptuado como un buen muchacho" que a la Guerra ell era el sereno i Santiago li ordenà que anés a portar el secretari al Comitè i igual ordre va rebre d' Armengol. Anà a casa de Prats, l'acompanyà al Comitè i sortiren tres del cotxe:  Serra Fillet, Vivancos i un tercer desconegut. Aquí és qüestionat perquè  diuen que ha anat canviant de declaracions i ha arribat a dir que hi havien 5 al cotxe entre ells Valero. De fet, el més prudent era atribuir les responsabilitats a gent afusellada.  Al Padró de 1940 trobem a Ramon Esteve Arqué  que viu al c/Migdia 33, nat el 20-11-1902, casat, nat a Torrebesses, 18 anys a Barberà,  i una filla.

José Masachs Vilatersana propietari del Lliri diu que va veure al bar a Serra, Valero, Nicolas i un que era drapaire (potser Giribert el cartroner?)que es quedà allà a la 1 de la nit. Al Padró  posen que viu a l' A. de la Cruz, 14-10-88 , sabadellenc, té un bar-cafè i porta 8 anys al poble com la seva dona Marina Masachs i la filla Montserrat que nasqué un16-7-1936.

 També a la mateixa Causa General  hi ha una declaració de la vídua de Josep Ferrer, Dolors Jaumeandreu Pujol on atribueix la responsabilitat de l' assassinat a Lino i a Serra Fillet, sense esmentar els barberencs. La seva filla Francesca Ferrer fa també una declaració semblant.

 A més, el 19-8-1936 trobaren al cementiri mort per arma de foc un regidor de Montcada "de dretes": Francisco Viñals Tuxans (veieu biografies de Montcada i Reixac) de 44 anys del qual s' ignoraven els possibles sospitosos i adreçava l' Ajuntament a la Causa General com a testimoni a la seva dona Eulàlia Coll Roca, tenia dos fills, Narcís i Dolors, de 14 i 12 anys respectivament  i el seu germà Jacint, com a testimoni, assenyalava que tenia 38 anys.

 El tema no s' acaba aquí a la Causa General sinó que al 1954, quan comencen les primeres amnisties i les primeres tornades d' exiliats hi ha alguna demanda a França precissament de Ramon Armengol i tornen a fer un informe sobre l' assassinat de Josep Prats i ara l' atribueixen a Lino i Serra vinguts des de Sabadell i " s' ignora si a instàncies  del Comitè local" (ara resulta, 14 anys després, que no tenien responsabilitats) on els que tenien antipaties a Ferrer eren Ramon Armengol i Jacint Garcia Escudero, signat per l' alcalde un ja  20-8-1954. És a dir, als sumaris que generaren les penes de mort d' Antoni López Vivancos, Ramon Nicolas i Francisco Sánchez com a responsables del delicte, ara, 14 anys després, ja no són responsables, però foren immolats pel cas als inicis del franquisme.

Quan les eleccions  legislatives del 1936 d'  un total de 948 electors, votà el 76,5 % i  el Front d`Esquerres obtingué  el 91,3 % dels vots .  Sempre ideològicament esquerranista a les eleccions  Barberà del Vallès. Tots els components del consistori pertanyien a ERC , l'  alcalde era  Isidre Ventura Masdeu, el mateix  també  a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 fins la revolta del  6 d' octubre del mateix any, quan fou substituït per  Josep Girbau Pujol. Amb  les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, torna Ventura  a recuperar la Alcaldia  i els regidores foren Baldomero Salvador, Joan Giribet LLovera, Juan Prat, Jaume Miró y Ramón Esteva Torrella ( Mercè VILANOVA RIBAS, op. cit., p. 319. 74 Mercè VILANOVA RIBAS, op. cit., p. 319. 75 Mercè VILANOVA,Atlas Electoral de Catalunya durant la Segona República. Orientació del vot, participació i abstenció, Barcelona, La Magrana (: Col.lecció d`Estudis Electorals, 5), 1986, p. 319 (“Santa Maria de Barberà”). Al Bienni Negre no es va fer cap depuració de treballadors de l' Ajuntament. 

L' ALCALDE JOSEP GRÍFUL.